Dijous 15 de Novembre
Nombres 18
1 El Senyor va dir a Aaron:
--Tu, els teus fills i la tribu de Leví, el teu pare, sereu responsables de les faltes que es cometin contra el santuari. Però, de les faltes que es cometin en l'exercici del vostre sacerdoci, tan sols en sereu responsables tu i els teus fills.
2 Als altres membres de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, fes-los venir amb tu perquè t'ajudin, però només tu i els teus fills oficiareu davant la tenda de l'aliança.
3 Els levites estaran al vostre servei i al de tota la tenda, però no podran acostar-se als objectes del santuari ni a l'altar. Així no us exposareu a morir, ni ells ni vosaltres.
4 Els levites seran els teus ajudants i tindran cura de la tenda del trobament i de tots els seus serveis. Cap altra persona no podrà estar al vostre servei.
5 Tan sols vosaltres exercireu les funcions del santuari i de l'altar. Així evitareu que esclati de nou la meva indignació contra els israelites.
6 Jo he escollit els vostres germans levites entre els altres israelites, i us en faig donació; són donats al Senyor per a complir les tasques de la tenda del trobament.
7 Però tu, Aaron, amb els teus descendents, exerciràs les funcions sacerdotals i prestaràs el teu servei en tot el que es refereix a l'altar i al lloc santíssim, situat darrere la cortina interior. Jo us faig el do del sacerdoci. Us confio les funcions sacerdotals. Si algú, sense ser sacerdot, s'atreveix a exercir-les, morirà.
8 El Senyor va dir a Aaron:
--Jo et dono allò que m'és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu.
9 De les ofrenes més sagrades, exceptuant allò que ha de ser cremat per a mi, us pertany això: tot el que els israelites em presentin com a ofrenes de farina, sacrificis pel pecat i sacrificis de reparació. Són ofrenes molt sagrades que et pertanyen a tu i als teus descendents.
10 Ho menjareu en un lloc sagrat. Però només en podran menjar els homes i els nois de famílies sacerdotals, perquè es tracta d'aliments sagrats.
11 »A més, et correspon la part reservada de les ofrenes dels israelites que tu m'has presentat. Us les dono a tu, als teus fills i a les teves filles com a dret perpetu. Tots els de la teva família que estiguin en estat de puresa ritual en podran menjar.
12 També et dono les primícies de les collites que els israelites ofereixen al Senyor: el bo i millor de l'oli verge, el bo i millor del blat i del most.
13 Totes les primícies de les collites dels camps ofertes al Senyor seran per a tu. Els de la teva família que es trobin en estat de puresa ritual en podran menjar.
14 També és teu tot el que Israel consagri totalment al Senyor.
15 »Tot primogènit, tant dels homes com dels animals, que els israelites ofereixin al Senyor, serà per a tu. Però faràs pagar un rescat pels primogènits dels homes i de les primeres cries dels animals impurs.
16 Seran rescatats quan hagin complert un mes. En fixaràs el preu en cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs.
17 Les primeres cries de les vaques, les ovelles i les cabres, no les podràs rescatar, perquè són sagrades. Vessa la seva sang al peu de l'altar i crema el greix com un perfum d'olor agradable al Senyor.
18 La seva carn serà per a tu, com són per a tu el pit i la cuixa dreta que m'han estat presentats.
19 »Tota la part reservada d'allò que els israelites presenten al Senyor com a ofrenes sagrades, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles. És un dret perpetu, una aliança que faig amb tu i amb els teus descendents, segellada amb sal davant el Senyor.
20 El Senyor va dir encara a Aaron:
--Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo sóc la teva porció i la teva heretat a Israel.
21 »Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament.
22 Així els altres israelites no s'hauran d'acostar a la tenda del trobament i evitaran un pecat que els costaria la vida.
23 El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus,
24 perquè els dono com a heretat els delmes que els israelites reserven per al Senyor. Per això els he dit que no rebran cap heretat entre les altres tribus.
25 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
26 --Comunica això als levites: "Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor.
27 Aquesta ofrena serà com si haguéssiu reservat per al Senyor el delme del blat i del vi novell.
28 Així també vosaltres reservareu de tots els delmes que haureu rebut dels israelites una ofrena per al Senyor. Aquesta ofrena que reserveu per al Senyor, doneu-la al sacerdot Aaron.
29 Dels dons que haureu rebut, reserveu-ne la part millor com a ofrena consagrada al Senyor."
30 »Digues-los també: "Quan haureu separat la part millor dels delmes, serà com si vosaltres, els levites, haguéssiu pagat els delmes del gra i del vi.
31 Podreu menjar-ne la resta en qualsevol lloc amb les vostres famílies, perquè és el vostre salari pel servei que presteu a la tenda del trobament.
32 Si heu reservat la millor part per al Senyor, no sereu culpables de profanar les ofrenes sagrades dels israelites, i no morireu."
Joan 13: 1-30
1 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.
2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo,
3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava,
4 s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;
5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
--Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
7 Jesús li respon:
--Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
8 Pere li diu:
--No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
--Si no et rento, no tindràs part amb mi.
9 Li diu Simó Pere:
--Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.
10 Jesús li diu:
--Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:
--¿Enteneu això que us he fet?
13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc.
14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres.
15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
16 Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia.
17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!
18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer.
19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc.
20 Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.
22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia.
23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell.
24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla.
25 Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
--Senyor, qui és?
26 Jesús respon:
--És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot.
27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això.
29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres.
30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Con este pasaje se produce un cambio de ritmo en el evangelio. El
relato se centra en la celebración de la fiesta de la Pascua entre Jesús y sus
discípulos. El tono es más intimista, más cercano y, por medio de una serie de
discursos, el Maestro nos enseña algunas de las verdades más básicas y más
importantes de la vida cristiana.
Todo comienza con un acto cargado de simbolismo, el lavado de los pies
de los discípulos por parte de Jesús. Una tarea reservada a los criados de la
casa, nunca, en ningún modo llevada a cabo por el anfitrión de la cena. Algo
que se consideraba servil, indigno, impropio de una persona de categoría, sin
embargo, Jesús decide hacerlo él mismo y, tal y como indica, para darnos
ejemplo y mostrarnos algo.
La versión que yo uso utiliza estas palabras, plenamente consciente
de toda la autoridad que le había dado el Padre. A pesar de eso, a pesar de
que podría exigir servicio, Jesús decide servir y hacerlo de una forma
humillante. Después me invita a que yo tenga la misma actitud de servicio de la
que Él ha sido ejemplo y me dice que seré feliz, dichoso si lo pongo en práctica.
Jesús enseña con su vida una forma diferente de liderazgo. El líder que
sirve, se entrega, se humilla, da ejemplo y no apela a su autoridad para
imponerse, imponer sus criterios, sus ideas, sus pensamientos, sus planes o su
comprensión de las cosas.
Hay dos cosas que he aprendido y quiero usar para evaluar mi liderazgo,
servicio y ejemplo. Son las categorías que me enseña Jesús, el Maestro, el
Señor y para mí son más importantes que las que pueden aprenderse en libros de
administración de empresas o liderazgo, incluso de liderazgo cristiano.
Jesús anuncia en este pasaje que Judas, uno de los doce, alguien que
había compartido con Él esos tres últimos años, iba a traicionarlo y entregarlo
a las autoridades. Judas, precisamente Judas, una de las doce personas
escogidas por Jesús para que estuvieran con Él. Al hablar de este hecho Jesús,
según dice la Escritura, estaba profundamente conmovido. De nuevo el
evangelio pone de manifiesto la humanidad de Jesús y su reacción ante
situaciones de sufrimiento como el sentirse traicionado y abandonado por
alguien que, sin duda, consideraba su amigo.
Me ha hecho pensar cómo se debe sentir Jesús cada vez que yo, de manera
intencional, deliberada, consciente y premeditada peco contra Él. Cómo debe
sentirse cuando traiciono la confianza que ha depositado en mí. Qué
sentimientos deben venir a su corazón al ver mi inconsistencia, inmadurez y
voluntaria opción por todo aquello que le desagrada y por lo que vino a morir.
Pensaba que cada pecado
es una pequeña o gran traición al amigo que siempre espera lo mejor de mi vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada