LECTURA Dissabte 4 de Novembre Mateu 8 i Jutges 6

Dissabte 4 de Novembre

Mateu 8

1 Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. 2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia:

--Senyor, si vols, em pots purificar.

3 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

--Ho vull, queda pur.

A l'instant quedà pur de la lepra. 4 Jesús li digué:

--Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

5 Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava:

6 --Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.

7 Jesús li diu:

--Vinc a curar-lo.

8 El centurió li respon:

--Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9 Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.

10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:

--Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11 I us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, 12 mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

13 Després Jesús digué al centurió:

--Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut.

I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

14 Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre. 15 Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.

16 Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:

Ell va portar les nostres febleses

i prengué damunt seu

les nostres malalties.

18 Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. 19 Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué:

--Mestre, et seguiré arreu on vagis.

20 Jesús li respon:

--Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.

21 Un altre, un dels seus deixebles, li digué:

--Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.

22 Jesús li respon:

--Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.

23 Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. 24 Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. 25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:

--Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!

26 Ell els diu:

--Per què sou tan covards, gent de poca fe?

Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien:

--Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?

28 Després Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. 29 Els endimoniats es posaren a cridar:

--Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?

30 Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. 31 Els dimonis suplicaven a Jesús:

--Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs.

32 Ell els digué:

--Aneu-hi.

Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. 33 Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. 34 Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Jutges 6

1 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. 2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. 3 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d'orient, 4 acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d'Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, 5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.

6 Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor. 7 Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, 8 ell els envià un profeta que els va dir:

--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo us vaig treure d'Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. 9 Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. 10 Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m'heu obeït."

11 L'àngel del Senyor va venir a asseure's sota l'alzina d'Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d'Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. 12 L'àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué:

--El Senyor és amb tu, guerrer valent.

13 Gedeó respongué:

--Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: "¿No és cert que el Senyor ens va treure d'Egipte?" El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.

14 El Senyor es girà cap a ell i li va dir:

--Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t'envio?

15 Gedeó respongué:

--Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?

16 Llavors el Senyor li digué:

--Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d'un sol home.

17 Però Gedeó va insistir:

--Si gaudeixo del teu favor, dóna'm un senyal que ets tu qui em parla: 18 no et moguis d'aquí fins que torni amb l'ofrena que et vull presentar.

El Senyor respongué:

--No em mouré fins que tornis.

19 Gedeó se'n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l'àngel i li ho va oferir sota l'alzina. 20 L'àngel del Senyor li digué:

--Pren la carn i els pans, posa'ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.

Quan Gedeó ho hagué fet, 21 l'àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l'àngel del Senyor va desaparèixer. 22 Gedeó comprengué aleshores que era l'àngel del Senyor i digué:

--Pobre de mi, Senyor, Déu sobirà! He vist el teu àngel cara a cara!

23 Però el Senyor li digué:

--La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.

24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L'altar encara avui és a Ofrà d'Abièzer.

25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó:

--Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l'altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. 26 Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d'aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica'l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat.

27 Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l'ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. 28 L'endemà al matí la gent va trobar enderrocat l'altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. 29 I es demanaven els uns als altres:

--Qui ha fet una cosa així?

Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. 30 Llavors anaren a dir a Joaix:

--Dóna'ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat.

31 Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant:

--¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l'heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d'ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d'ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l'altar.

32 Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d'ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l'altar.

33 Els madianites, els amalequites i els nòmades d'orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel. 34 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d'Abièzer a seguir-lo. 35 Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n'envià a les tribus d'Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres.

36 Gedeó digué a Déu:

--Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, 37 mira, jo estendré a l'era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit.

38 I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. 39 Però Gedeó encara va dir a Déu:

--No t'enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra.

40 Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?