LECTURA DIJOUS 29/11/18: NOMBRES 32 i JOAN 20:1-23

Dijous 29 de Novembre

Nombres 32

1 Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad eren excel·lents per al bestiar, 2 anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los:

3 --Els territoris d'Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, 4 que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d'Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt. 5 Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà.

6 Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn:

--¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí? 7 Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dóna? 8 Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. 9 Van pujar fins a la vall d'Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d'entrar al país que el Senyor els donava. 10 Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: 11 "Els homes de vint anys en amunt que han sortit d'Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m'han seguit fidelment. 12 Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s'han mantingut fidels a mi, el Senyor." 13 El Senyor, doncs, es va encendre d'indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor. 14 I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l'enuig del Senyor contra Israel. 15 Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l'estada d'Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.

16 Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li:

--Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. 17 Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s'estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país. 18 No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat. 19 Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l'altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l'est del Jordà.

20 Moisès els va respondre:

--Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, 21 si passeu armats el Jordà davant el Senyor, fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant, 22 i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor. 23 Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat. 24 Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.

25 Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès:

--Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre. 26 Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad. 27 Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre.

28 Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites. 29 Els digué:

--Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. 30 Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan.

31 Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès:

--Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. 32 Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon.

33 Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d'Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d'aquell territori.

34 Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, 35 Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, 36 Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats.

37 Els de la tribu de Rubèn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim, 38 Nebó, Baal-Meon i Sibmà, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruït.

39 Els descendents de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, se n'apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven. 40 Llavors Moisès va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s'hi van establir.

41 Els descendents de Jaïr, un altre fill de Manassès, van anar als poblets dels amorreus i se n'apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr. 42 També Nóbah s'apoderà de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah.

Joan 20: 1-23

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.

11 Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. 13 Ells li diuen:

--Dona, per què plores?

Ella els respon:

--S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.

14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell.

15 Jesús li diu:

--Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:

--Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré.

16 Li diu Jesús:

--Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

-- Rabuni —que vol dir «mestre».

17 Jesús li diu:

--Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."

18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va contar el que ell li havia dit.

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

La primera persona en acercarse al sepulcro es una mujer, del mismo modo que fueron mujeres las que quedaron al pie de la cruz en el momento de la agonía de Jesús. El primer testigo de la resurrección del Maestro es así mismo una mujer, María Magdalena, la primera en recibir de parte de Jesús resucitado el ministerio de ser un testigo de la resurrección y precisamente un testigo a los mismísimos discípulos. No deja de ser algo curioso cuando uno piensa en el bajísimo papel que tenía la mujer en los tiempos de Jesús. Entre otras muchas limitaciones no podía ejercer como testigo en una corte judicial ya que su testimonio carecía total y absolutamente de valor. Sin embargo, a pesar de ello, el Maestro intencionalmente escoge una mujer para semejante tarea.

Nada es casual, todo es intencional en la vida de Jesús y en lo registrado en los evangelios. Jesús escoge una mujer como escogió a otra, la samaritana, para ser la primera persona a quien decidió revelar que Él era el Mesías. ¿Qué aprendo de esto? Dios usa a quien Él desea usar, no a quien yo considero que debería usar, no a quien tiene las credenciales y el reconocimiento social y eclesiástico. Dios es soberano y acostumbra a ensalzar a los humildes y humillar a los arrogantes. Dios demuestra que no tiene que pedirnos permiso para actuar y no está limitado por mis prejuicios y limitada visión de las cosas.

Por tanto, quiero ser humilde. No quiero que me pase como a los discípulos, que no creyeron el testimonio de María. No quiero desconocer y desechar la obra de Dios simplemente porque no entra en mis parámetros.

Después de aparecerse a María, y sólo después de ello, Jesús se aparece a lo que podríamos llamar los “discípulos oficiales" aquellos que la mayoría de nosotros consideramos los verdaderamente importantes y significativos pero, como pensaba ayer, nada es casual en las Escrituras, así lo pienso, y tampoco lo es el orden en las apariciones.

Lo más significativo para mí han sido las palabras del Maestro enviando a sus discípulos y concretamente el carácter de la misión, la cualidad de la misma. Jesús afirma que somos enviados del mismo modo que Él fue enviado por el Padre y no hay ninguna duda al respecto que fue enviado de un modo encarnacional, es decir, en medio de su gente, de su pueblo, de los suyos, habitando, como dice el capítulo uno, entre nosotros, mudándose a nuestro barrio, a nuestro bloque de pisos o apartamento.

Cuando pienso en la misión que tengo como creyente no puedo dejar de pensar en la importancia de la palabra que Jesús dijo, como el Padre, porque allí se encuentra la clave para entender cómo servir al mundo en nuestra generación.