Dissabte 7 d’Octubre Apocalipsis 6 Josuè 6

Dissabte 7 d’Octubre

Apocalipsis 6

1 Després vaig veure com l'Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro:

--Vine!

2 I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.

3 Després, quan l'Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava:

--Vine!

4 Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d'arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.

5 Després, quan l'Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:

--Vine!

I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. 6 Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia:

--Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari; però, l'oli i el vi, respecta'ls.

7 Després, quan l'Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:

--Vine!

8 I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s'anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l'espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.

9 Després, quan l'Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l'altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n'havien donat. 10 I cridaven amb veu forta:

--Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra?

11 Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, que també eren servidors de Déu i que, com ells, havien de ser morts.

12 Després, quan l'Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s'enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà com si fos sang, 13 les estrelles del cel caigueren sobre la terra com quan la figuera assotada pel vent deixa caure els fruits que no han madurat; 14 el cel es va plegar com un pergamí que s'enrotlla, i es van desplaçar totes les muntanyes i les illes. 15 Els reis de la terra, els magnats, els generals dels exèrcits, els rics, els poderosos, els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. 16 Tots ells deien a les muntanyes i a les roques:

--Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d'aquell qui seu al tron, protegiu-nos de la indignació de l'Anyell. 17 El dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?

Josuè 6

1 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. 2 El Senyor va dir a Josuè:

--Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. 3 Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. 4 Set sacerdots aniran davant l'arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns. 5 Quan sentireu el toc llarg, que tot l'exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l'assalt de Jericó.

6 Josuè, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué:

--Preneu l'arca de l'aliança i que set de vosaltres vagin davant l'arca del Senyor tocant els corns.

7 Després va donar aquesta ordre al poble:

--Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els homes d'avantguarda se situïn davant l'arca del Senyor.

8 Tot es va fer tal com Josuè ho ordenava. Els set sacerdots que tocaven els corns davant l'arca del Senyor van posar-se en marxa. 9 L'avantguarda precedia els sacerdots que tocaven, i darrere l'arca seguia la rereguarda. Tots marxaven al toc dels corns. 10 Josuè havia manat al poble que guardés silenci, sense fer cap crit de guerra i sense dir paraula, fins al dia que els ordenés que llancessin el crit de guerra amb tota la força.

11 Van fer, doncs, la volta a la ciutat amb l'arca del Senyor, i tots se'n tornaren al campament per fer-hi nit.

12 L'endemà, Josuè es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l'arca del Senyor, 13 i els set sacerdots que tocaven els corns anaven al davant. Els homes d'avantguarda obrien la marxa, i la tancava la rereguarda, tot avançant al toc dels corns darrere l'arca del Senyor. 14 Aquell segon dia van fer també la volta a la ciutat i se'n tornaren al campament. Durant sis dies van fer el mateix. 15 El setè dia es van llevar de bon matí i van fer set vegades la volta acostumada a Jericó: fou l'únic dia que van fer set voltes a la ciutat. 16 A la setena volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè donà l'ordre:

--Llanceu el crit de guerra, que el Senyor fa caure Jericó a les vostres mans! 17 La ciutat, amb tot el que hi ha a dins, serà consagrada a l'extermini com a ofrena al Senyor, llevat de Rahab, la prostituta, i els qui són a casa seva. La deixarem amb vida perquè va amagar els nostres espies. 18 Però alerta a no tocar res consagrat a l'extermini! Si us quedàveu alguna cosa faríeu caure la desgràcia i el càstig de l'extermini sobre el nostre campament. 19 Tota la plata i l'or, tots els objectes de bronze i de ferro, els consagrarem al Senyor i els portarem al seu tresor.

20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l'assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. 21 Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l'extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases.

22 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d'allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat.

23 Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita. 24 Llavors el poble va calar foc a la ciutat amb tot el que hi havia a dins. Només la plata, l'or i els objectes de bronze i de ferro, els van destinar al tresor del temple del Senyor. 25 Josuè va estalviar Rahab, la prostituta, amb tota la seva família i tots els seus béns, perquè havia amagat els espies encarregats d'explorar Jericó. Rahab i els seus descendents han viscut enmig del poble d'Israel fins al dia d'avui.

26 En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció:

--Maleït sigui en nom del Senyor l'home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit!

27 El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s'escampà per tot el país.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?