Dimarts 20 de Novembre
Nombres
22
1 Els israelites continuaren avançant i van acampar a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó.
2 Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus.
3 Els moabites s'alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites.
4 Anaren a trobar els ancians de Madian i els van dir:
--Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l'herba del camp.
En aquell temps, el rei de Moab era Balac, fill de Sipor.
5 Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu, en el seu país d'origen. Li duien aquest missatge:
--Mira, un poble ha sortit d'Egipte i ha cobert tot el país, i ara s'ha establert davant les meves fronteres.
6 Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d'aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït.
7 Els ancians de Moab i els de Madian es van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaam els seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac.
8 Balaam els respongué:
--Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m'haurà comunicat.
Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam.
9 Déu es va acostar a Balaam i li va preguntar:
--Qui són aquests homes que tens a casa?
10 Balaam li va respondre:
--Balac, fill de Sipor, rei de Moab, me'ls ha enviat per dir-me:
11 "Mira, el poble que ha sortit d'Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me'l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré."
12 Déu va dir a Balaam:
--No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït.
13 L'endemà al matí, Balaam es va llevar i digué als dignataris de Balac:
--Torneu-vos-en al vostre país, perquè el Senyor no vol que vingui amb vosaltres.
14 Els dignataris de Moab van emprendre el camí de retorn. Arribats al palau de Balac, li ho van comunicar:
--Balaam s'ha negat a venir amb nosaltres.
15 Però Balac va enviar a Balaam un altre grup de dignataris, més nombrós i més important que el primer.
16 Arribats on era Balaam, li van dir:
--Això et suplica Balac, fill de Sipor: "No refusis de venir a casa meva.
17 Jo t'ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble."
18 Però Balaam va respondre als enviats de Balac:
--Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d'or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu.
19 Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor.
20 A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué:
--Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, vés amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
21 L'endemà al matí, Balaam es va llevar, ensellà la somera i se n'anà amb els dignataris de Moab.
22 Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu. Mentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l'àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo.
23 Quan la somera va veure l'àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l'espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaam li pegava, per fer-la tornar al camí.
24 Llavors l'àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat.
25 Quan la somera va veure l'àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaam contra el mur, Balaam li va tornar a pegar.
26 L'àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra.
27 Quan la somera va veure l'àngel del Senyor, s'aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la.
28 Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam:
--Què t'he fet perquè em peguis per tercera vegada?
29 Balaam li va respondre:
--T'estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria.
30 La somera li va replicar:
--Sóc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així?
Ell respongué:
--No.
31 En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l'àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l'espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
32 L'àngel del Senyor li digué:
--Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Sóc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat.
33 La somera m'ha vist i s'ha decantat de mi tres vegades. Si no s'hagués decantat, ja t'hauria mort, i a ella l'hauria deixada amb vida.
34 Balaam va respondre a l'àngel del Senyor:
--He pecat. No he sabut reconèixer que t'havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me'n tornaré.
35 Però l'àngel del Senyor li contestà:
--Vés amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré.
I Balaam va continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac.
36 Quan Balac va saber que Balaam arribava, sortí a rebre'l a Ar de Moab, a la frontera del torrent d'Arnon, límit del seu territori.
37 Balac li va dir:
--¿No havia enviat prou homes a cridar-te? Per què no venies? ¿Et penses que no tinc poder per a enriquir-te?
38 Balaam li respongué:
--Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis.
39 Balaam va seguir camí enllà acompanyat de Balac, fins que arribà a Quiriat-Hussot.
40 Allà Balac va oferir un sacrifici de vedells i de moltons, i va obsequiar Balaam i els dignataris que l'havien acompanyat.
41 L'endemà al matí, Balac va pujar amb Balaam a Bamot-Baal, des d'on podia veure un dels extrems del campament israelita.
Joan 15: 1-17
1 »Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater.
2 Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més.
3 Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.
4 Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.
5 Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.
6 Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen.
7 Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.
8 La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
9 Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.
10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.
12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.
15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.
16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
El tema central de estos
versículos -continuación del discurso de Jesús- es el fruto. Para desarrollar
esta idea Jesús utiliza el ejemplo de la vid, los pámpanos o ramas y el
viñador, papeles atribuidos, respectivamente, al propio Maestro, nosotros
mismos y el Padre.
Jesús habla de la importancia de dar fruto que creo se refiere a producir en
nuestra experiencia el estilo de vida que Él espera y ejemplifica. Afirma que
esa es la evidencia, el sello, la autentificación de que soy un auténtico
discípulo. Nuevamente no es lo que creo, sino lo que vivo aquello que cuenta.
También afirma que si no produzco fruto seré cortado de la vid. Tiene todo el
sentido, un pámpano o rama improductiva lo único que hace es robar energía o
savia de la vida, una energía que podría ser usada para fortalecer a aquellos
que si producen fruto.
Por el contrario, si produzco fruto, seré podado, es decir, Dios trabajará,
como viñador, en mi vida precisamente para aumentar mi capacidad productiva.
Esta es la finalidad del podado, fortalecer el pámpano productivo.
Finalmente, Jesús indica que la única manera de ser productivo es estar bien
unido a la vid. Una y otra vez afirma que separado de Él no tengo ninguna
capacidad de producir, de ahí, la importancia de una buena dependencia del
Maestro.
Hay
una experiencia que se repetía una y otra vez cuando era niño, ya fuera en el
colegio o cuando jugábamos en la calle a fútbol o baloncesto. Yo sobresalía, no
precisamente por mis habilidades deportivas, antes al contrario, lo hacia por
mi carencia de las mismas. Para el equipo con quien jugara no representaría un
refuerzo, antes bien, en el mejor de los casos, una nulidad.
Los
dos chicos que mejor jugaban eran los capitanes de los dos equipos y por
turnos, cada uno de ellos, iban escogiendo a los jugadores que se unirían y
jugarían con ellos. Naturalmente, siempre escogían a los mejores disponibles
hasta que los buenos jugadores se iban acabando. Después pasaban a los regulares
y, finalmente, quedaban los malos, es decir aquellos que nadie querían y que no
eran escogidos por ninguno de los capitanes, simplemente quedaban y había que
cargar con ellos. Esa fue mi experiencia, no recuerdo que nunca nadie me
escogiera, recuerdo muy bien siendo dejado y la cara de resignación del pobre
capitán que tenía que cargar conmigo porque ya no había más remedio.
Por eso, las palabras de
Jesús, son tan significativas para mí. El Maestro afirma que no he sido yo
quien le escogió a Él, antes al contrario, ha sido Él quien me ha escogido a
mí. Pudiendo haberlo hecho con muchos otros, es la primera vez en mi vida que
alguien decide escogerme a mí. Por eso, las palabras de Jesús en este pasaje
del evangelio son tan significativas, pues demuestran que Jesús de forma
intencional, consciente, voluntaria ha decidido, contra todo pronóstico,
escogernos a nosotros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada