LECTURA DIMECRES 12/9/18: ISAÏES 51 i FETS 26


Dimecres 12 de Setembre

Isaïes 51
«Escolteu-me,
els qui busqueu de ser salvats
i em cerqueu a mi, el Senyor!
Mireu de quina roca us han tallat,
de quina pedrera heu estat trets.
Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara, la qui us posà al món.
Ell era un home sol
quan el vaig cridar,
però jo l'he beneït i multiplicat.»
El Senyor té pietat de Sió,
té pietat de totes les seves ruïnes:
convertirà aquest desert en paradís,
aquesta estepa en el seu jardí.
L'ompliran crits de joia i d'alegria,
accions de gràcies, músiques i cants.
«Poble meu, escolta'm a mi,
el Senyor!
Nació meva, estigues atenta!
Aviat sortirà de mi un decret,
una ordre meva
serà llum de tots els pobles.
S'acosta la meva victòria,
ja és en camí la meva salvació.
El meu braç poderós
governarà els pobles.
Els qui viuen lluny, a les illes,
esperen en mi,
confien en el poder del meu braç.
Alceu els ulls cap al cel
i mireu després a la terra:
el cel s'esvaeix com el fum,
la terra s'esfila com un vestit vell,
i els homes moren com mosques.
Però la meva salvació
dura per sempre,
el meu triomf no fallarà.
»Escolta'm, poble,
tu saps que et salvo;
tu tens en el cor el meu decret:
no tinguis por
de les injúries dels homes,
no t'acovardeixis pels seus ultratges.
Acabaran com un vestit menjat
per la tinya,
com llana consumida per les arnes.
Però el meu triomf dura per sempre,
la meva salvació, segles i segles.»
Desvetlla't, desvetlla't,
revesteix-te de poder,
braç del Senyor!
Desvetlla't com abans,
com en temps antics.
¿No ets tu qui va esquarterar
el monstre Rahab
i va matar el Drac de la mar?
10 ¿No ets tu qui va eixugar la mar,
les aigües abismals de l'oceà,
i en les fondàries marines
va obrir un camí
perquè hi passessin
els qui havies alliberat?
11 Els redimits del Senyor retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Vindran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
12 «Sóc jo, el Senyor,
sóc jo qui us consola.
Per què tens por, Sió,
d'homes mortals,
de simples humans
que valen tant com l'herba?
13 ¿No recordes
que t'he creat jo, el Senyor,
jo que he desplegat el cel
i he posat els fonaments de la terra?
Tremoles de por tot el dia
davant la fúria de l'opressor,
com si fos capaç de destruir-te.
Però, què en queda, de la seva fúria?
14 Ben aviat, el qui anava ajupit
serà alliberat.
No morirà, no baixarà a la fossa,
i el pa no li mancarà mai més.
15 Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
Quan remoc la mar,
bramulen les onades.
El meu nom és "Senyor de l'univers".
16 T'he posat als llavis
les meves paraules,
t'he amagat a l'ombra de la meva mà
per plantar de nou el cel
i fonamentar la terra,
per dir a Sió: Ets el meu poble.»
17 Desvetlla't, desvetlla't,
alça't, Jerusalem,
tu que has begut de mans del Senyor
la copa del seu enuig;
has begut fins a l'última gota
la copa que embriaga.
18 Dels fills que infantaves,
cap no et feia costat;
dels fills que criaves,
cap no et donava la mà.
19 T'han caigut al damunt
dues desgràcies:
destrossa i ruïna, fam i espasa.
Però qui et planyia?
Qui et podia consolar?
20 Els teus fills, extenuats,
jeien a les cantonades,
com antílops atrapats al filat,
saciats de l'enuig del Senyor,
de l'escarment del teu Déu.
21 Escolta, doncs, Jerusalem,
la dissortada,
l'embriagada, i no pas de vi.
22 Això et fa saber el teu Senyor,
el teu Déu,
el defensor de la causa del seu poble:
«T'he pres de les mans
la copa que embriaga,
la copa del meu enuig,
i no en beuràs mai més.
23 L'he passada als teus botxins,
que t'humiliaven i et deien:
"Ajeu-te, que et passarem
pel damunt!"
I tu els paraves l'esquena
com un enllosat,
com un carrer sota els peus
dels qui el trepitgen.»


Fets 26
Agripa s'adreçà a Pau i li digué:
--T'és permès d'exposar la teva causa.
Pau alçà la mà i va començar la seva defensa:
--Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d'escoltar-me.
»Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. Per què trobeu increïble que Déu ressusciti els morts?
»Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. 10 I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. 11 I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.
12 »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. 13 Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m'acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. 14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:
»--Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l'agulló.
15 »Jo vaig preguntar:
»--Qui ets, Senyor?
»El Senyor em respongué:
»--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16 Però aixeca't, posa't dret: m'he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. 17 Jo ara t'allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t'envio 18 perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l'heretat reservada als qui ell ha santificat.
19 »D'aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, 20 sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el país dels jueus, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. 21 Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. 22 Però, amb l'ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d'avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: 23 que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d'entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:
--Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
25 Ell li va respondre:
--Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. 26 El rei, a qui m'adreço amb tota confiança, n'està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. 27 Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!
28 Agripa respongué a Pau:
--Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!
29 Pau li replicà:
--Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!
30 El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. 31 Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:
--Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.
32 Agripa va dir a Festus:
--Si no hagués apel·lat al Cèsar, se'l podria deixar en llibertat.


invitándoles a convertirse, y volverse a Dios, y a hacer obras que demuestren esa conversión.



Estas palabras son un fragmento del discurso de defensa que hizo Pablo ante el rey Agripa y el romano Festo justo antes de ser enviado a Roma para comparecer ante el tribunal del emperador.



Toda esta defensa está llena de contenido interesante y digno de ser mencionado. Me he centrado, sin embargo, en estas palabras porque son las que he visto más cercanas a mi propia realidad y más me han hecho pensar.



Hay una buena definición de la conversión, volverse hacia Dios, y una buena indicación de cuáles deben ser las evidencias externas de la misma, obras demostrativas.



De hecho no es una osadía afirmar que no hay auténtica conversión si las obras, el estilo de vida cambiado, la práctica del bien, no lo certifica. Al ser la conversión un proceso interno, únicamente las evidencias externas pueden dar muestra de que esta ha sido genuina y no tan sólo una cuestión mental, intelectual o emocional. Al final y al cabo, Jesús mismo afirmó que, por los frutos seríamos conocidos.


Estas afirmaciones de Pablo y de Jesús acerca de la evidencia externa del proceso interno son de gran ayuda para mí. Lo son porque me dan un criterio de evaluación sobre mi propia vida y, por tanto, de mi progreso en la salvación. Puedo preguntarme ¿En qué medida el carácter de Jesús es más evidente este año en mi vida de lo que lo fue el pasado? ¿Hasta qué punto es identificable en mi vida el fruto del Espíritu? ¿Cómo se manifiesta en mi diario vivir la realidad de que soy un agente de restauración? Porque, finalmente, la evidencia de la conversión es ser día a día más como Jesús y vivir reflejando su carácter por medio de la práctica del bien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada