Dilluns 26 de Novembre
Nombres 27 i 28
27
1 Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà eren filles de Selofhad, membre d'un clan de Manassès, descendent de Josep per Manassès, Maquir, Galaad i Héfer.
2 Aquestes dones es van presentar a l'entrada de la tenda del trobament per parlar amb Moisès, amb el sacerdot Eleazar, amb els principals i amb tota la comunitat. Els van dir:
3 --El nostre pare va morir al desert, però ell no era dels seguidors de Corè que es van rebel·lar contra el Senyor. Ell va morir per la seva culpa i sense tenir fills.
4 Però no és just que el nom del nostre pare desaparegui del seu clan pel fet de no haver tingut cap fill. Dóna'ns una propietat entre els germans del nostre pare.
5 Moisès va presentar el cas al Senyor,
6 i ell li respongué:
7 --Les filles de Selofhad tenen raó: dóna'ls en herència una part de territori entre els germans del seu pare, i que passi a elles l'heretat del seu pare.
8 Després digues als israelites: «Si un home mor sense deixar cap fill, passeu l'heretat a la seva filla.
9 Si no té cap filla, doneu-la als seus germans.
10 Si no té germans, doneu-la als germans del seu pare.
11 En cas que el seu pare no tingui germans, passeu la seva heretat al parent més pròxim de dins el clan, i que en prengui possessió.»
Aquesta va ser la legislació decretada per als israelites, tal com el Senyor va ordenar a Moisès.
12 El Senyor va dir a Moisès:
--Puja en aquesta muntanya de la serra d'Abarim i contempla el país que dono als israelites.
13 Després de contemplar-lo, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus, com ja s'hi ha reunit el teu germà Aaron.
14 Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l'aigua.
»Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin.
15 Llavors Moisès va parlar al Senyor. Li digué:
16 --Que el Senyor, el Déu que dóna l'alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat,
17 un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor.
18 El Senyor va respondre a Moisès:
--Pren Josuè, fill de Nun, home d'esperit, i imposa-li les mans.
19 Després presenta'l al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat i, davant de tots, estableix-lo en el seu càrrec.
20 Dóna-li una part de la teva autoritat, perquè tota la comunitat dels israelites l'obeeixi.
21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d'Israel s'atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
22 Moisès va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Va presentar Josuè al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat,
23 li va imposar les mans i l'establí en el seu càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.
28
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Dóna als israelites aquestes prescripcions: "Mireu de presentar-me al seu temps les ofrenes que em pertoquen, els meus aliments consumits pel foc, d'olor agradable."
3 »Digues-los també: "Aquesta és l'ofrena que em presentareu cada dia: dos anyells d'un any sense cap defecte, com a holocaust perpetu.
4 Un dels anyells l'oferireu al matí i l'altre al capvespre,
5 acompanyats d'una ofrena de tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d'oli verge.
6 Aquest és l'holocaust perpetu que ja s'oferia a la muntanya del Sinaí, en ofrena consumida pel foc, ofrena d'olor agradable al Senyor.
7 A l'ofrena del primer anyell hi afegireu una libació d'un litre de vi fort, que serà vessat al santuari en honor del Senyor.
8 »L'altre anyell l'oferireu al capvespre, amb una ofrena de farina i de vi igual que la del matí. És una ofrena consumida pel foc, ofrena d'olor agradable al Senyor.
9 »Els dissabtes oferiu dos anyells d'un any sense cap defecte, acompanyats d'una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb oli i d'una libació de vi.
10 Aquest holocaust l'oferireu cada dissabte, a més de l'holocaust perpetu i la libació de vi corresponent.
11 »El primer dia de cada mes oferiu en holocaust al Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d'un any, sense cap defecte.
12 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó
13 i de tres quilos per cada anyell. És un holocaust d'olor agradable al Senyor, consumit en honor d'ell.
14 La libació de vi serà de dos litres per cada vedell, d'un litre i mig pel moltó i d'un litre per cada anyell. Aquest és l'holocaust que cada primer dia de mes oferireu durant tots els mesos de l'any.
15 A més de l'holocaust perpetu i de la libació de vi corresponent, oferireu al Senyor un boc en sacrifici pel pecat.
16 »El dia catorze del primer mes celebrareu la Pasqua en honor del Senyor,
17 i el dia quinze del mateix mes començarà la festa de set dies, durant els quals menjareu el pa sense llevat.
18 El primer dia de la festa hi haurà un aplec sagrat i no fareu cap mena de treball.
19 Oferiu com a sacrifici cremat en holocaust en honor del Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d'un any, sense cap defecte.
20 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó
21 i de tres quilos per cada anyell.
22 A més, oferiu un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d'expiació a favor vostre.
23 Totes aquestes ofrenes les presentareu a més de l'holocaust de cada matí, que és l'holocaust perpetu.
24 Així ho fareu cada un dels set dies; les presentareu com a ofrenes consumides pel foc, d'olor agradable al Senyor, a més de l'holocaust perpetu i de la libació de vi corresponent.
25 El setè dia us reunireu en aplec sagrat, i aquest dia no fareu cap mena de treball.
26 »El dia de la festa de les primícies del camp, quan presentareu al Senyor l'ofrena de la nova collita, és a dir, la festa de Pentecosta, us reunireu en aplec sagrat, i no fareu cap mena de treball.
27 Oferiu en holocaust d'olor agradable al Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d'un any.
28 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada vedell, de sis quilos pel moltó
29 i de tres quilos per cada anyell.
30 A més, oferiu un boc en sacrifici d'expiació a favor vostre.
31 Presentareu totes aquestes ofrenes, a més de l'holocaust perpetu, amb l'ofrena corresponent de farina. Oferiu sempre animals sense cap defecte amb la libació de vi corresponent.
Joan 18: 1-27
1 Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.
2 Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.
3 Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats.
4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta:
--Qui busqueu?
5 Li respongueren:
--Jesús de Natzaret.
Els diu:
--Sóc jo.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa.
6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra.
7 Jesús tornà a preguntar-los:
--Qui busqueu?
Li digueren:
--Jesús de Natzaret.
8 Ell respongué:
--Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin.
9 S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol.»
10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus.
11 Jesús digué a Pere:
--Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,
13 i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any.
14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»
15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot.
16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere.
17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?
Ell respongué:
--No, no ho sóc pas.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.
20 Jesús li contestà:
--Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat.
21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit.
22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
--¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
23 Jesús li respongué:
--Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
25 Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?
Ell ho negà:
--No, no ho sóc pas.
26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué:
--Però si jo t'he vist a l'hort amb ell!
27 Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.
Con este pasaje y este capítulo comienza una
nueva sección del evangelio de Juan, la que explica los últimos momentos del
Maestro. Estos versículos nos narran el momento en que Jesús es arrestado y la
forma como Pedro reacciona, es decir, con violencia, tratando, y tal vez es
lógico, de defender la vida de aquel a quien ama. Sin embargo, Jesús le
reprende por su acción. No es la primera vez que algo similar ocurre y que
Pedro no logra entender que Dios funciona de forma diferente a como lo hace o
haría él.
Y, precisamente, esta ha sido la principal
enseñanza para mí de este pasaje. Dios no hace las cosas como yo las hago. En
muchas ocasiones yo aplico a problemas, situaciones, desafíos, relaciones y un
largo etcétera lo mejor que se, lo que me dice mi lógica y mi sentido común.
Sin embargo, no siempre el Señor ve las cosas del mismo modo ni siempre sus
modos de actuar son los míos por buenos que estos puedan parecerme.
Esto me hace pensar en la necesidad de no ser
impulsivo. En la importancia de pararme a pensar y escuchar la voz del Señor
para discernir que desea que haga y como quiere que lo lleve a cabo.
Viene a mi mente las palabras del propio Señor
cuando afirma que, sus caminos no son nuestros caminos, ni sus pensamientos son
nuestros pensamientos. Tal vez es preciso más reflexión y menos acción.
Lo central en
estos pasajes es la negación de Jesús por parte de Pedro. No es, naturalmente,
la primera vez que leo este episodio tan lamentable de la vida del apóstol y
siempre que lo hago no puedo dejar de pensar en mí mismo, en mi propia
realidad.
Estoy seguro que
yo habría hecho lo mismo dadas las circunstancias. Es fácil criticar a Pedro,
sentir desprecio por él y cándidamente considerar que uno nunca hubiera hecho
algo similar de haberse encontrado en la misma situación.
Hace falta un
buen conocimiento de uno mismo, de la fragilidad personal, de la inconsistencia
que uno tiene y vive para admitir que lo más probable es que la respuesta
personal hubiera sido la misma del apóstol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada