Dilluns 12 de Novembre
Nombres 15
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això als israelites: "Quan entrareu al país que jo us donaré perquè hi habiteu,
3 si presenteu al Senyor una ofrena, escolliu-la dels vostres ramats de vaques, ovelles o cabres. És una ofrena que el foc consumeix, una ofrena d'olor agradable al Senyor, tant si és un holocaust com si és un sacrifici de comunió voluntari, en compliment d'un vot o amb motiu de les vostres festes assenyalades.
4 El qui presenti la seva ofrena al Senyor, ha d'acompanyar la víctima amb tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d'oli,
5 i amb una libació d'un litre de vi.
6 »Si l'animal ofert és un moltó, hi afegirà una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb un litre i mig d'oli,
7 i una libació d'un litre i mig de vi, com a ofrena d'olor agradable al Senyor.
8 »Si l'animal ofert en holocaust o en sacrifici de comunió és del ramat de vaques, per complir un vot o donar gràcies al Senyor,
9 afegirà una ofrena de nou quilos de flor de farina pastada amb dos litres d'oli
10 i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d'olor agradable al Senyor.
11 »Això és el que s'ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici.
12 Segons el nombre d'animals que oferiu, hi afegireu l'ofrena que correspon a cada un.
13 Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor.
14 Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions.
15 Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d'observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l'estranger ha de seguir-la igual que vosaltres.
16 Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l'immigrant que resideix enmig vostre."
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica això als israelites: "Quan entrareu al país on jo us porto
19 i menjareu el pa d'aquella terra, reserveu-ne una part per al Senyor.
20 De les primícies de la fornada, reserveu-ne una coca per al Senyor, igual com reserveu una part de les primeres espigues.
21 De generació en generació reservareu per al Senyor una ofrena de les primícies de la fornada.
22 »Potser, sense adonar-vos-en, haureu deixat de complir algun d'aquests manaments que el Senyor ha donat a Moisès,
23 és a dir, alguna de les prescripcions que el Senyor us ha manat per boca de Moisès perquè les complíssiu vosaltres i els vostres descendents des del dia que van ser promulgades.
24 Si aquesta falta involuntària ha estat comesa per tota la comunitat, la comunitat ha d'oferir en holocaust un vedell ja fet, com a ofrena d'olor agradable al Senyor; l'acompanyarà amb l'ofrena corresponent de farina i de vi, tal com està establert. Oferirà també un boc en sacrifici pel pecat.
25 El sacerdot farà el ritu d'expiació per tota la comunitat d'Israel, i la falta els serà perdonada. Els ha passat inadvertida, i per això la comunitat ha presentat la seva ofrena, que el foc consumeix en honor del Senyor, i el sacrifici per la falta comesa involuntàriament.
26 Tota la comunitat d'Israel serà perdonada, i també els immigrants que visquin entre ells, perquè la falta comesa involuntàriament era de tot el poble.
27 »Si és una sola persona la qui, sense adonar-se'n, ha comès una falta, ha d'oferir una cabra d'un any en sacrifici pel pecat.
28 El sacerdot farà el ritu d'expiació davant el Senyor per la persona que ha comès una falta involuntària, i la falta li serà perdonada.
29 Tant per al nadiu israelita com per a l'estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
30 »Però el qui deliberadament cometi una falta, sigui nadiu o estranger, ultratja el Senyor. Aquesta persona serà exclosa del seu poble.
31 Ha menyspreat la paraula del Senyor, ha violat el seu manament. La culpa és seva i per això en serà exclòs."
32 Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte.
33 Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat.
34 El van retenir sota vigilància fins que s'aclarís què se n'havia de fer.
35 El Senyor digué a Moisès:
--Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l'apedregui fora del campament.
36 Llavors tota la comunitat el va fer sortir del campament i l'apedregaren fins que va morir, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
37 El Senyor digué a Moisès:
38 --Comunica aquesta ordre als israelites: "Que ells i els seus descendents es facin un serrell a les vores dels mantells amb un fil de porpra violeta.
39 Així, en veure aquest serrell, us recordareu de tots els meus manaments, els complireu i no us deixareu dominar pels desigs del vostre cor o dels vostres ulls que us portarien a la idolatria.
40 Així recordareu i complireu tot el que jo us he manat, i viureu consagrats al vostre Déu.
41 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret del país d'Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu."
Joan 11: 28-57
28 Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
--El Mestre és aquí i et crida.
29 Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo.
30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat.
31 Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar.
32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué:
--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.
34 Llavors preguntà:
--On l'heu posat?
Li diuen:
--Senyor, vine i ho veuràs.
35 Jesús començà a plorar.
36 Els jueus deien:
--Mireu com l'estimava.
37 Però alguns replicaren:
--Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38 Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
39 Jesús digué:
--Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
--Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
40 Li respon Jesús:
--¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
--Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat.
42 Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
--Llàtzer, surt a fora!
44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
--Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.
46 Però alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
--Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos.
48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
49 Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
--Vosaltres no enteneu res.
50 ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.
52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.
53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
54 Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n'anà d'allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s'hi va quedar amb els seus deixebles.
55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.
56 Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
--Què us sembla? No vindrà pas a la festa!
57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Este
pasaje describe el encuentro de Jesús con María y la resurrección propiamente
dicha de Lázaro. Todo y la importancia de este pasaje no ha sido, sin embargo,
lo que ha llamado mi atención de este pasaje.
Tres
veces se menciona el estado emocional del Maestro. Las palabras cambian de
versión a versión, en esta que uso para ilustrar la entrada se habla de muy
triste. La que uso para leer la Biblia diariamente se habla de profundamente
emocionado.
No
parece tener sentido que Jesús se emocione y llore por la muerte de su amigo
cuando era consciente que en cuestión de minutos iba a resucitarlo llevando a
cabo el milagro. No parece tener sentido, a menor que, refleja la realidad de
la humanidad de Jesús. Llorar, sentirse conmovido por la muerte de un amigo es
la respuesta normal y natural de cualquier ser humano emocionalmente saludable.
Y
esto es lo que refleja este pasaje que Jesús es profunda y ciento por ciento
humano y como tal, experimenta y vive todas las dimensiones de nuestra
humanidad, incluyendo el dolor físico, emocional y, como sabemos, la muerte.
Esta
vertiente humana de Jesús es muy importante para mí. Significa que Él puede
entender mi humanidad porque la ha compartido. Significa que puedo compartir
cualquier cosa con Él, sea buena o sea mala, sabiendo que puede entenderme,
identificarse y, por tanto, sentir empatía por mí. Muchas, muchas veces en mi
vida he experimentado la amarga sensación de que aquel con quien hablo no puede
entenderte porque nunca ha experimentado lo que yo siento o vivo. No es así con
Jesús, Él siempre entiende, porque ha estado allí.
¿Qué
psicología mueve a las masas? ¿Cómo es posible que personas ante la misma
situación reaccionen de forma tan diferente? El milagro de la resurrección de
Lázaro, algo que no sucede todos los días, provoca en algunos de los
espectadores el reconocimiento de Jesús, el creer en Él. En otros, sin embargo,
provoca un rechazo y van corriendo a decirles a los gobernantes judíos lo que
está pasando ¿Cómo es posible que veas una persona volver a la vida y no te
cambie y afecte profundamente?
Me
hace pensar que creer o no creer en Jesús no esta, necesariamente en todos los
casos, relacionado con los hechos o con la razón. He escuchado, con mucha
frecuencia, a personas afirmar que no pueden creer en algo que no puede ser
demostrado científicamente, que es pura ficción que, aparentemente, no está
basado en hechos sino en puras conjeturas. Sin embargo, también he comprobado,
y este pasaje de Juan lo confirma, que en muchas ocasiones los hechos, los
datos, las evidencias, si se presentaran, no cambiarían la actitud de las
personas, su problema no es de índole intelectual sino puramente de la
voluntad. Hay muchas personas que no creen porque no quieren, no les conviene,
nos les interesa creer y el intelecto y los hechos se convierten en una buena
coartada para ello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada