Dijous 22 de Novembre
Nombres 24
1 Balaam, veient que el Senyor s'havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l'estepa.
2 Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L'esperit de Déu s'apoderà d'ell,
3 i va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home
de mirada penetrant.
4 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui veu allò que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en èxtasi
i els ulls se li obren.
5 Que en són, de belles, Jacob,
les teves tendes!
Els teus pavellons, Israel,
que bonics que són!
6 Els veig estesos com rierols,
com hortes a les vores d'un riu,
com àloes que el Senyor ha plantat,
com cedres a la vora de l'aigua.
7 L'aigua sobreïx dels seus poals,
reguen els seus sembrats
en abundància.
El seu rei sobrepassa el rei Agag,
serà eminent el seu reialme.
8 Déu, que l'ha fet sortir d'Egipte,
li dóna la força d'un búfal.
Devorarà nacions enemigues,
els trencarà els ossos,
els trinxarà les fletxes.
9 S'ajup, s'ajeu com un lleó,
com una fera. I qui el farà aixecar?
El qui et beneeixi, Israel, serà beneït,
serà maleït el qui et maleeixi.»
10 Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir:
--T'havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes!
11 Ja te'n pots tornar al teu país. T'havia dit que t'ompliria de riqueses, però ara el Senyor et deixa sense res.
12 Balaam li respongué:
--Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar:
13 "Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d'or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir."
14 Ara, doncs, me'n torno al meu país, però abans vine, que t'he d'anunciar què farà en els temps futurs aquest poble contra el teu.
15 Llavors va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home
de mirada penetrant.
16 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui coneix allò que li fa conèixer
l'Altíssim,
del qui veu allò que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en èxtasi
i els ulls se li obren.
17 El veig venir, però no pas ara,
el contemplo, però no és a prop:
surt de Jacob una estrella,
s'aixeca un ceptre a Israel
que esclafarà els polsos dels moabites,
el crani de tots els fills de Set.
18 Edom serà conquerit,
serà conquerit el país de Seïr.
Israel farà proeses,
19 els dominarà un descendent de Jacob,
que destruirà els qui hi hagi
a les ciutats.»
20 Balaam veié després els amalequites, i va pronunciar el seu vaticini:
«Amalec, la millor de les nacions,
serà al final arruïnada.»
21 També va veure els quenites, i va pronunciar el seu vaticini:
«El lloc on habites és fort,
t'has fet el niu a la roca.
22 Però Caín serà consumit pel foc,
i Aixur se l'endurà captiu.»
23 I continuà vaticinant:
«Ai! Qui ve del nord com un ramat?
24 Han sortit de la part de Quitim
i oprimiran Aixur i Éber;
però els invasors acabaran destruïts.»
25 Després Balaam es va posar en camí per tornar a casa seva, i també Balac emprengué la seva ruta.
Joan 15: 18-27
18 »Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres.
19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia.
20 Recordeu allò que us he dit: "El criat no és més important que el seu amo." Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra.
21 Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat.
22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat.
23 Els qui m'odien a mi també odien el meu Pare.
24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare.
25 S'havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M'odien sense motiu.
26 »Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi.
27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
Continuando
con su discurso, en el contexto de la cena de preparación para la Pascua, Jesús
indica que hemos de ser realistas y esperar, en nuestra experiencia como
seguidores suyos, las mismas cosas que tuvo que experimentar y vivir Él. De
forma específica habla acerca del odio y rechazo por parte de la sociedad y la
aceptación o no de nuestro testimonio en favor de Jesús.
Pero
mi atención se ha centrado en las palabras de Jesús, él [el Espíritu
Santo] dará testimonio en favor de mí. Estas palabras del Maestro me
dan una gran sensación de paz y tranquilidad con relación a mi misión en el
mundo.
Siempre
he pensado que el Señor estaba en una situación muy comprometida y delicada si
el éxito de su misión restauradora y de cambiar el mundo dependía de mí, mi
capacidad, mi elocuencia, mi habilidad para impactar y cambiar a la gente. La
misión del Señor se encontraba pues en una situación de franca vulnerabilidad.
Pero
lo que afirma Jesús es que todo eso depende el Espíritu, que es el único que
tiene la capacidad de dar testimonio en el corazón de las personas acerca del
Maestro. Que es el único que sabe cómo hablar de forma personal al corazón de
la gente, que es el único, en definitiva, que tiene la capacidad de convencer
de pecado y de la necesidad de Jesús a las personas.
No estoy diciendo que yo no
tenga una responsabilidad. No huyo de mi compromiso de dar testimonio de la verdad
y de compartir la buena noticia. Sólo afirmo que hay aspectos sobrenaturales en
la vida cristiana que nunca podré hacer y que sólo el Espíritu podrá llevar a
cabo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada