LECTURA DIJOUS 20/9/18: ISAÏES 58 i JAUME 5


Dijous 20 de Setembre
Isaïes 58
«Crida ben fort,
no t'estiguis de cridar.
Fes sentir com un corn la teva veu.
Recorda al meu poble
la seva infidelitat,
al casal de Jacob els seus pecats.
M'interroguen cada dia,
volen saber per què em comporto així,
com si fossin gent que obrés el bé
i no s'apartés
del que mana el seu Déu.
Em reclamen que faci justícia,
voldrien que els fes costat,
i em diuen:
"Per què no ens mires quan dejunem?
Per què no fas cas
de les nostres súpliques?"
Doncs jo us responc:
"Els dies de dejuni,
mireu pel vostre interès
i us mostreu encara més exigents
amb els qui treballen
per vosaltres.
Passeu el dejuni entre plets i baralles,
repartint amb malícia cops de puny.
Dejunant d'aquesta manera,
el vostre clam no pot arribar al cel.
¿Us penseu que jo tinc per un dejuni
que un home faci súpliques tot el dia,
abaixi el cap com un jonc,
es vesteixi de sac negre
i s'ajegui a la cendra?
¿D'això en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l'alba
la teva llum,
i les teves ferides
es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda
la teva bondat,
i per rereguarda
la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor,
ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà:
Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit
per acusar,
10 si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum
s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre
serà clar com el migdia.
11 En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua,
com una font que mai no s'estronca.
12 Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments
abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats."»
13 «Si t'abstens
de treballar en dissabte
i de vetllar pels teus interessos
en aquest dia sant;
si tens el dissabte
per un dia de delícies,
si el consideres un dia de glòria
consagrat al Senyor;
si l'honores
i no t'ocupes de cap feina,
no mires pel teu interès
ni et dediques a parlar sense mida,
14 llavors trobaràs en mi, el Senyor,
les teves delícies.
Et conduiré als cims invencibles
i t'alimentaré de l'heretat
de Jacob, el teu pare.
Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

Jaume 5
I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit.
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10 Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 11 Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és entranyable i compassiu.
12 Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota el judici de Déu.
13 Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu. 14 Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l'ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. 15 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès. 16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d'un just és molt poderosa: 17 Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos. 18 I quan després tornà a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va produir el seu fruit.
19 Germans meus, si algú de vosaltres s'esgarriava lluny de la veritat i un altre el feia retornar, 20 sapigueu que el qui fa tornar un pecador del camí esgarriat, el salva de la mort i cobreix una multitud de pecats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada