Dissabte 22 de Setembre
Isaïes 60
1 Alça't radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum:
sobre teu clareja com l'alba
la glòria del Senyor.
2 Mentre les tenebres
embolcallen la terra
i negres nuvolades
cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria.
3 Els pobles s'acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror
de la teva albada.
4 Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s'han aplegat
per venir cap a tu.
Els teus fills arriben de lluny,
les teves filles són dutes als braços.
5 Ho veuràs i t'estremiràs de goig.
El teu cor, meravellat, s'eixamplarà,
quan aboquin damunt teu
els tresors del mar
i portin a casa teva
les riqueses de les nacions.
6 Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d'Efà;
tots vindran de Saba
portant or i encens
i proclamant la grandesa del Senyor.
7 «Aplegaran per a tu
tots els ramats de Quedar,
et presentaran
els anyells de Nebaiot.
Els acceptaré quan els immolin
en el meu altar,
honoraré el meu temple gloriós.
8 Qui són aquests
que volen com núvols,
com coloms cap al seu colomar?
9 Són gent de lluny, de les illes,
que esperen en mi.
Els grans vaixells de Tarsis
vénen al davant:
porten de lluny els teus fills,
duen or i plata
per glorificar el meu nom,
el nom del Senyor, el teu Déu,
el del Sant d'Israel.
Així et vull honorar.
10 Uns estrangers refaran els teus murs,
i els seus reis et serviran.
Indignat, jo t'havia malferit,
però ara, benvolent,
et mostro el meu amor.
11 Les teves portes
estaran sempre obertes,
no es tancaran ni de nit ni de dia,
perquè els reis amb els seus seguicis
et puguin dur les riqueses
de les nacions.
12 »El poble o reialme
que no et serveixi
desapareixerà,
quedarà del tot assolat.
13 »Et portaran la riquesa del Líban,
xiprers, boixos i savines,
per ennoblir el meu santuari,
per fer gloriós l'escambell
on reposen els meus peus.
14 Els fills dels teus opressors
s'acostaran a tu amb reverència;
tots els qui et menyspreaven
es prosternaran als teus peus,
i t'anomenaran "Ciutat del Senyor",
i "Sió, la del Sant d'Israel".
15 A tu, que vas ser abandonada
i avorrida
i a qui els vianants defugien,
jo et faré l'orgull dels segles,
el goig de totes les generacions.
16 Els pobles et faran de dida,
els seus reis et criaran.
Així sabràs que jo, el Senyor,
sóc el teu salvador;
que t'allibera el Poderós de Jacob.
17 Faré que t'ofereixin or
en lloc de bronze,
plata en comptes de ferro;
en lloc de fusta, bronze,
en lloc de pedres, ferro.
Et donaré la pau perquè et governi,
i la justícia perquè et regeixi.
18 Mai més no es parlarà de violència
en el teu país,
de desastres i d'estralls
en el teu territori.
Dels teus murs en diràs "Salvació",
i de les teves portes,
"Cant de triomf".
19 De dia, el sol no t'il·luminarà
ni tindràs la claror de la lluna.
Jo, el Senyor, seré per sempre
la teva llum,
jo, el teu Déu, seré la teva glòria.
20 El teu sol no es pondrà més
ni minvarà la teva lluna,
perquè jo, el Senyor,
seré sempre la teva llum.
S'hauran acabat els teus dies de dol.
21 »Tots els del teu poble seran justos
i posseiran per sempre el país.
Seran la brotada del meu jardí,
els crearan les meves mans
per a glòria meva.
22 El més petit es multiplicarà per mil,
el menys nombrós
esdevindrà un poble incomptable.
Jo, el Senyor, no tardaré
a fer complir tot això.»
Judes
1 Judes, servent de Jesucrist i germà de Jaume, als cridats i estimats per Déu Pare, i reservats per a Jesucrist.
2 Us desitjo que rebeu ben abundosos la misericòrdia, la pau i l'amor.
3 Estimats, jo que tenia un gran desig d'escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m'he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.
4 Perquè s'ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentència, homes impius que transformen la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l'únic amo i Senyor nostre, Jesucrist.
5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d'haver salvat una vegada per sempre el poble traient-lo de la terra d'Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut.
6 Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres.
7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d'una manera semblant es van lliurar a cometre perversions i volien abusar d'éssers d'una altra naturalesa, s'han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.
8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos.
9 Ni tan sols l'arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!»
10 Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals.
11 Ai d'ells! S'han embrancat pel camí de Caín; per diners, s'han enfonsat en l'error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè.
12 Són la vergonya dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i s'afarten sense miraments. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,
13 onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.
14 Henoc, el setè després d'Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb milers dels seus sants àngels
15 per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests pecadors hauran proferit contra ell.»
16 Són gent que es queixa i que protesta, que viu seguint les pròpies passions. Dels seus llavis surten paraules inflades, i adulen les persones per interès.
17 Però vosaltres, estimats, recordeu allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist.
18 Ells us deien: «A la fi dels temps hi haurà impostors que viuran seguint els seus propis desigs impius.»
19 Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l'Esperit.
20 Però vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa, pregueu moguts per l'Esperit Sant,
21 manteniu-vos en l'amor de Déu, mentre espereu que la misericòrdia de nostre Senyor Jesucrist us doni la vida eterna.
22 D'uns, els qui dubten, us n'heu d'apiadar;
23 a d'altres, els heu de salvar arrencant-los del foc; dels altres, tingueu-ne misericòrdia, però amb molta cautela, detestant fins i tot el seu vestit embrutat pels desigs terrenals.
24 Al qui pot guardar-vos de caure en pecat i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria,
25 al Déu únic que ens salva per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre, glòria, majestat, poder i autoritat abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada