LECTURA Dilluns 23 d’Octubre Apocalipsi 19 i Josuè 19

Dilluns 23 d’Octubre

Apocalipsi 19

1 Després d'això, vaig sentir al cel la veu forta d'una gran gentada que proclamava:

--Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu. 2 Les seves sentències són justes, no van mai errades. Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, que ella havia vessat amb les seves mans.

3 I proclamaven encara:

--Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles.

4 Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient:

--Amén! Al·leluia!

5 Després va sortir del tron una veu que exclamava:

--Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.

6 Llavors vaig sentir la veu d'una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d'una tronada potent. I deien:

--Al·leluia! El Senyor nostre, el Déu de l'univers, ha instaurat el seu Regne. 7 Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria. Ha arribat l'hora de les noces de l'Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. 8 Li ha estat concedit de vestir-se de lli blanc i resplendent, que són les bones obres del poble sant.

9 Després un àngel em va dir:

--Escriu: "Feliços els convidats al banquet de les noces de l'Anyell!"

Em digué encara:

--Aquestes paraules de Déu són dignes de tota confiança.

10 Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:

--No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d'adorar, perquè tenir l'esperit de profecia vol dir ser testimonis de Jesús.

11 Després vaig veure que el cel s'havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s'anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. 12 Els seus ulls eren com una flama; duia moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d'ell. 13 Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». 14 El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. 15 De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup dels càstigs del Déu de l'univers. 16 Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»

17 Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel:

--Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara, 18 on menjareu carn de reis, de generals, d'herois, de cavalls, de genets, carn de tots els homes, lliures i esclaus, febles i poderosos.

19 Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. 20 La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d'ella i enganyava així els qui portaven l'encuny de la bèstia i adoraven la seva estàtua. Tots dos van ser tirats vius a l'estany de foc atiat amb sofre. 21 Els qui quedaven van ser morts per l'espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d'aquell carnatge.

Josuè 19

1 El segon territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Simeó. La seva heretat es trobava enclavada enmig de l'heretat de la tribu de Judà. 2 Comprenia les ciutats de Beerxeba, Xemà, Moladà, 3 Hassar-Xual, Baalà, Èssem, 4 Eltolad, Betul, Hormà, 5 Siclag, Betammarcabot, Hassar-Sussà, 6 Betlebaot i Xaruhèn: tretze ciutats amb els pobles del voltant. 7 I, a més, Enrimmon, Èter i Aixan: tres ciutats amb els pobles del voltant, 8 i tots els altres pobles fins a Baalat-Beer i Ramat-Nègueb. Aquesta va ser l'heretat dels clans de Simeó. 9 Una part del territori de la tribu de Judà fou donada en herència a la tribu de Simeó, ja que els descendents de Judà havien rebut un territori massa gran per a ells. Per això, la tribu de Simeó es troba enclavada enmig de l'heretat de Judà.

10 El tercer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Zabuló. La frontera de la seva heretat arribava fins a Sarid, 11 pujava en direcció a ponent fins a Maralà, arribava a Dabèixet i feia cap al torrent que baixa al davant de Jocneam. 12 Des de Sarid, la frontera girava cap a l'est, tocava el territori de Quislot-Tabor, passava per Daberat i pujava fins a Jafia. 13 Des d'allà continuava cap a l'est fins a Gathéfer i fins a Ità-Cassín, i sortia a Rimmonà, que mira cap a Neà. 14 Després donava la volta pel nord cap a Hannaton i anava a morir a la vall d'Iftahel. 15 Amb Catat, Nahalol, Ximon, Iralà i Betlèhem feien dotze ciutats amb els pobles del voltant. 16 Aquesta va ser l'heretat dels clans de Zabuló, les ciutats amb els pobles del voltant.

17 El quart territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu d'Issacar. 18 El seu territori comprenia Jizreel, Quessulot, Xunem, 19 Hafaraim, Xion, Anaharat, 20 Rabit, Quixion, Ebes, 21 Rèmet, Engannim, Enhadà i Betpassés. 22 La frontera passava tocant a Tabor, Xahassima, Bet-Xèmeix i arribava al Jordà. En total, setze ciutats amb els pobles del voltant. 23 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu d'Issacar, les ciutats amb els pobles del voltant.

24 El cinquè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu d'Aser. 25 El seu territori comprenia Helcat, Halí, Beten, Acxaf, 26 Alammèlec, Amad i Mixal. A ponent, la frontera arribava fins a la muntanya del Carmel i a Xihor-Libnat. 27 Després tombava cap a llevant fins a Betdagon, passava arran del territori de Zabuló i de la vall d'Iftahel, continuava cap al nord fins a Betaémec i Neiel, i s'estenia fins a Cabul, per l'esquerra, 28 i cap a Abdon, Rehob, Hammon i Canà fins a Sidó la Gran. 29 D'allà es desviava cap a Ramà, fins a arribar a la ciutadella de Tir, tornava cap a Hossà i anava a parar al mar. Incloent-hi Mahaleb, Aczib, 30 Acó, Afec i Rehob, feien vint-i-dues ciutats amb els pobles del voltant. 31 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu d'Aser, les ciutats amb els pobles del voltant.

32 El sisè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Neftalí. 33 La frontera començava a Hélef i, des de l'Alzina de Saanannim, passava per Adamí-Annèqueb i Jabneel, arribava fins a Lacum i feia cap al Jordà. 34 A ponent, la frontera girava cap a Aznot-Tabor i des d'allí arribava a Hucoc, tocava el territori de Zabuló pel sud, el d'Aser per l'oest i Judà del Jordà per l'est. 35 Les ciutats fortificades eren Sidim, Ser, Hammat, Racat, Genesaret, 36 Adamà, Ramà, Hassor, 37 Quèdeix, Edreí, Enhassor, 38 Iron, Migdal-El, Horem, Betanat i Bet-Xèmeix. En total, dinou ciutats amb els pobles del voltant. 39 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu de Neftalí, les seves ciutats amb els pobles del voltant.

40 El setè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Dan. 41 La frontera de la seva heretat passava per Sorà, Eixtaol, Irxèmeix, 42 Xaalabín, Aialon, Itlà, 43 Elon, Timnà, Ecron, 44 Eltequé, Guibeton, Baalat, 45 Jehud, Bené-Berac, Gat-Rimmon, 46 Meaiarcon, Racon i el litoral de Jafa. 47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se'n van apoderar, van passar els habitants a tall d'espasa, van prendre possessió de la ciutat i s'hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat. 48 Aquesta va ser l'heretat dels clans de la tribu de Dan, les ciutats amb els pobles del voltant.

49 Després que els israelites hagueren acabat de repartir el país entre ells, d'acord amb les seves fronteres, van donar una heretat a Josuè, fill de Nun. 50 Seguint una ordre del Senyor, li van donar la ciutat que havia demanat: Timnat-Sèrah, a la muntanya d'Efraïm. Josuè la va reconstruir i s'hi va instal·lar.

51 Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge van repartir per sorts entre els clans de les tribus d'Israel. Aquest repartiment el van fer a Siló, a la presència del Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament.

I així van acabar de repartir el país.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?