LECTURA DISSABTE 8/9/18: ISAÏES 48 I FETS 23

Dissabte 8 de Setembre

Isaïes 48

1 Escolteu, casal de Jacob,

vosaltres que porteu

el nom d'Israel

i sou descendents de Judà;

vosaltres que jureu pel nom

del Senyor

i invoqueu el Déu d'Israel,

però no sincerament

ni amb rectitud;

2 vosaltres que us feu dir

«fills de la ciutat santa»

i confieu en el Déu d'Israel,

que té per nom

«Senyor de l'univers».

3 Escolteu, doncs, això:

«Vaig anunciar ja fa temps

el que ha passat;

ho havia dit, ho havia fet saber.

Ara, tot d'una,

ho he executat i s'ha complert.

4 Perquè sé que ets un poble obstinat,

que tens la cara com el ferro

i el coll com el bronze.

5 T'ho vaig anunciar per endavant,

t'ho vaig fer saber abans que passés,

per evitar que diguessis:

"Ho ha fet el meu ídol,

ho ha manat el meu déu

de fusta o de fosa."

6 Ho havies sentit,

i ara veus com s'ha complert.

¿No ho voldràs reconèixer?

Des d'ara t'anuncio coses noves;

les tenia reservades

i tu no les coneixies.

7 Les he creades ara,

no pas temps enrere.

Fins avui no n'havies sentit parlar;

no podràs dir que ja ho sabies.

8 Ni ho havies sentit mai

ni ho coneixies:

des de sempre et tapaves les orelles.

Jo prou sabia que series un traïdor

i que et dirien infidel

des del dia mateix de la naixença.

9 Però jo, per amor del meu nom,

he estat pacient,

pel meu honor m'he contingut

i no t'he volgut destruir.

10 T'he depurat, però no al foc,

com fan amb la plata,

sinó en el gresol del sofriment.

11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.

¿Podria suportar que em deshonressin?

No cediré a d'altres la meva glòria.»

12 «Escolta'm, poble de Jacob,

Israel, a qui jo he cridat.

Jo sóc. Sóc el primer

i seré també el darrer.

13 Les meves mans van posar

els fonaments de la terra

i van desplegar el cel.

Quan jo els crido,

compareixen l'una i l'altre.

14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:

Qui de tots aquells va predir això?

L'estimat del Senyor

complirà el seu voler

contra Babilònia,

el seu braç

s'abatrà sobre els caldeus.

15 Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,

i l'he cridat;

jo l'he fet venir,

i ha triomfat la seva missió.

16 Acosteu-vos i escolteu-me:

Des del principi

us he parlat obertament;

jo era present

quan tot allò començava.»

I ara el Senyor, Déu sobirà, m'envia.

Ho fa el seu Esperit.

17 El Senyor, que t'allibera,

el Sant d'Israel, et diu això:

«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.

Jo t'ensenyo el que et serà profitós

i et guio pel camí que has de seguir.

18 Tant de bo haguessis fet cas

del que jo mano!

T'hauria cobert a riuades la pau,

el benestar t'hauria inundat

com les ones de la mar;

19 els teus fills, els teus plançons,

serien tants com els grans

de grava o de sorra.

Però sàpigues que el teu nom

mai no desapareixerà,

no serà esborrat del meu davant.»

20 Sortiu de Babilònia,

fugiu d'entre els caldeus.

Amb crits d'alegria

anuncieu aquesta nova,

feu-la arribar

fins a l'extrem de la terra.

Digueu: «El Senyor ha alliberat

el poble de Jacob, el seu servent.»

21 No han patit set

quan els conduïa per terres àrides;

per a ells ha fet néixer

l'aigua de la roca:

tot just l'ha esberlada,

l'aigua s'ha escolat.

22 Però la pau no és per als malvats,

diu el Senyor.

Fets 23

1 Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué:

--Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d'avui.

2 Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus servents que peguessin a Pau a la boca. 3 Pau li contestà:

--A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d'acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?

4 Els servents li van dir:

--¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu?

5 Pau va respondre:

--Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l'Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble.

6 Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí:

--Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.

7 Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí. 8 En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. 9 Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament:

--No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!

10 El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure'l d'enmig d'ells i el conduís a la caserna.

11 La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué:

--Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma.

12 En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau. 13 Els conjurats, més de quaranta, 14 anaren a trobar els grans sacerdots i els notables i els van dir:

--Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau. 15 Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d'examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo abans que es presenti davant vostre.

16 Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. 17 Aquest cridà un dels centurions i li digué:

--Porta aquest noi al tribú, que li ha de comunicar una informació.

18 El centurió el va portar al tribú i li digué:

--El presoner Pau m'ha cridat i m'ha demanat que et portés aquest noi, que t'ha de dir alguna cosa.

19 El tribú agafà el noi per la mà, es retirà a part i l'interrogà:

--Què m'has de dir?

20 El noi respongué:

--Els jueus s'han posat d'acord per a demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, amb el pretext d'examinar millor el seu cas. 21 Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s'han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l'hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta.

22 El tribú prohibí al noi de dir a ningú que li havia passat aquesta informació i el va fer marxar.

23 Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué:

--Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars. 24 Prepareu també cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo sa i estalvi al governador Fèlix.

25 El tribú escriví una carta que deia:

26 «Claudi Lísies saluda l'il·lustre governador Fèlix. 27 Els jueus s'havien apoderat d'aquest home i anaven a matar-lo, quan jo, informat que era ciutadà romà, hi vaig acudir amb la tropa i el vaig salvar. 28 Volent saber amb certesa de què l'acusaven, el vaig fer baixar davant el Sanedrí. 29 Vaig constatar que era acusat de qüestions relacionades amb la seva Llei, però que no hi havia cap delicte que meresqués pena de mort o presó. 30 Com que m'han informat que es preparava un atemptat contra aquest home, te l'he enviat tot seguit i he notificat als acusadors que hauran de presentar davant teu qualsevol càrrec contra ell.»

31 Els soldats, complint les ordres rebudes, van agafar Pau i se l'endugueren de nit a Antípatris. 32 L'endemà la cavalleria es va quedar per continuar escortant-lo, i els altres se'n tornaren a la caserna. 33 Arribada la cavalleria a Cesarea, donaren la carta al governador i li van lliurar Pau. 34 El governador, després d'haver llegit la carta, va preguntar de quina província era Pau. Quan va saber que era de Cilícia, 35 li digué:

--T'escoltaré quan es presentin també els teus acusadors.

Després ordenà que continués custodiat al pretori d'Herodes.

Pablo comenzó: «Hermanos, ¡siempre he vivido ante Dios con la conciencia limpia!».

Estas son las palabras que el apóstol dirigió a los componentes del Sanedrín, el consejo supremo de los judíos, un órgano político religioso que colaboraba con el poder ocupante, los romanos.

Esto me ha hecho pensar en mi propia vida y si yo podría hacer una afirmación semejante. Entiendo que una conciencia limpia es aquella que cuando tiene noción de la existencia de pecado responde de forma positiva con arrepentimiento y confesión. Ante la evidencia del pecado no hay justificación, racionalización o excusa, se reconoce como tal y se confiesa como tal.

Consecuentemente, una conciencia limpia no es aquella que no tiene pecado, sino aquella que responde de manera correcta -la señalada anteriormente- ante el mismo.

Pero pensaba que para poder responder adecuadamente al pecado hay que tener la capacidad de identificarlo. Fácilmente se presenta de forma sibilinas y no es difícil engañarnos a nosotros mismos acerca del mismo. Por eso, para poderlo identificar, necesito tiempos tranquilos en los que pueda poner ante Dios mi vida y permitir que su Espíritu hable a mi corazón y me ayude a identificar aquellas cosas que yo puedo obviar, justificar, racionalizar y que constituyen a sus ojos un claro pecado. Solamente teniendo estos tiempos podré discernirlos y, discerniendo, confesarlo y, confesándolo, tener una conciencia limpia.