LECTURA Dimarts 17 d’Octubre Apocalipsi 14 i Josuè 14

Dimarts 17 d’Octubre

Apocalipsi 14

1 Després vaig veure l'Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l'Anyell i el nom del seu Pare, 2 i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d'un gran tro; era una veu semblant al cant dels qui s'acompanyen amb la cítara. 3 Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. Aquell càntic, ningú no el podia aprendre fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra. 4 Aquests són els qui no s'han tacat amb cap dona: són verges. Han estat adquirits d'entre els homes com a primícies per a Déu i per a l'Anyell, i segueixen l'Anyell arreu on va. 5 En els seus llavis no s'ha trobat l'engany: són irreprensibles.

6 Després vaig veure un àngel que volava altíssim dalt al cel. Portava una bona nova eterna que havia d'anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles. 7 I deia amb veu forta:

--Reverencieu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d'aigua.

8 Un segon àngel que el seguia, proclamava:

--Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb els vins i les orgies de la seva prostitució.

9 I els va seguir un tercer àngel que deia amb veu forta:

--Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà el seu encuny, 10 hauran de beure el vi del càstig de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els àngels sants i davant l'Anyell, 11 i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin l'encuny del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia. 12 Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!

13 Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel:

--Escriu: "Feliços els qui des d'ara moren en el Senyor! Sí, diu l'Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen."

14 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d'home. Anava coronat amb una corona d'or i duia a la mà una falç esmolada. 15 Un altre àngel va sortir del temple i li digué cridant amb veu forta:

--Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat el temps de segar; el sembrat de la terra ja és madur.

16 Llavors el qui seia en el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.

17 Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat. 18 Sortí llavors de l'altar l'àngel que vetlla el foc i li digué cridant amb veu forta:

--Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms del cep de la terra, que ja són madurs.

19 L'àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà el cep i abocà els raïms al gran cup dels càstigs de Déu. 20 Van trepitjar els raïms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents estadis.

Josuè 14

1 Aquests són els territoris que els israelites van rebre en herència al país de Canaan. El sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge de les diverses tribus d'Israel els van repartir entre els israelites. 2 Tal com el Senyor havia manat a Moisès, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès que encara no en tenien. 3 Moisès ja havia assignat, a la banda oriental del Jordà, l'heretat de dues tribus i l'altra meitat de la tribu de Manassès. Pel que fa als levites, encara no havien rebut cap territori entre les altres tribus. 4 Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassès i la d'Efraïm. Els levites, per la seva part, van rebre únicament ciutats on habitar, amb pasturatges per als ramats i el bestiar. 5 D'aquesta manera els israelites van repartir el país, sempre d'acord amb l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès.

6 Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué:

--Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l'home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. 7 Jo tenia quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m'envià des de Cadeix-Barnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. 8 Però els germans que m'havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. 9 Aquell dia, Moisès em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meva heretat i la dels meus descendents per sempre, perquè m'havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu. 10 Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisès, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m'ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys, 11 però encara em sento tan fort com quan Moisès m'encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. 12 Ara, doncs, dóna'm aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estigui amb mi, i jo aconsegueixi d'expulsar-los, tal com ell va dir.

13 Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència. 14 Per això Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnè, el quenizita, perquè Caleb s'havia mantingut fidel al Senyor, Déu d'Israel. 15 Antigament Hebron s'anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d'Arbà»): Arbà va ser el més famós dels anaquites.

Finalment el país va reposar de la guerra.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?