LECTURA DIMARTS 11/9/18: ISAÏES 50 i FETS 25

Dimarts 11 de Setembre

Isaïes 50

1 Això diu el Senyor:

«On és el document de divorci

on consti que he fet marxar

la vostra mare?

A quin dels meus creditors

us he venut com a esclaus?

Si heu estat venuts

és pels vostres pecats;

per les vostres infidelitats

ha estat abandonada Jerusalem,

la vostra mare.

2 Què ho fa que en arribar

no he trobat ningú?

He cridat, i ningú no m'ha respost.

¿La meva mà no seria capaç

de rescatar-vos?

¿No tindria prou força

per a procurar la llibertat?

Jo asseco la mar

tan sols amb una amenaça

i canvio els rius en desert.

Llavors els peixos, per falta d'aigua,

moren de set i tot ho empesten.

3 Jo vesteixo el cel de negre,

li poso un vestit de dol.»

4 El Senyor, Déu sobirà,

m'ha donat un parlar que convenç,

perquè, amb la paraula,

sàpiga sostenir els cansats.

Un matí i un altre em desvetlla

perquè l'escolti

i sàpiga parlar i convèncer.

5 El Senyor, Déu sobirà,

m'ha parlat a cau d'orella,

i jo no m'he resistit

ni m'he fet enrere.

6 He parat l'esquena

als qui m'assotaven,

i les galtes

als qui m'arrencaven la barba;

no he amagat la cara

davant d'ofenses i escopinades.

7 Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda,

i per això no em dono per vençut;

per això paro la cara com una roca

i sé que no quedaré avergonyit.

8 Tinc a prop

el qui em declara innocent.

Qui vol pledejar amb mi?

Compareguem plegats a judici!

Qui em vol acusar? Que se m'acosti!

9 El Senyor, Déu sobirà, em defensa.

Qui em podrà condemnar?

Tots els qui m'acusen

s'esfilaran com un vestit

consumit per les arnes.

10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor

i escolta la veu del seu servent?

Encara que camini a les fosques,

sense gens de llum,

que sàpiga confiar en el Senyor

i emparar-se en el seu Déu!

11 Però, en comptes d'això,

tots enceneu els vostres llums

i abrandeu les vostres teies:

camineu, doncs,

a la claror dels vostres llums

i de les teies que heu encès!

Aquesta és la sort que us ha reservat

la mà del Senyor:

haureu de morir enmig de penes.

Fets 25

1 Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d'ell per acusar Pau i li demanaven 3 que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. 4 Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5 Els digué:

--Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que presentin l'acusació.

6 Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L'endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. 7 Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d'ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. 8 Pau es defensava dient:

--No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.

9 Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:

--¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d'aquestes acusacions?

10 Pau respongué:

--Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11 Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m'acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d'ells. Apel·lo al Cèsar.

12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:

--Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.

13 Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s'hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:

--Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. 16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d'acarar-lo amb els qui l'acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17 Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l'endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l'acusat. 18 Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per continuar-hi el judici sobre les acusacions presentades. 21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l'emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.

22 Agripa digué a Festus:

--També jo voldria escoltar aquest home.

Festus li contestà:

--Demà mateix el sentiràs.

23 L'endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d'audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala. 24 Festus digué:

--Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m'han vingut a demanar cridant que no se l'havia de deixar viure més. 25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l'emperador, i per això he decidit d'enviar-l'hi. 26 A propòsit d'ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l'interrogatori, sàpiga què escriure. 27 Em semblaria ben absurd d'enviar un pres sense indicar els càrrecs presentats contra ell.

—Ya que has pedido que te juzgue el emperador, al emperador irás.

Nada sucede en nuestras vidas sin que sea la voluntad de Dios. Entonces ¿Dónde queda la libertad humana? ¿Cómo reconciliar la voluntad del Señor con mi capacidad de tomar decisiones autónomas y libres? Aún más ¿Debo de orar para que el Señor intervenga si su voluntad se hará de cualquier modo? ¿Por qué el Señor debería de librarme de la enfermedad, el dolor, el sufrimiento, los accidentes, las prisiones, si, al fin y al cabo es algo común a todos los seres humanos?

Son preguntas que ponen a prueba cualquier estructura teológica que tiene que hacer equilibrios intelectuales para conciliar tantas, al menos aparentes, contradicciones.

Sin embargo, aquí es donde en mi opinión entra el misterio, definido este como una dosis de realidad excesiva que el cerebro humano no tiene la capacidad de procesar. Hay cosas que superan al cerebro y creo que la mayoría de las cosas relacionadas con el Señor no son susceptibles de ser procesadas de forma normal. Esto lo digo, no porque Dios sea irracional, antes al contrario, lo afirmo porque Él es suprarracional, va más allá de la lógica y la comprensión humana. 

Ante paradojas como las arriba mencionadas y otras muchas que aparecen una y otra vez en las páginas de la Escritura no necesito recurrir al precario equilibrio intelectual para quedarme satisfecho y relajar la inquietud que me provoca, antes bien, respondo con asombro y reverencia ante el Dios que va más allá de toda humana comprensión.

Y aquí llega la conjunción con Hechos 25. El Señor controla la historia, la macro, es decir, la que tiene que ver con las naciones y el cosmos y la micro, la que está relacionada con mi pequeña historia personal ¿De qué modo? ¡Ni idea! Eso si, lo que estoy seguro es que Él usará todas las cosas para formar, si me dejo, el carácter de Jesús en mi vida y cumplir su propósito en mí tal y como dice el Salmo 138:8: "

Que el Senyor continuï afavorint-me.

El teu amor perdura sempre, Senyor!

No abandonis l'obra de les teves mans!"