Divendres 9 de Novembre
Nombres 13
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Envia uns homes a explorar el país de Canaan, la terra que jo dono als israelites. Envia'n un de cada tribu, elegits entre els principals.
3 Moisès va complir l'ordre que el Senyor li havia donat i envià aquells homes des del desert de Paran. Tots eren caps dels israelites.
4 Els seus noms eren:
Xammua, fill de Zacur, de la tribu de Rubèn.
5 Xafat, fill d'Horí, de la tribu de Simeó.
6 Caleb, fill de Jefunnè, de la tribu de Judà.
7 Igal, fill de Jossef, de la tribu d'Issacar.
8 Josuè, fill de Nun, de la tribu d'Efraïm.
9 Paltí, fill de Rafú, de la tribu de Benjamí.
10 Gadiel, fill de Sodí, de la tribu de Zabuló.
11 Gadí, fill de Sussí, de la tribu de Manassès, fill de Josep.
12 Ammiel, fill de Guemal·lí, de la tribu de Dan.
13 Setur, fill de Micael, de la tribu d'Aser.
14 Nahbí, fill de Vofsí, de la tribu de Neftalí.
15 Gueuel, fill de Maquí, de la tribu de Gad.
16 Aquests eren els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar el país. Josuè és el nom que Moisès va posar a Oixea, fill de Nun.
17 Moisès els envià a explorar el país de Canaan, i els va donar aquestes instruccions:
--Pugeu pel Nègueb i entreu en aquell país muntanyós.
18 Fixeu-vos com és el país i si els seus habitants són forts o febles, pocs o nombrosos.
19 Mireu si la terra on habiten és bona o dolenta; si les seves poblacions no tenen muralles o bé són ciutats fortificades;
20 si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país!
Era el temps dels primers raïms.
21 Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat.
22 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d'Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d'Egipte.
23 Arribats a la vall d'Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l'hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues.
24 D'aquell lloc en diuen la vall d'Eixcol (que vol dir «del raïm»), pel raïm que els israelites hi van tallar.
25 Al cap de quaranta dies d'explorar el país, van tornar
26 a Cadeix, al desert de Paran, i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país.
27 I contaren a Moisès el que havien vist:
--Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits.
28 Ara bé, la gent que l'habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites.
29 Els amalequites habiten la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà.
30 Caleb va fer callar el poble que s'oposava a Moisès i digué:
--Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem!
31 Però els homes que havien anat amb ell replicaven:
--No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres.
32 I començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables sobre la terra que havien explorat. Els deien:
--El país que hem recorregut per explorar-lo és un país que devora els seus propis habitants. Tota la gent que hi hem vist és de gran estatura;
33 fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres.
Joan 10: 11-42
11 »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.
12 El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa.
13 És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi,
15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles.
16 Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
17 »El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro.
18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.
20 Molts d'ells començaren a dir:
--Està endimoniat, és boig. Per què l'escolteu?
21 Però d'altres replicaven:
--Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d'obrir els ulls dels cecs?
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l'hivern.
23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.
24 Llavors els jueus l'envoltaren i li digueren:
--Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue'ns-ho obertament.
25 Jesús els respongué:
--Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu,
26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles.
27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.
28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.
29 Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare.
30 Jo i el Pare som u.
31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.
32 Jesús els digué:
--M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?
33 Els jueus li respongueren:
--No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
34 Jesús els replicà:
--¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?
35 Per tant, si l'Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu,
36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu?
37 Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu,
38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
39 Llavors van intentar novament d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans.
40 Després se'n tornà a l'altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s'hi.
41 Molts l'anaren a trobar, i deien:
--Joan no va fer cap senyal prodigiós, però tot el que va dir d'ell era veritat.
42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.
Jesús en este pasaje usa una segunda ilustración y se presenta así
mismo como el pastor. A diferencia de los asalariados que no tienen ningún
interés por las ovejas, Jesús está dispuesto a dar su vida por ellas. Lo hace
porque las ama y la prueba de su amor es la entrega de su misma vida.
¿Qué puedo aprender yo de de este pasaje? Entrega a la gente con la que
trabajo y a mi propia familia, naturalmente. Este pasaje me enseña la
motivación auténtica del servicio a las personas, el amor. Podría afirmar que
el servicio que no nace del amor o que este motivado por un interés o ganancia
personal carece de valor total y absolutamente.
Sirvo, o debo servir, como resultado del amor. Cuando amo, además,
imito a mi Padre que ama, acepta y acoge a todos por igual. Por tanto este
peaje tiene un doble desafío para mí. Primero, asegurarme de que estoy
sirviendo y dando mi vida por alguien más allá de mí mismo, y segundo,
asegurarme que no soy como el asalariado que lo hace por interés, sino como el
buen pastor que lo hace por amor.
Como
no podía ser de otro modo, y tantas veces he visto a lo largo de este
evangelio, se produce una división entre los judíos acerca o por motivo de la
personalidad de Jesús. Unos, naturalmente, están a su favor y otros en su
contra.
Pero
me han hecho pensar las palabras que dice Jesús. De sus palabras me parece
deducir que existe, en el mejor de los sentidos de la palabra, una relación
contractual entre Él y sus ovejas. Por mi parte, como oveja, tengo la
responsabilidad doble de oír su voz y de obedecerla en seguimiento. Creo que es
importante el doble aspecto, porque en la Biblia, si en algo insiste Jesús, es
sobre todo que le sigamos en obediencia a su voz. Nunca el Maestro pidió que le
adoráramos. Pero en varias ocasiones pidió que le siguiéramos en obediencia.
Por su parte, hay un claro
compromiso por parte de Jesús de darme vida eterna, algo que comienza aquí y
ahora, y también de no permitir que nadie nos arrebate de su mano. Compromiso
este al que se une el Padre. Así pues, es una gran ventaja para mí saber, sobre
todo en estos tiempos tan inseguros y convulsos, que no estoy a merced de
los elementos ni las circunstancias, sino bajo la protección del buen pastor
que da su vida por sus ovejas y no permitirá que nadie me arrebate de sus
manos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada