LECTURA Dimecres 25 d’Octubre Apocalipsi 21 i Josuè 21


Dimecres 25 d’Octubre


Apocalipsi 21

Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
--Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
--Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
--Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.
Després em va dir:
--Ja s'han complert! Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el principi i la fi. Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res. Els qui surtin vencedors posseiran tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ells seran fills meus. Però els covards, els descreguts, els corromputs, els homicides, els immorals, els malèfics, els idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.
Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:
--Vine i et mostraré la núvia, l'esposa de l'Anyell.
10 Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu 11 i envoltada de la seva glòria. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí. 12 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel. 13 Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. 14 La muralla de la ciutat reposava sobre un fonament de dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. 15 El qui em parlava tenia una vara d'or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. 16 La ciutat és quadrada: la seva llargada és igual a l'amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; la llargada, l'amplada i l'alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, amb la mida d'home que l'àngel usava. 18 La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d'or brunyit com el cristall. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat eren dotze pedres precioses de tota mena: la primera era jaspi; la segona, safir; la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; 20 la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, àgata; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d'or brunyit com el cristall.
22 De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. 23 La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror, i l'Anyell és el gresol que la il·lumina. 24 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. 25 Les seves portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí, de nits no n'hi haurà. 26 Li portaran, doncs, les riqueses i l'esplendor de les nacions. 27 Però no hi entrarà res d'impur, no hi entraran els idòlatres ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l'Anyell.

Josuè 21

Els caps de família de la tribu de Leví anaren a trobar el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les altres tribus israelites, a Siló, al país de Canaan, i els digueren:
--El Senyor va dir a Moisès que ens donessin algunes ciutats per a habitar-hi, amb pasturatges per al nostre bestiar.
Llavors els israelites van donar als levites algunes ciutats i pasturatges dels territoris de la seva heretat, d'acord amb el que el Senyor havia dit.
Van tirar les sorts per als clans dels descendents de Quehat: als levites d'aquests clans que eren descendents del sacerdot Aaron, els van tocar tretze ciutats dels territoris de les tribus de Judà, de Simeó i de Benjamí; als altres descendents de Quehat els van tocar deu ciutats dels territoris de les tribus d'Efraïm i de Dan i de la meitat de la tribu de Manassès. Als clans dels descendents de Guerxon els van tocar tretze ciutats dels clans de les tribus d'Issacar, d'Aser i de Neftalí i de l'altra meitat de la tribu de Manassès, establerta a Basan. Als clans dels descendents de Merarí els van tocar dotze ciutats dels territoris de les tribus de Rubèn, de Gad i de Zabuló. Així, doncs, els israelites van sortejar per als levites aquelles ciutats amb els seus pasturatges, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
Les ciutats de les tribus de Judà i de Simeó assignades 10 als descendents d'Aaron, del clan de Quehat, fill de Leví, als quals va tocar primer la sort, són: 11 Quiriat-Arbà, o ciutat d'Arbà, avantpassat dels anaquites, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà, amb els pasturatges del voltant; 12 tanmateix, els camps d'aquesta ciutat amb els pobles del voltant, ja els havien donat en herència a Caleb, fill de Jefunnè. 13 Els descendents del sacerdot Aaron van rebre Hebron, una de les ciutats de refugi, Libnà, 14 Jatir, Eixtemoa, 15 Holon, Debir, 16 Aixan, Jutà i Bet-Xèmeix: nou ciutats amb els seus pasturatges, enclavades en el territori de Judà i de Simeó. 17 Del territori de la tribu de Benjamí van rebre Gabaon, Gueba, 18 Anatot i Almon: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 19 En total, els sacerdots descendents d'Aaron van rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.
20 Als clans levítics dels altres descendents de Quehat els van tocar aquestes ciutats de la tribu d'Efraïm: 21 Siquem, una de les ciutats de refugi, a les muntanyes d'Efraïm, Guèzer, 22 Quibsaim i Bethoron: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 23 Del territori de la tribu de Dan, van rebre Eltequé, Guibeton, 24 Aialon i Gat-Rimmon: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 25 Del territori de la meitat de la tribu de Manassès, van rebre les dues ciutats de Tanac i Ibleam, amb els seus pasturatges. 26 En total, els altres clans dels descendents de Quehat van rebre deu ciutats amb els seus pasturatges.
27 Els clans levítics dels descendents de Guerxon van rebre dues ciutats amb els seus pasturatges, en el territori de l'altra meitat de la tribu de Manassès: Golan, una de les ciutats de refugi, a Basan, i Beeixterà. 28 Del territori d'Issacar, van rebre Quixion, Daberat, 29 Jarmut i Engannim: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 30 Del territori d'Aser, van rebre Mixal, Abdon, 31 Helcat i Rehob: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 32 Del territori de Neftalí, van rebre Quèdeix, una de les ciutats de refugi, a Galilea, Hammot-Dor i Cartan: tres ciutats amb els seus pasturatges. 33 En total, els clans dels descendents de Guerxon van rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.
34 Els altres clans levítics dels descendents de Merarí van rebre, del territori de Zabuló, Jocneam, Cartà, 35 Rimmonà i Nahalol: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 36 Del territori de Rubèn, a la Transjordània, davant de Jericó, van rebre també Bèsser, una de les ciutats de refugi, a l'altiplà, Jahas, 37 Quedemot i Mefàat: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 38 Del territori de Gad, van rebre també Ramot, una de les ciutats de refugi, a Galaad, Mahanaim, 39 Heixbon i Jazer: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 40 Per tant, la resta dels clans levítics, els clans de Merarí, van rebre per sorteig un total de dotze ciutats.
41 Total de les ciutats levítiques enclavades en el territori dels altres israelites: quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. 42 Cada una d'aquestes ciutats comprenia la població i els pasturatges del voltant. Era així en totes les ciutats esmentades.
43 El Senyor va donar als israelites tot el país que havia promès als seus pares. Els israelites en van prendre possessió i s'hi van instal·lar. 44 Tal com havia jurat als seus pares, el Senyor va concedir a Israel el repòs dels enemics que l'envoltaven. Cap dels seus enemics no els pogué resistir: el Senyor els va posar tots a les seves mans. 45 Totes les bones promeses que el Senyor havia fet al poble d'Israel es van realitzar. No n'hi hagué cap que no es complís.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada