Dimecres 1 de Novembre
Mateu 5
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
22 »Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
25 »Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41 Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics.
44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
48 »Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.
1 Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan. 2 Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre. 3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat. 4 El Senyor se'n va servir per a posar a prova Israel, per a veure si guardaven els manaments que havia donat als seus pares per mitjà de Moisès. 5 Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 6 Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.
7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats. 8 Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d'Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys. 9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. 10 L'esperit del Senyor s'apoderà d'Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d'Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. 11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d'Otniel, fill de Quenaz.
12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. 13 Eglon s'alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres. 14 Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab. 15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà.
Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab. 16 Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta, 17 i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras. 18 Un cop ofert el tribut, Ehud se'n va anar, acompanyant els qui l'havien portat. 19 Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se'n tornà tot sol a dir al rei:
--Tinc un missatge secret per a tu, majestat.
El rei digué als presents:
--Deixeu-nos sols.
I tothom es va retirar. 20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué:
--He de comunicar-te un missatge diví.
El rei s'alçà del seu setial. 21 En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l'espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei. 22 Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l'espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei. 23 Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d'haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt. 24 Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:
--Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.
25 Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra. 26 Entretant, mentre els servents s'esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s'havia refugiat a Seïrà. 27 Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d'Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots. 28 Ehud digué:
--Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.
Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú. 29 En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se'n va escapar ni un. 30 Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
31 Després d'Ehud, Xamgar, fill d'Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada