LECTURA DIVENDRES 7/9/18: ISAÏES 47 i FETS 22

Divendres 7 de Setembre

Isaïes 47

1 «Baixa i asseu-te a la pols,

ciutat de Babilònia.

Asseu-te a terra, destronada,

capital de Caldea.

Has perdut per sempre els títols

de "tendra" i "delicada".

2 Agafa la mola i mol la farina,

treu-te el vel,

arromanga't la roba,

ensenya les cames i passa els canals.

3 Que et vegin nua

i et descobreixin les vergonyes!

Em revenjaré i ningú no m'aturarà:

4 "Senyor de l'univers",

el Sant d'Israel,

és el nom del qui allibera.

5 Asseu-te en silenci,

amaga't a la fosca,

capital de Caldea;

has perdut per sempre el títol

de "Senyora de reialmes".

6 Jo estava indignat

contra el meu poble,

la meva heretat, i la vaig profanar;

quan els vaig deixar caure

a les teves mans,

tu els vas tractar

sense gens de pietat,

vas aclaparar els vells

imposant-los el teu jou.

7 Deies: "Sóc eterna,

dominaré el món per sempre més."

No sospitaves què havia de passar,

no recelaves

de la fi que t'esperava.

8 Doncs ara escolta, disbauxada,

tu que seus refiada en el teu tron

i penses dintre teu:

"Fora de mi no hi ha ningú.

No quedaré viuda

ni perdré mai els fills."

9 Doncs bé, totes dues desgràcies

et cauran de cop i en un sol dia:

perdràs els fills i quedaràs viuda.

No et valdran de res

les teves infinites bruixeries

ni els teus innombrables encanteris.

10 Et senties segura en la teva maldat

i pensaves que ningú no et veia.

Però la teva destresa i el teu saber

et feien perdre el seny,

mentre pensaves dintre teu:

"Fora de mi no hi ha ningú."

11 Et caurà al damunt una desgràcia

que no podràs preveure,

un desastre que no podràs conjurar;

d'improvís seràs assolada

com ni tan sols imaginaves.

12 Continua, doncs,

amb els teus encanteris

i amb les teves infinites bruixeries.

T'hi has escarrassat des de jove:

vejam si pots treure'n profit,

vejam si et fan més forta!

13 Tu t'has buscat a munts

els consellers.

Doncs bé, que es presentin,

que vinguin a salvar-te

els qui elaboren mapes astrals,

observen les constel·lacions

i a cada lluna nova prediuen

quin serà el teu futur.

14 Seran com la palla:

el foc els cremarà.

No se n'escaparà ni un,

de les flames que tot ho devoren:

no quedarà ni caliu per a coure-hi pa

ni foc per a seure-hi a la vora!

15 Així acabaran els endevins

que havies buscat.

Els mercaders

amb qui tractaves des de jove,

se n'aniran cada un pel seu cantó:

no n'hi haurà cap que et salvi.»

Fets 22

El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mà. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus:

1 --Germans i pares: escolteu ara la meva defensa.

2 Quan van sentir que els parlava en la seva llengua, encara es van calmar més. Pau els digué:

3 --Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. 4 Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó. 5 El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d'ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n'hi vaig anar amb la missió d'endur-me'n presos a Jerusalem els qui trobés allà, perquè hi fossin castigats.

6 »Quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m'envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. 7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes?

8 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»Ell em respongué:

»--Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.

9 »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. 10 Llavors vaig preguntar:

»--Què haig de fer, Senyor?

»El Senyor em digué:

»--Aixeca't, vés a Damasc i allí et diran tot el que he determinat que facis.

11 »I com que amb l'esclat d'aquella llum no veia res, els qui m'acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc.

12 »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. 13 Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:

»--Saule, germà, recobra la vista.

»I a l'instant el vaig poder veure. 14 Llavors em digué:

»--El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, 15 perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. 16 I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.

17 »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi 18 i vaig veure Jesús que em deia:

»--Afanya't, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.

19 »Jo vaig respondre:

»--Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu; 20 i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.

21 »Llavors ell em va dir:

»--Vés! Jo t'enviaré lluny, als pobles pagans.

22 Ells l'havien anat escoltant fins aquí; però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:

--Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!

23 I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire, 24 el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l'interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell. 25 Quan l'estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present:

--¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?

26 El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú:

--Què fas? Aquest home és un ciutadà romà!

27 El tribú vingué i preguntà a Pau:

--Digues-me, ets ciutadà romà?

Ell respongué:

--Sí.

28 El tribú replicà:

--Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania.

Pau contestà:

--Doncs jo la tinc de naixement.

29 Immediatament, els qui estaven a punt d'interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadà romà.

30 L'endemà, volent saber exactament de què l'acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquè comparegués davant d'ells.

Tú le anunciarás a todo el mundo lo que has visto y has oído. 

Estas fueron las palabras que de parte de Dios y por medio de Ananías recibió Saulo después de su encuentro con Jesús en el camino hacia la ciudad Siria de Damasco. De hecho, ya hemos conocido un parte de esa historia y cómo Pablo fue fiel a ese encargo o comisión recibida y llevó la buena noticia por todo el mundo romano. 

Las palabras de Ananías me han hecho pensar en la tarea del testigo, simplemente dar fe de aquello que ha visto y oído. Lo cual me hace pensar en la necesidad de que la persona haya tenido una experiencia real, es decir, haya experimentado algo, haya sido real, auténtico, genuino en su propia vida, de lo contrario será hallado un falso testigo. 

En un mundo roto la gente ni quiere, ni espera ni necesita testigos que expliquen lo que creen, que den fe de una elaborada teología que la gente necesitada rara vez entiende. Contrariamente, lo que precisan son testigos fieles que hablen de lo que Jesús está haciendo en sus vidas, de lo que están viviendo y experimentando. Testigos honestos, que hablen de la realidad de su seguimiento de Jesús, de las dificultades, de los altibajos, de cómo en medio del sufrimiento, los retos y las necesidades de cada día El está presente.