Dissabte 15 de Setembre
Isaïes 54
1 Crida d'alegria, Jerusalem,
tu que eres estèril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l'abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.
2 Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3 perquè creixeràs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4 No tinguis por,
perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no seràs pas
coberta d'ignomínia.
Oblidaràs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.
5 Perquè el qui t'ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l'univers».
El qui t'allibera és el Sant d'Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».
6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l'esposa de la joventut?
7 Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8 En un esclat d'indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t'estimo amb un amor etern.
T'ho diu el Senyor, el qui t'allibera.
9 »Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m'irritaré
ni t'amenaçaré mai més.
10 Ni que les muntanyes s'apartin
i se somoguin els tossals,
el meu amor mai no s'apartarà de tu,
no se somourà
la meva aliança de pau.
T'ho dic jo, el Senyor,
el qui t'estima.»
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal,
sense ningú que et consoli!
Jo t'ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.
12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.
13 Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:
14 serà inamovible el teu benestar.
Tindràs lluny l'opressió,
no hauràs de témer res,
la por no se t'acostarà.
15 Dins teu no viurà cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.
16 »Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d'armes.
Però jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17 Qualsevol arma forjada contra tu
no servirà de res.
I si algú t'acusa davant un tribunal
faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,
jo sóc qui els fa triomfar.
T'ho dic jo, el Senyor.»
Jaume 1
1 Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.
2 Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,
3 sabent que la vostra fe provada engendra paciència.
4 Però, la paciència, l'heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no us faltarà res.
5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.
6 Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.
7 Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res
8 a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn.
9 Que el germà de posició humil es gloriï d'haver estat enaltit,
10 i que el ric es gloriï perquè l'han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.
11 Quan surt el sol, amb la seva cremor, l'herba s'asseca, cau la seva flor i perd tota la bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
12 Feliç l'home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l'estimen.
13 Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
14 Cadascú és temptat pels propis desigs, que l'atreuen i el sedueixen.
15 Aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, arribat a la culminació, infanta la mort.
16 No us enganyeu, germans meus estimats.
17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
18 Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.
19 Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
20 L'home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.
21 Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.
22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
23 Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s'assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall:
24 es mira, se'n va i a l'instant s'oblida de la cara que feia.
25 En canvi, el qui s'emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.
26 Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s'enganya a ell mateix: la seva religió és buida.
27 La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada