LECTURA DIMECRRES 5/9/18: ISAÏES 45 i FETS 20


Dimecres 5 de Setembre

Isaïes 45
Això diu el Senyor a Cir,
el seu ungit,
a qui ha donat la mà,
per sotmetre-li les nacions
i desarmar els reis,
per obrir davant d'ell
les portes de les ciutats,
les portes que no es tancaran:
«Jo mateix aniré davant teu
per aplanar-te les collades,
per esbotzar les portes de bronze
i partir els forrellats d'acer.
Et donaré tresors secrets,
riqueses amagades;
així sabràs que jo sóc el Senyor,
el Déu d'Israel,
que et crida pel teu nom.
Per amor del meu servent,
el poble de Jacob,
d'Israel, el meu elegit,
et crido pel teu nom.
T'he fet aquest honor,
a tu que no em coneixes.
Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
Fora de mi no hi ha cap Déu.
T'he fet prendre les armes,
a tu que no em coneixes,
perquè tothom sàpiga,
de llevant fins a ponent,
que fora de mi no hi ha ningú.
Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.
Jo formo la llum i creo la tenebra,
dono la felicitat i creo la desgràcia.
Jo, el Senyor, faig tot això.
»Cel, deixa caure la rosada,
i que els núvols
facin ploure la bondat!
Que la terra s'obri
per fer brotar la salvació
i que la bondat germini alhora!
Jo, el Senyor, he creat tot això.»
Ai de l'home,
pobra gerra de terrissa,
que gosa discutir
amb el qui l'ha format!
¿És que l'argila pot dir al terrisser:
«Què fas!
Has esguerrat la teva obra!»?
10 Ai del qui diu al pare:
«Què has engendrat?»,
o a la seva mare: «Què has infantat?»
11 Això diu el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui l'ha format:
«Pregunteu-me què passarà,
però deixeu
que m'ocupi dels meus fills
i de l'obra que fan les meves mans.
12 Jo he fet la terra
i he creat els homes que l'habiten.
He desplegat el cel
amb les meves pròpies mans
i dono ordres
a tot l'estol dels astres.
13 He suscitat amb benvolença
aquell home
i li aplano tots els camins.
Ell reconstruirà la meva ciutat,
i deixarà lliures
els deportats del meu poble
sense que paguin cap preu
ni presentin cap obsequi.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
14 Això diu el Senyor:
«El fruit de les suors d'Egipte,
els guanys del comerç d'Etiòpia
i dels sebaïtes, homes alts d'estatura,
tot arribarà a tu, Jerusalem,
tot serà per a tu!
Aquells homes et seguiran encadenats,
es prosternaran al teu davant
i et diran amb veneració:
"Només en tu hi ha Déu,
no hi ha cap Déu sinó en tu."»
15 Realment ets un Déu que s'amaga,
Déu d'Israel, salvador!
16 Tots els qui fabriquen ídols
queden defraudats i avergonyits;
se'n van tots junts amb el cap baix.
17 Però el Senyor salva Israel,
el salva per sempre més.
Mai més no et veuràs
defraudat i avergonyit.
18 Això diu el Senyor, creador del cel,
ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar:
«Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
19 No he parlat en un lloc amagat,
en un indret d'un país tenebrós.
No he dit pas
als descendents de Jacob
que busquessin en mi
respostes obscures.
Jo, el Senyor, parlo clarament
i anuncio les coses
en llenguatge planer.»
20 «Reuniu-vos, veniu aquí,
acosteu-vos plegats,
supervivents de les nacions.
»Són uns insensats
els qui passegen en processó
ídols de fusta
i preguen a déus
que no poden salvar.
21 »Presenteu proves, aporteu-les,
que puguem deliberar tots plegats!
Qui ho havia fet saber en altre temps?
Qui ho havia anunciat per endavant?
¿No he estat jo, el Senyor?
Ningú no és Déu fora de mi.
De Déu just i que salvi
no n'hi ha cap sinó jo.
22 Veniu a mi
d'un cap a l'altre de la terra
i jo us salvaré,
que jo sóc Déu, i ningú més.
23 Ho juro per mi mateix
i és veritat el que diuen
els meus llavis,
és una paraula irrevocable:
Davant meu s'agenollarà tothom,
per mi jurarà tota llengua.
24 Tothom dirà de mi:
"Solament el Senyor
és poderós i triomfant.
Se li acosten avergonyits
els qui estaven furiosos contra ell.
25 Tota la descendència d'Israel
se sent triomfant i gloriosa
gràcies al Senyor."»


Fets 20
Quan s'hagué calmat l'avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n'acomiadà i se n'anà cap a Macedònia. Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. L'acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l'Àsia, Tíquic i Tròfim. Tots aquests s'avançaren i ens van esperar a Tròada. Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
El diumenge ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d'anar-se'n l'endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren ja mort. 10 Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
--Assereneu-vos, que el noi viu.
11 Pau se'n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar la conversa força estona, fins a trenc d'alba, i se n'anà. 12 Al noi se l'endugueren viu amb gran consol de tots.
13 Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14 Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. 15 Salpàrem d'allí i l'endemà érem a l'altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l'altre arribàvem a Milet. 16 Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l'Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
17 Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. 18 Un cop arribats, els digué:
--Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l'Àsia: 19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. 20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21 insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22 »Ara, encadenat per l'Esperit, me'n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m'hi ha de passar; 23 només sé que, a cada ciutat on arribo, l'Esperit Sant m'adverteix que m'hi esperen cadenes i sofriments. 24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.
25 »I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. 26 Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, 27 ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.
29 »Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30 Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d'ells. 31 Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d'exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
32 »Ara us confio a Déu i al missatge de la seva gràcia; ell és prou poderós per a edificar i donar l'heretat a tots els qui ha santificat.
33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34 vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. 35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre."
36 Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i va pregar amb tots ells. 37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 desconsolats sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.


Lo que nos dijo el Señor Jesús. "Dios bendice más al que da que al que recibe"



De este modo la versión que uso ha traducido el clásico "es más bienaventurado el dar que el recibir" Esta frase es atribuida por el apóstol Pablo a Jesús y, sin duda, forma parte de las tradiciones orales que debían correr por entre las primeras comunidades de seguidores de Jesús.



Esta frase es una paradoja del mismo tipo que, perder para ganar, morir para vivir, servir para ser más grande, ser el último para ser el primero y otras que están reflejadas en los evangelios y que vemos que Jesús usó con mucha frecuencia.



Este tipo de sentencias van en contra del sentido común, es decir, del sentido común tal y como lo enseña y pregona nuestra sociedad. En este caso concreto la lógica es cuanto más tienes, más felicidad. Eso es aún más evidente en un tiempo de crisis y escasez cuando hay que vigilar mucho más lo que se da porque nos podemos quedar sin nada.



Pero la lógica bíblica es diferente. La felicidad consiste en dar, no en recibir. Cuanto más das, más felicidad, realización y sentido alcanzas. Esto es cierto, y no únicamente en el ámbito de las finanzas, sino en cualquiera de las dimensiones de la vida.


Leer esto me hace pensar y preguntarme bajo qué paradigma funciono, el de la sociedad y el de aquel contracultural conocido como Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada