Dilluns 17 de Setembre
Isaïes 55
1 «Oh, tots els assedegats,
veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners!
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res!
2 Per què gasteu els diners
comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou
en menjars que no satisfan?
Si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor.
3 Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu!
Pactaré amb vosaltres
una aliança eterna,
els favors irrevocables
promesos a David.
4 El vaig fer
testimoni davant els pobles,
sobirà i preceptor de nacions.
5 També tu, Israel, cridaràs
una nació que no coneixies,
i ells, que no et coneixien,
vindran corrents.
Vindran per mi,
el Senyor, el teu Déu,
pel Sant d'Israel que t'ha honorat.»
6 Cerqueu el Senyor,
ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop.
7 Que l'injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor,
que és compassiu,
al nostre Déu,
tan generós a perdonar!
8 «Les meves intencions
no són les vostres,
i els vostres camins
no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
9 Estan tan lluny els meus camins
dels vostres,
les vostres intencions
de les meves,
com el cel és lluny de la terra.
10 »Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra
i la fecunden,
i la fan germinar
fins que dóna llavor als sembradors
i pa per a aliment,
11 així serà la paraula
que surt dels meus llavis:
no tornarà a mi infecunda.
Realitzarà el que jo volia,
complirà la missió
que jo li havia confiat.»
12 Sortireu de Babilònia
cridant de goig,
i us conduiran en pau a casa vostra.
En veure-us,
les muntanyes i els turons
esclataran en crits d'alegria,
i aplaudiran
tots els arbres del bosc.
13 En lloc d'espines creixerà el xiprer,
en lloc d'ortigues, la murtra.
L'anomenada del Senyor serà gran,
un senyal perpetu, indestructible.
1 Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones.
2 Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d'or, i entra també un pobre amb un vestit miserable.
3 Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d'honor», i al pobre li dieu: «Tu queda't dret, o seu aquí, als meus peus»,
4 ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per raonaments malvats?
5 Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?
6 Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?
7 ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que va ser invocat sobre vosaltres?
8 Si compliu el manament regi de l'Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé.
9 Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu.
10 De fet, si algú compleix tota la Llei però deixa d'observar-la en un punt, es fa culpable davant la Llei sencera;
11 perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, ja transgredeixes la Llei.
12 Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat.
13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure's del judici!
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?
15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia,
16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules?
17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
18 Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.
19 ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n'esgarrifen.»
20 Home insensat, ¿vols comprendre d'una vegada que la fe sense les obres és estèril?
21 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l'altar?
22 Pots veure, doncs, que la fe cooperava amb les seves obres, i que les obres van dur a plenitud la seva fe.
23 Així es va complir allò que diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia; per això fou anomenat amic de Déu.
24 Adoneu-vos, per tant, que l'home és just davant de Déu per les obres, i no tan sols per la fe.
25 ¿No fou també per les obres que Rahab, la prostituta, va ser reconeguda justa, quan va acollir els missatgers i els féu escapar per un altre camí?
26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada