Dimarts 18 de Setembre
Isaïes 56
1 Això us diu el Senyor:
«Respecteu el que és just,
obreu el bé:
la meva salvació és a punt d'arribar,
és a punt de revelar-se
el meu triomf.
2 Feliç l'home que obra així
i s'hi manté ferm,
que no profana el repòs del dissabte
i evita de fer res de mal!»
3 L'estranger que s'ha unit al Senyor
no ha pas de dir:
«El Senyor m'exclou del seu poble.»
Ni l'eunuc ha de dir:
«No sóc més que un arbre sec.»
4 Això diu el Senyor:
«A l'eunuc que guarda
els meus dissabtes,
que cerca de fer la meva voluntat
i es manté fidel a la meva aliança,
5 manaré que li erigeixin
dins els murs del meu temple
una estela que porti inscrit
el seu nom.
Això serà per a ell
millor que tenir fills i filles.
Serà etern el seu nom,
res no el podrà esborrar.
6 »I als estrangers
que s'han unit a mi, el Senyor,
per adorar-me i estimar el meu nom
i ser els meus servidors,
que guarden el repòs del dissabte
i es mantenen fidels
a la meva aliança,
7 jo els faré entrar
a la meva muntanya santa,
i prendran part en les festes
dins la meva casa d'oració.
Acceptaré en el meu altar
els seus holocaustos i sacrificis,
perquè el meu temple serà anomenat
"casa d'oració
per a tots els pobles".»
8 Diu el Senyor, Déu sobirà,
que ha aplegat
els dispersats d'Israel:
«Encara n'afegiré molts d'altres
als qui ja he aplegat.»
9 Bèsties del camp, animals feréstecs,
veniu a devorar!
10 Tots els sentinelles d'Israel són cecs,
no s'adonen de res.
Tots són gossos muts,
incapaços de bordar:
jeuen, somien,
els agrada d'ensopir-se;
11 però també són gossos afamats
que mai no se sacien.
Aquests són els pastors,
incapaços d'entendre res.
Cadascú va pel seu costat;
miren pel seu profit i prou:
12 «Veniu, que requisaré vi
i ens podrem emborratxar.
Demà serà com avui,
i molt més que avui, encara!»
Jaume 3
1 Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor,
2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos.
3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos.
4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol.
5 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran.
6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l'infern.
7 Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d'ocells, de rèptils i d'animals marins,
8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal.
9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.
10 D'una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.
11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga?
12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L'aigua dolça no pot pas sortir d'una font salada.
13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!
14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat.
15 Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis.
16 Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions.
17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
18 El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada