Dimecres 19 de Setembre
Isaïes 57
1 Els justos desapareixen,
i ningú no es detura a pensar.
Els qui són fidels són arrabassats,
i ningú no entén
que és per a treure'ls del mal.
2 Els justos entraran en la pau,
el qui vivia honradament
reposarà tranquil.
3 «Veniu aquí, vosaltres,
fills de bruixa,
raça d'adúlters i de prostitutes!
4 De qui us rieu?
A qui feu ganyotes i llengotes?
¿No és cert que sou uns fills rebels,
una raça borda?
5 Us acobleu sota els alzinars,
a l'ombra de tot arbre frondós.
Immoleu els infants en els torrents,
dins les cavernes de les roques.
6 T'apropies de pedres del torrent
i les mires com la millor possessió.
En honor d'elles vesses libacions
i presentes ofrenes.
Com ho podré consentir?
7 T'has parat el jaç
en una muntanya alta i prominent,
hi has pujat per oferir sacrificis.
8 Darrere el muntant de la porta
has posat el teu amulet.
D'amagat de mi apartes el cobrellit,
t'estires i fas lloc per a molts.
Has fet tractes amb amants
i t'agrada de jeure amb ells
tot contemplant signes fàl·lics.
9 T'has presentat amb oli
davant de Moloc,
has perfumat l'ídol abundosament.
Has enviat lluny els teus missatgers,
els has fet baixar al país dels morts.
10 T'has cansat a força de fer camí,
però mai no deies: "Tot és inútil."
Recuperaves les forces
i et refeies del cansament!
11 »Qui et preocupava?
De qui tenies por
per a ser-me tan deslleial?
No et recordaves de mi
ni em tenies present.
Estic silenciós des de fa temps
i per això em perdies el respecte.
12 Però ara denuncio
la teva pretesa justícia
i el teu comportament:
no en trauràs cap profit.
13 Quan demanis ajuda,
ja veurem si et salva
la colla dels teus ídols!
A tots se'ls endurà una ventada,
un cop de vent els escombrarà.
Però els qui es refugien en mi
rebran en propietat el país,
posseiran la meva muntanya santa.»
14 Diu el Senyor:
«Esplaneu, esplaneu el camí,
assenyaleu-lo,
aparteu els obstacles
de la ruta del meu poble.»
15 Això us fa saber
el qui és alt i excels,
que resideix en un palau etern
i té un nom sant:
«Jo visc a les altures, en un lloc sant,
però estic amb els qui se senten
desfets i enfonsats:
reanimaré els qui estan enfonsats,
faré reviure
els qui se senten desfets.
16 No vull acusar sense fi
ni em mantindré irritat per sempre:
s'estroncaria l'alè de vida
que ve de mi mateix,
quan sóc jo qui ha creat
tot el que respira.
17 M'indignaven els fraus del meu poble.
Tant em van indignar,
que el vaig ferir i me'n vaig apartar.
Però ell s'obstinava a seguir
els seus propis camins:
18 prou que he vist per on anava!
Tanmateix, jo el curaré, el guiaré
i l'ompliré de consol,
a ell i als qui ploren amb ell.
19 Faré brotar aquest fruit
dels seus llavis:
Pau, pau per a tots,
els de lluny i els de prop!
Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20 Però els malvats
són com la mar embravida,
que ningú no pot calmar:
les seves aigües escupen fang i llot.
21 «No hi ha pau per als malvats.»
Ho ha dit el meu Déu.
Jaume 4
1 D'on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos?
2 Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal.
3 Demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.
4 Adúlters! ¿No sabeu que l'amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.
5 ¿Us penseu que l'Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l'esperit que ha fet habitar en nosaltres»?
6 Però ell encara dóna una gràcia més gran. Per això diu l'Escriptura: Déu s'enfronta amb els orgullosos, però als humils els concedeix la seva gràcia.
7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres.
8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, homes de cor dividit!
9 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa.
10 Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.
11 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d'un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te'n fas jutge.
12 Ara bé, de legislador i de jutge n'hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?
13 Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.»
14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix.
15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»,
16 no pareu de gloriar-vos fent ostentació dels vostres plans. És dolent, gloriar-se d'aquesta manera!
17 El qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d'haver pecat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada