LECTURA Dijous 2 de Novembre Mateu 6 i Jutges 4

Dijous 2 de Novembre

Mateu 6

1 »Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.

2 »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 4 perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

5 »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 6 En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

9 »Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

10 vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

11 Dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia;

12 perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

13 no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal.

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, 18 perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.

22 »El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Jutges 4

1 Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. 2 El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. 3 Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor.

4 En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. 5 Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d'Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.

6 Dèbora va fer cridar Barac, fill d'Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué:

--Això ordena el Senyor, Déu d'Israel: "Vés a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta'ls a la muntanya del Tabor. 7 Jo faré que Sisserà, general en cap de l'exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans."

8 Barac va respondre a Dèbora:

--Hi aniré si tu véns amb mi; però, si no véns, no hi aniré.

9 Dèbora va replicar:

--T'acompanyaré, però la glòria d'aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d'una dona.

Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix. 10 Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i van pujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac.

11 Temps enrere, Hèber, el quenita, s'havia separat dels altres quenites descendents d'Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l'Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.

12 Quan Sisserà va saber que Barac, fill d'Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor, 13 va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d'Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon. 14 Llavors Dèbora digué a Barac:

--Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.

Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes. 15 Tan bon punt Barac desembeinà l'espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu. 16 Barac va perseguir els carros i l'exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l'espasa. No en quedà ni un.

17 Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d'Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d'Hassor, i el clan d'Hèber, el quenita. 18 Jael va sortir a rebre Sisserà i l'invità:

--Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.

Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta. 19 Sisserà li va demanar:

--¿Em vols donar una mica d'aigua, que tinc set?

La dona va destapar l'odre de la llet, li'n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta. 20 Després ell li digué:

--Posa't a l'entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no.

21 Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d'Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l'altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l'estaca a la templa i la va picar fins que l'estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà. 22 Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre'l i li digué:

--Vine i t'ensenyaré l'home que busques.

Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l'estaca clavada al cap.

23 Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites. 24 El poder dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, s'anà fent més fort cada dia, fins que el van aniquilar.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?