Dilluns 10 de Setembre
Isaïes 49
1 Escolteu els qui viviu lluny,
a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!
Abans de néixer,
el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.
2 Ha fet dels meus llavis
una espasa tallant,
m'amaga a l'ombra de la seva mà.
M'ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.
3 M'ha dit: «Ets el meu servent;
en tu, Israel,
faig resplendir la meva glòria.»
4 Jo pensava: «M'he cansat en va,
he consumit per no res
les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans
la meva causa,
el meu Déu m'ha guardat
la recompensa.
5 Ara ha parlat el Senyor,
ell que m'ha format
des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell
el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;
el meu Déu és la meva força.
6 M'ha dit: «És massa poc
que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d'Israel.
Jo t'he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació
d'un cap a l'altre de la terra.»
7 Això diu el Senyor,
el Redemptor i el Sant d'Israel,
al menyspreat, a l'avorrit de tothom
i esclau dels opressors:
«Els reis, en veure't, s'aixecaran,
els governants
es prosternaran davant teu
per respecte al Senyor, que és fidel,
al Sant d'Israel, que t'ha escollit.»
8 Això diu el Senyor:
«T'he escoltat a l'hora favorable,
t'he ajudat el dia de la salvació.
T'he reservat i et destino
a ser aliança dels pobles,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
9 i a dir als empresonats:
"Veniu a fora",
i als qui viuen a la fosca:
"Sortiu a la llum."
Com un ramat pasturaran pels camins
i trobaran pastures en tots els rasos;
10 no passaran fam ni set,
no els farà mal
el sol ni la xardor,
perquè els guiarà
el qui se'n compadeix
i els conduirà
a les fonts on neix l'aigua.
11 Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meves rutes.
12 Mireu com arriben de lluny!
Uns vénen del nord;
altres, de la banda del mar,
i altres, de les fronteres d'Etiòpia.»
13 Cel, clama amb entusiasme;
celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.
14 Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,
el meu Déu s'ha oblidat de mi.»
15 El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare
del seu infantó,
pot deixar d'estimar
el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l'oblidés,
jo mai no t'oblidaria.
16 Et duc gravada
a les palmes de les mans,
tinc sempre presents els teus murs.
17 »Els qui ara et construeixen
s'afanyen més
que els teus destructors;
ja són lluny els qui et devastaven.
18 Alça els ulls i mira al teu voltant:
tots aquests s'apleguen
per venir cap a tu.
T'ho dic jo, el Senyor:
Juro per la meva vida
que ells seran
l'ornament dels teus vestits,
que te'n guarniràs com una núvia.
19 Eres tota ruïna i desolació,
un país devastat,
però ara ja ets massa estreta
per a encabir tots els teus habitants;
ja s'han allunyat
els qui t'havien destruït.
20 Aviat sentiràs el que et diuen
els fills que donaves per perduts:
"No hi cabem! Fes-nos lloc,
que puguem habitar-hi!"
21 Tu pensaràs dintre teu:
"Qui m'ha infantat tots aquests fills?
Si jo no en tenia, estèril com era,
i vivia deportada, lluny del país!
Aquests, doncs, qui els ha pujat?
Si jo havia quedat sense ningú!
D'on han sortit tots aquests?"»
22 Això diu el Senyor, Déu sobirà:
«Amb la mà faré senyal a les nacions,
aixecaré el meu estendard
als ulls dels pobles,
i portaran en braços els teus fills,
i les teves filles a l'espatlla.
23 Tindràs reis per mainaders,
les princeses et faran de dides.
Es prosternaran al teu davant
i lleparan la pols dels teus peus.
Llavors sabràs que jo sóc el Senyor
i que no queden decebuts
els qui confien en mi.
24 Qui pot prendre el botí
a un bon guerrer?
Quin captiu pot escapar-se
d'un home fort?
25 Doncs això et diu el Senyor:
Al bon guerrer li prendran el captiu,
l'home fort perdrà el seu botí.
Jo mateix et defensaré
contra els teus adversaris
i salvaré els teus fills.
26 Forçaré els teus opressors
a devorar-se entre ells
i a embriagar-se
de la seva pròpia sang
com qui s'embriaga de vi novell.
Llavors tothom sabrà
que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,
sabran que t'allibera
el Poderós de Jacob.»
Fets 24
1 Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau.
2 Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient:
--La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència,
3 les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment.
4 I com que no volem molestar-te massa, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada.
5 Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens.
6 Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. (
7 )
8 Interroga'l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions.
9 Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte.
10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar:
--Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa.
11 Tu mateix pots informar-te'n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge,
12 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m'han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent;
13 de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te'n cap prova.
14 El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes,
15 i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran.
16 Per això m'esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.
17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple.
18 Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer
19 uns jueus originaris de l'Àsia. Ells haurien d'haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi!
20 O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí.
21 ¿O és que es tracta tan sols d'aquelles paraules que vaig cridar enmig d'ells: "La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre"?
22 Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:
--Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.
23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.
24 Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús.
25 Però quan Pau s'expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué:
--De moment, vés-te'n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.
26 Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.
27 Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.
Por
eso procuro siempre tener limpia mi conciencia delante de Dios y de los
hombres.
Pablo continua en este
capítulo 24 del libro de Hechos mencionando el tema de la conciencia limpia. En
el versículo 16 añade un nuevo matiz, tenerla también con relación a los
hombres.
Tener buena conciencia
con los hombres significa, según mi humilde opinión, que nunca permitimos que
exista nada que pueda enturbiar nuestra relación con otros seres humanos. Si
tenemos conciencia de que en algo hemos ofendido a alguien hemos de tomar la
iniciativa y pedir perdón para mantener la paz, eso es tener una conciencia
limpia. Dar ese paso, sin embargo, significa una buena dosis de humildad.
Pero también puede darse
el caso en que alguien se sienta ofendido por algo que hemos hecho o dejado de
hacer pero en nuestra motivación no había, para nada, el deseo de ser o parecer
ofensivos. Sin embargo, aunque no fuera nuestra intención ese ha sido el
resultado. Tener una conciencia limpia significaría también tomar la iniciativa
y pedir perdón. Pedirlo, no porque esa fuera la intención, sino porque esos han
sido los resultados. Pedirlo porque la otra persona ha sufrido -y no podemos
negar su sufrimiento- a pesar de que estaba lejos de nuestra intención el que
lo hiciera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada