Divendres 14 de Setembre
Isaïes 53
1 Qui pot creure
allò que hem sentit?
A qui s'ha revelat
la potència del braç del Senyor?
2 El servent ha crescut davant d'ell
com un rebrot,
com una soca
que reviu en terra eixuta.
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
3 Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
4 De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
5 Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
6 Tots anàvem com ovelles disperses,
cadascú seguia el seu camí;
però el Senyor ha carregat
damunt d'ell
les culpes de tots nosaltres.
7 Quan era maltractat,
s'humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava
i ni tan sols obria la boca.
8 L'han empresonat i condemnat,
se l'han endut.
I qui es preocupa de la seva sort?
L'han arrencat
de la terra dels vivents,
l'han ferit de mort
per les infidelitats del meu poble.
9 L'han sepultat amb els malfactors,
l'han enterrat entre els opulents,
a ell que no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
10 El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici
per expiar les culpes,
veurà una descendència,
viurà llargament:
per ell el designi del Senyor
arribarà a bon terme.
11 «El meu servent,
després del que ha sofert
la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just,
farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells.
12 Per això els hi dono tots
en possessió,
i tindrà per botí una multitud,
perquè s'ha despullat
de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat
entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu
els pecats de tots
i ha intercedit
per les seves infidelitats.»
Fets 28
1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta.
2 Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar.
3 Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà.
4 Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:
--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
5 Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal.
6 Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
7 No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva.
8 Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir.
9 Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats.
10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.
11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa.
12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies.
13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols,
14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma.
15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.
16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.
17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:
--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans.
18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort.
19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació.
20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.
21 Ells li respongueren:
--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal.
22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.
23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre.
24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien.
25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:
--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:
26 » Vés a dir a aquest poble:
Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
27 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!
(
29 )
30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar.
31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.
“Anda y dile a este
pueblo:Por más que escuchen, no entenderán; por más que miren, no verán.
27 Pues la mente de este pueblo está entorpecida, tienen tapados los oídos
y sus ojos están cerrados,para que no puedan ver ni oír, ni puedan entender;
para que no se vuelvan a mí, y yo no los sane.”
27 Pues la mente de este pueblo está entorpecida, tienen tapados los oídos
y sus ojos están cerrados,para que no puedan ver ni oír, ni puedan entender;
para que no se vuelvan a mí, y yo no los sane.”
Con estas palabras prácticamente se cierra el libro de los Hechos,
palabras dirigidas a los judíos que habitaban en Roma.
Estas palabras me han parecido muy adecuadas para mi vida especialmente
en estos días que hemos comenzado el tiempo litúrgico de la Cuaresma. Los
cristianos de trasfondo evangélico somos bastante ignorantes, lamentablemente,
del significado de ese tiempo.
La Cuaresma, es decir, los cuarenta días previos a la semana santa, es
una práctica que instauró la iglesia primitiva. Era un tiempo de pararse,
examinar la propia vida y ver en qué medida se estaba viviendo en conformidad
con el mensaje de las buenas noticias de Jesús. El examen y la reflexión
llevaban, inevitablemente, a la confesión, el arrepentimiento y el cambio en la
manera de vivir.
Pienso con toda sinceridad que los seguidores de Jesús, al margen de
nuestra identidad confesional, deberíamos instaurar la práctica a la que invita
la Cuaresma y pararnos y examinar nuestra vida para permitir que el Espíritu de
Dios nos muestre cómo estamos viviendo, qué está sucediendo con nuestras vidas,
qué cambios deberíamos de implementar en nuestra vida.
De no hacerlo es posible y lamentable que nos vayamos apartando más y
más del seguimiento del Maestro y llegue un momento en que nuestra situación
sea la descrita por el profeta Isaías y que Pablo usa para referirse al pueblo
de Israel.
Precisamente, es mi opinión, la Cuaresma tiene ese valor preventivo de
impedir que lleguemos a esos extremos introduciendo el hábito saludable de
examinar en profundidad nuestra vida delante del Señor.
Pero seamos realistas y sinceros, no es fácil, ni divertido, ni puede
hacerse de una manera superficial. Exige tiempo, valentía, coraje y la
disposición a cambiar, de lo contrario, el Señor no se molestará en mostrar la
realidad a aquel que no tiene la intención de usarla para mejorar su
seguimiento de Él.
Si lees estas líneas te invito a celebrar la Cuaresma en tu vida. Te invito
a venir delante de la presencia del Señor de forma humilde y dispuesta para
permitir que Él te muestre cuál es tu auténtica realidad, la aceptes y obres en
consecuencia a lo que Jesús ponga en tu corazón.
Te invito a hacerlo con las palabras del salmista en el Salmo 139
ponme a prueba, reconoce mis pensamientos;
24 mira si voy por el camino del mal, y guíame por el camino eterno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada