LECTURA DIVENDRES 23/11/18: NOMBRES 25 i JOAN 16:1-33

Divendres 23 de Novembre

Nombres 25

1 Quan Israel vivia a Xitim, els homes van llançar-se a cometre immoralitats amb dones de Moab. 2 Elles invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i els israelites prenien part en aquests àpats sagrats i adoraven els déus dels moabites. 3 Els israelites es van sotmetre al déu Baal de Peor i el Senyor s'indignà contra Israel.

4 El Senyor va dir a Moisès:

--Pren tots els caps del poble i fes-los penjar davant el Senyor, de cara al sol. Així s'apartarà d'Israel la meva forta indignació.

5 Llavors Moisès va donar aquesta ordre als jutges d'Israel:

--Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s'hagin sotmès al déu Baal de Peor.

6 En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l'entrada de la tenda del trobament. 7 En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d'Eleazar i nét d'Aaron, es va aixecar d'enmig de la comunitat, agafà una llança, 8 entrà darrere aquell israelita fins a l'alcova i allí va traspassar el ventre de tots dos, l'israelita i la dona. Llavors va cessar l'epidèmia entre els israelites. 9 El nombre de víctimes d'aquella mortaldat havia estat de vint-i-quatre mil.

10 Després el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

11 --El sacerdot Pinhàs, fill d'Eleazar i nét d'Aaron, amb el seu zel per mi ha fet que s'apaivagués la meva indignació contra els israelites; per això la meva gelosia no els ha exterminat. 12 Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau: 13 amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s'ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites.

14 L'israelita mort amb la madianita es deia Zimrí i era fill de Salú, i membre principal d'un dels llinatges de la tribu de Simeó. 15 La dona madianita morta es deia Cozbí i era filla de Sur, cap de família d'un llinatge de Madian.

16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

17 --Ataqueu els madianites i derroteu-los! 18 Ells us han atacat amb la seva perfídia, seduint-vos amb els ritus de Peor i valent-se de Cozbí, filla d'un cap de Madian i compatriota d'ells, morta el dia de l'epidèmia provocada per la culpa de Peor.

19 Després d'aquella mortaldat,

Joan 16: 1-33

1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.

»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. 5 Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, 6 encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.

12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."

16 »D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.

17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:

--Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?

18 I anaven preguntant-se:

--Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.

19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:

--Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." 20 Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. 21 La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. 22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. 23 Aquell dia no em fareu cap més pregunta.

»Us ho ben asseguro: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa.

25 »Us he parlat de tot això amb imatges, però ve l'hora que ja no us diré res més valent-me d'imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. 26 Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: 27 és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m'heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. 28 He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare.

29 Els seus deixebles li diuen:

--Ara sí que parles clar i no amb imatges. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.

31 Jesús els respongué:

--Ara creieu? 32 Ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. 33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.

Hay muchas ocasiones en la vida en que uno se siente bastante solo y daría lo que fuera por tener la compañía de Jesús y poder tener el privilegio de comentar con Él los sentimientos que pasan por la cabeza. En otras ocasiones, sería tan importante poder escuchar su consejo acerca de qué dirección tomar en la vida, qué decisión ante un dilema es la más adecuada. También hay momentos que la reprensión de Jesús iría muy bien para decantar nuestra voluntad hacia el bien en vez de hacia el mal y para confrontarnos con nuestros pecados y fallos.

Por eso Jesús afirma que es importante que Él marche, de lo contrario, no podría venir el Espíritu Santo. Por medio de su Espíritu Jesús vive en mí de forma constante, continua, permanente y me proporciona todo aquello que el Maestro proporcionó a sus discípulos cuando vivió físicamente con ellos.

En todo momento, en todo lugar, en toda situación y circunstancia, para hacer frente a toda necesidad, Jesús vive en mi vida de forma real por medio de su Espíritu y, como dice el apóstol Pablo, si alguno no tiene el Espíritu, entonces no es de Cristo.

Continua Jesús hablando y compartiendo principios espirituales con sus discípulos. Me ha llamado la atención y me ha hecho pensar lo que indica Jesús acerca del dolor que sufre la mujer durante el parto y como después, todo el sufrimiento, queda eclipsado por el hecho de que una nueva criatura, una nueva vida ha nacido.

He pensado sobre los procesos. Cuando uno está inmerso en el proceso de conseguir algo, de cambiar algo, de dar a luz algo nuevo, a menudo, lo pasa mal y se siente bajo el peso de la presión, la lucha, el cansancio, la aparente falta de fruto y resultados.

Sin embargo, cuando un persiste en seguir adelante con los procesos, a pesar de dolor y el cansancio, entonces es cuando viene el fruto y podemos disfrutar del resultado de haber persistido.

Pensaba que sucede lo mismo con el trabajo que el Señor lleva a cabo en nuestras vidas. A menudo, casi siempre, Dios trabaja por medio de procesos y estos pueden ser duros y difíciles. Si no vemos que al final el proceso producirá fruto y resultados en nuestras vidas es fácil que nos cansemos, desanimemos y dejemos de persistir o, aún peor, culpemos al Señor porque no trabaja en nuestra vida según nuestras expectativas y echemos a perder todo lo que quiere conseguir en nosotros.