LECTURA DIMARTS 6/11/18: NOMBRES 10 i JOAN 9:1-24

Dimarts 6 de Novembre

Nombres 10
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l'ordre d'aixecar el campament. Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l'entrada de la tenda del trobament. Al toc d'una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d'Israel. Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. Per a convocar la comunitat es farà un toc de trompeta senzill. Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d'Aaron.
»Això serà una institució perpètua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents. Quan sereu al vostre país, si entreu en guerra contra l'enemic que us ataca, toqueu les trompetes amb un so trinat. Així el Senyor, el vostre Déu, us tindrà presents i us salvarà dels vostres enemics. 10 Els dies de festa, de solemnitat i de celebracions del primer dia del mes toqueu les trompetes durant els holocaustos i els sacrificis de comunió. Així el vostre Senyor us tindrà sempre presents. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
11 El dia vint del mes segon de l'any segon de la sortida d'Egipte, el núvol es va enlairar de sobre el tabernacle de l'aliança. 12 Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l'ordre de marxa establert. El núvol s'aturà al desert de Paran. 13 Era la primera vegada que emprenien el camí per una ordre del Senyor transmesa per Moisès.
14 Van partir en primer lloc els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Judà, a les ordres de Nahxon, fill d'Amminadab. 15 Els acompanyaven els de la tribu d'Issacar, a les ordres de Netanel, fill de Suar, 16 i els de la tribu de Zabuló, a les ordres d'Eliab, fill d'Helon.
17 Un cop desmuntat el tabernacle, els levites descendents de Guerxon i de Merarí, encarregats de transportar-lo, van posar-se en marxa.
18 Tot seguit partiren els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Rubèn, a les ordres d'Elissur, fill de Xedeür. 19 Els acompanyaven els de la tribu de Simeó, a les ordres de Xelumiel, fill de Surixadai, 20 i els de la tribu de Gad, a les ordres d'Eliassaf, fill de Deuel.
21 Després van partir els levites descendents de Quehat, encarregats de transportar els objectes sagrats. Abans que ells arribessin, els altres havien de tenir muntat el tabernacle.
22 A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament d'Efraïm, a les ordres d'Elixamà, fill d'Ammihud. 23 Els acompanyaven els de la tribu de Manassès, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur, 24 i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d'Abidan, fill de Guidoní.
25 Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Dan, a les ordres d'Ahièzer, fill d'Ammixadai. 26 Els acompanyaven els de la tribu d'Aser, a les ordres de Paguiel, fill d'Ocran, 27 i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d'Ahirà, fill d'Enan.
28 Aquest era l'ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.
29 Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita:
--Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.
30 Hobab li va respondre:
--No vindré pas. M'estimo més tornar-me'n al meu país amb els meus familiars.
31 Moisès va replicar:
--Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia. 32 Si véns amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà.
33 Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l'arca de l'aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. 34 I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d'ells durant el dia.
35 Quan l'arca es posava en camí, Moisès deia:
«Aixeca't, Senyor!
Que els teus enemics es dispersin,
i fugin del teu davant
els qui t'odien.»
36 Quan l'arca es deturava, deia:
«Queda't, Senyor!
Són innombrables
les unitats d'Israel.»

Joan 9: 1-24

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
Jesús respongué:
--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:
--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
Uns deien:
--Sí que és ell.
Altres contestaven:
--No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
--Sóc jo mateix.
10 Llavors li preguntaren:
--Doncs com és que se t'han obert els ulls?
11 Ell respongué:
--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
12 Li digueren:
--On és, aquest home?
Respongué:
--No ho sé.
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
--Que és un profeta.
18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:
--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
20 Els seus pares respongueren:
--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:
--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

El capítulo nueve se centra en el milagro de la curación de una persona ciega desde su nacimiento. Estos primeros versículos narran el milagro en sí y cómo Jesús lo lleva a cabo. Si uno se detiene a ver el pasaje se da cuenta de que se articula alrededor del contraste luz y oscuridad. Jesús se vuelve a definir a sí mismo como la luz del mundo, el ciego recibe la luz y el Maestro habla acerca de la importancia de hacer aquello que el Padre ha mandado mientras hay luz, cuando llega la oscuridad ya no es posible trabajar.

La aplicación para mi vida es la imitación de Jesús llevando la luz a aquellos que están en la oscuridad y siendo consciente de la premura y limitación del tiempo para llevarlo a cabo. En la práctica significa para mí el ser mucho más intencional en vivir como agente de restauración en este mundo roto, más consciente de que representamos el deseo del Señor de restaurar todo aquello que el pecado ha fracturado y no perder la oportunidad de hacerlo.

La consecuencia de la curación del ciego es un nuevo conflicto con los dirigentes religiosos de los judíos. El problema se suscita porque la curación ha sido llevada a cabo en sábado y se supone que en dicho día nadie debía trabajar. Jesús es considerado como un pecador por el hecho de haber tenido la osadía de curar y ayudar a una persona necesitada en sábado rompiendo de ese modo la tradición religiosa.

Cuando reflexionaba sobre este pasaje me preguntaba si Jesús era totalmente intencional y actuaba con premeditación cuando hacía este tipo de cosas rompiendo las tradiciones. Creo que si, que lo era. Después, me preguntaba el porqué de dicha manera de actuar, sobre qué cosas quería llamarme la atención procediendo de este modo. Me doy cuenta que a lo largo de la historia, y seguimos haciéndolo, los cristianos somos rápidos para discutirnos, enfrentarnos y anatemizarnos por sibilinas y sofisticados matices teológicos. La iglesia ortodoxa y la católica se dividieron en el siglo XI por matices de la personalidad del Espíritu Santo que son incomprensibles para mí. Hoy en día seguimos y seguimos discutiendo por cosas similares relacionadas con el Espíritu y sus dones, la escatología, el gobierno de la iglesia y un largo etcétera.

Nunca he visto discusiones tan encarnizadas ni tanta pasión puesta en cómo podemos ser mejores agentes de restauración en un mundo roto. No tengo constancia del mismo empeño puesto para mejorar nuestra capacidad de servir a un mundo en necesidad y a una humanidad de sin Dios. Echo de menos el esforzarnos por construir puentes con otros creyentes a fin de mejor ser de bendición a tante gente necesitada.

Me pregunto si Jesús, con sus milagros que rompían las tradiciones religiosas, no quería enseñarme a poner el acento en la sílaba correcta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada