Divendres 21 de Setembre
Isaïes 59
1 La mà del Senyor
no és pas tan dèbil
que no pugui salvar,
ni tan dura la seva oïda
que no pugui sentir-hi.
2 Són les vostres culpes
que han obert un esvoranc
entre vosaltres i el vostre Déu;
els vostres pecats
li tapen la cara
i no us pot sentir.
3 Teniu les mans brutes de sang
i els dits tacats de rapinya;
obriu la boca només per mentir,
a cau d'orella escampeu traïdories.
4 En els tribunals
ningú no reclama amb justícia,
ningú no pledeja amb lleialtat.
Es fien d'acusacions falses,
de proves sense fonament.
Conceben la malícia,
infanten crims.
5 Obren ous de serps verinoses
i teixeixen teranyines:
qui menja aquells ous, mor;
quan els obren, en surt un escurçó.
6 Ningú no es vesteix
amb aquelles teranyines;
són teles que no abriguen gens.
Són gent que actua amb mala intenció,
porten entre mans plans violents.
7 Corren per fer mal i prou,
tenen pressa per vessar sang innocent.
Maquinen projectes criminals,
deixen arreu devastació i ruïnes.
8 No coneixen els camins de la pau,
per allà on passen no hi ha justícia.
Avancen per camins tortuosos:
qui els segueix no coneixerà la pau.
9 Ara sabem
per què no ens fas justícia,
per què no arriba a nosaltres
la teva salvació.
Esperàvem la llum,
i pertot hi ha tenebres;
esperàvem la claror,
i caminem a les fosques.
10 Avancem a les palpentes com els cecs,
no hi veiem, caminem insegurs.
En ple migdia ensopeguem
com si fos de nit.
Tenim bona salut,
però ens assemblem als morts.
11 Tots esbrameguem com els óssos
i parrupem com els coloms.
Esperàvem que ens faries justícia,
però no la veiem enlloc.
Confiàvem en la teva salvació,
però és lluny de nosaltres.
12 Massa sovint hem estat infidels,
i els nostres pecats
ens acusen davant teu.
Estem carregats de faltes,
prou coneixem les nostres culpes:
13 ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,
ens apartàvem de tu, Déu nostre.
Parlàvem d'oprimir i de revoltar-nos,
no dúiem al cor res més que enganys.
14 Per això et negues a fer-nos justícia,
es manté lluny la teva salvació.
I és que la bona fe ensopega
pels carrers,
i l'honradesa no sap com entrar.
15 No es veu per enlloc la bona fe,
i el qui s'aparta del mal
acaba espoliat.
El Senyor ho ha vist, i li desplau
que el dret sigui trepitjat.
16 Ha vist que ningú no se'n preocupa,
s'admira que ningú no el defensi.
Llavors el seu braç
li ha donat la victòria,
l'ha sostingut la seva justícia.
17 S'ha posat la justícia per cuirassa,
i per casc, la salvació.
S'ha vestit amb la túnica del càstig,
s'ha embolcallat de zel
com d'un mantell.
18 Qui l'haurà feta, la pagarà:
la fúria del Senyor escometrà
els adversaris,
els seus enemics ho pagaran;
ho pagaran fins i tot
els qui viuen lluny, a les illes.
19 Llavors, de llevant fins a ponent
reconeixeran el nom del Senyor
i la seva glòria;
quan l'enemic arribarà com la riuada,
una bufada del Senyor
el farà retrocedir.
20 El Senyor vindrà
i alliberarà Sió
i els rebels del poble de Jacob
que s'hauran convertit.
Ho diu el Senyor.
21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s'allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d'ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»
Filèmon
1 Pau, presoner per causa de Jesucrist, i el germà Timoteu, a Filèmon, el nostre estimat col·laborador,
2 a la germana Àpfia, a Arquip, company nostre en el combat, i a l'església que es reuneix a casa teva.
3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
4 Dono gràcies al meu Déu i em recordo sempre de tu en les meves pregàries,
5 ja que sento parlar de l'amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant.
6 Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç perquè donis a conèixer tot el bé que podem fer pel Crist.
7 Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels.
8 Per això, encara que tindria en el Crist tota la llibertat de manar-te el que has de fer,
9 prefereixo demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com sóc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist,
10 et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó.
11 En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi.
12 Te'l torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor.
13 M'hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l'evangeli,
14 però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat.
15 Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre!
16 I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
17 Per tant, si em tens per germà en la fe, rep-lo com si fos jo mateix.
18 I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte.
19 Jo, Pau, t'escric ara amb la meva pròpia mà: t'ho pagaré jo mateix, tot i que podria recordar-te el deute que tens amb mi, i que és la teva mateixa persona.
20 Sí, germà, fes que en el Senyor pugui rebre de tu aquesta satisfacció. Per amor de Crist, dóna al meu cor aquest descans!
21 T'escric confiant en la teva obediència, segur que faràs encara més del que et demano.
22 D'altra banda, prepara'm allotjament, perquè espero que les vostres oracions obtindran que pugui venir-vos a trobar.
23 Et saluden Èpafres, company meu de presó en Jesucrist,
24 Marc, Aristarc, Demes i Lluc, els meus col·laboradors.
25 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada