Dimarts 4 de Setembre
Isaïes 44
1 «Però ara escolta, Jacob,
servent meu,
poble d'Israel, que jo m'he escollit.
2 Això et diu el Senyor que t'ha creat,
que t'ha format
a les entranyes de la mare,
el qui t'ajuda:
No tinguis por, Jacob, servidor meu,
Jeixurun, que jo m'he escollit.
3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit
damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
4 i creixeran entre l'herbei,
com els salzes
vora els corrents d'aigua.
5 Un dirà: "Jo sóc del Senyor",
un altre posarà als seus
el nom de Jacob,
un altre escriurà a la seva mà:
"Sóc del Senyor",
i dirà ben alt el nom d'Israel.»
6 Això diu el Senyor, rei d'Israel,
el qui l'allibera,
el Senyor de l'univers:
«Jo sóc el primer i el darrer;
fora de mi no hi ha cap Déu.
7 Qui és com jo? Que parli ben alt!
Que em vagi explicant
el que ha passat
des que jo vaig fundar
els primers pobles,
i que faci saber a tothom el futur,
les coses que vindran!
8 »No tingueu por, no us esglaieu!
¿No us ho havia fet saber?
¿No us ho havia anunciat
fa molt de temps?
Vosaltres en sou testimonis:
no hi ha Déu fora de mi,
no hi ha cap altra roca
que jo hagi conegut.»
9 Els qui fabriquen ídols no són res.
De què els serveixen
els seus déus preciosos?
Són uns testimonis
que ni veuen ni saben res,
per a vergonya de tots ells.
10 A qui se li acut de fabricar un déu
o fondre una estàtua
que no tindrà cap ús?
11 Quedaran avergonyits els còmplices
dels qui pretenen forjar déus
i no són més que homes.
Que es reuneixin tots,
que es presentin:
quedaran esglaiats i avergonyits!
12 Un ferrer prepara una eina,
l'arroenta a la fornal,
la treballa amb el mall,
picant amb el seu braç vigorós;
quan sent la gana, ja no té força,
quan no ha begut, està esgotat.
13 L'escultor amida la fusta
amb el cordill,
dibuixa amb mangra la imatge,
l'entalla amb les seves eines,
l'arrodoneix amb el compàs
i li dóna una bella forma humana,
perquè visqui en un temple
14 i tallin cedres en honor d'ell.
Ha triat un roure o una alzina
i el fa pujar ferm
entre els arbres del bosc.
Ha plantat un pi
que la pluja farà créixer
15 i, quan serà gran,
servirà per a cremar:
n'agafarà llenya per escalfar-se
o l'encendrà per coure el pa;
però també li servirà
per a fer-ne un déu i adorar-lo,
per a fabricar un ídol
i prosternar-se als seus peus.
16 En crema la meitat al foc,
i aquesta meitat li serveix
per a menjar carn,
per a coure'n a la brasa
tanta com vulgui;
també s'escalfa al foc i exclama:
«Oh, quina escalfor,
hi ha un bon caliu!»
17 I després, del tros que sobra,
se'n fa un déu, el seu ídol,
es prosterna, l'adora
i li adreça aquesta pregària:
«Salva'm, tu que ets el meu déu!»
18 Aquesta gent no sap què fa,
no entén res;
té els ulls massa entelats
per a veure-hi,
el cor massa ofuscat
per a comprendre.
19 Cap d'ells no reflexiona,
ni té prou seny ni enteniment
per a dir-se:
«He cremat la meitat de l'arbre:
he cuit el pa en el caliu,
hi he rostit la carn i me l'he menjada.
Però de l'altra meitat,
¿puc fer-ne una cosa detestable
i adorar així un tros de fusta?»
20 Aquesta gent s'alimenta de cendres:
el seu cor equivocat els fa delirar
i no els traurà del seu error.
Cap d'ells no serà capaç de dir-se:
«¿No és pura mentida
el que tinc a la mà?»
21 «Israel, poble de Jacob,
recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquè em servissis
i no t'oblidaré mai, Israel.
22 He fos com un núvol
la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t'allibero.»
23 Alegra't, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondàries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d'alegria!
El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glòria a Israel.
24 Això et diu el Senyor,
el qui t'allibera,
el qui t'ha format
a les entranyes de la mare:
«Jo, el Senyor, ho he creat tot.
Jo, tot sol, he desplegat el cel
i he esplanat la terra,
sense que ningú m'ajudés.
25 Jo desmenteixo
els presagis dels endevins,
faig desvariejar
els qui prediuen el futur,
capgiro els pronòstics dels savis,
canvio en deliri la seva ciència.
26 Jo confirmo les paraules
del meu servent
i faig que es compleixin els anuncis
dels seus missatgers.
Dic a Jerusalem que serà repoblada,
i a les viles de Judà,
que seran reconstruïdes.
Jo les aixecaré de les seves ruïnes.
27 Ordeno a la mar que s'eixugui,
a les aigües abismals
que s'estronquin.
28 Dic al rei Cir
que l'escullo com a pastor
per a realitzar tot el meu propòsit.
Ell manarà de reconstruir Jerusalem
i posar els fonaments del temple.»
Fets 19
Cuánto necesitamos de este trabajo para vivir bien.
El capítulo 19 de Hechos
nos relata las grandes cosas que Dios hizo en la ciudad de Efeso, en la actual
Turquía, por medio del apóstol Pablo. Pero, como la vida nos enseña, el bien de
unos -en este caso vidas transformadas- es el mal de otros -en este caso el
negocio de la platería yendo a menos- y algo hay que hacer al respecto. Por
eso, en los versículos finales del capítulo se nos describen los disturbios que
el gremio de plateros llevó a cabo en aquella ciudad.
Eso me hacía pensar que
siempre hay una razón para oponernos al evangelio y las buenas noticias de
Jesús. El evangelio nos confronta con aspectos de nuestro estilo de vida que
deben ser cambiados, transformados, modificados, cuestionados, etc., etc. y, no
siempre nos gusta o estamos dispuestos a hacerlo.
Evidentemente
encontraremos buenas razones para justificar nuestra negativa a aceptar el
mensaje y su confrontación, serán de carácter ideológico, filosófico,
científico o de otro tipo. Apelaremos a la tolerancia, la libertad, el
relativismo o cualquier otra cosa que nos permita presentar de una forma
aceptable nuestro rechazo a lo que Jesús pide que hagamos con nuestro estilo de
vida pero, en el fondo, simplemente será lo mismo que paso en Efeso, cuestión
de intereses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada