LECTURA DIMARTS 13/11/18: NOMBRES 16 i JOAN 12:1-26


Dimarts 13 de Novembre

Nombres 16
Corè, fill d'Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d'Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S'hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l'assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir:
--Ja n'hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d'ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor?
En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra. Després digué a Corè i a tots els seus partidaris:
--Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L'home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n'hi ha prou, levites!
Moisès va dir encara a Corè:
--Escolteu-me, levites! ¿No en teniu prou que el Déu d'Israel us hagi separat de la comunitat d'Israel i us concedeixi d'acostar-vos a ell, d'estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? 10 El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d'ell. Per què reclameu també el sacerdoci? 11 De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.
12 Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d'Eliab. Però ells van contestar:
--No volem venir! 13 ¿No en tens prou d'haver-nos tret d'un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? 14 No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!
15 Moisès, molt indignat, va dir al Senyor:
--No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.
16 Moisès va dir després a Corè:
--Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà. 17 Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.
18 Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l'encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l'entrada de la tenda del trobament. 19 Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l'assemblea. 20 El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué:
21 --Separeu-vos d'aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.
22 Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar:
--Déu i Senyor de l'alè de tots els vivents, ¿pel pecat d'un sol home t'indignaràs contra tota la comunitat?
23 El Senyor va respondre a Moisès:
24 --Digues a la comunitat que s'apartin dels voltants de l'indret on viuen Corè, Datan i Abiron.
25 Moisès, seguit pels ancians d'Israel, va anar on eren Datan i Abiron. 26 Allà digué a la comunitat:
--Aparteu-vos de les tendes d'aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.
27 Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron.
Datan i Abiron havien sortit fora, i s'estaven a l'entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures. 28 Llavors Moisès va dir:
--Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m'ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així. 29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m'ha enviat. 30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s'obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.
31 Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s'esberlà sota els peus d'ells. 32 La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. 33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d'ells i desaparegueren d'enmig de la comunitat. 34 En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís. 35 D'altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l'encens.


Joan 12: 1-26
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
--Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
--Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. 10 Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, 11 perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús.
12 L'endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van saber que Jesús arribava a Jerusalem, 13 van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant:
-- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel!
14 Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l'Escriptura:
15 No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba,
muntat en un pollí de somera.
16 Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l'Escriptura deia d'ell. 17 La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d'entre els morts, en donava testimoni. 18 Per això tothom sortí a rebre'l, assabentat del senyal prodigiós que ell havia realitzat. 19 Però els fariseus es deien entre ells:
--¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el segueix.
20 Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. 21 Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:
--Senyor, voldríem veure Jesús.
22 Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. 23 Ell respongué:
--Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. 24 Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. 25 Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. 26 Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.


El acto de María levanta una cierta polémica y da lugar a una reacción por parte de Jesús que afirma que a los pobres siempre los tendremos con nosotros. Dos cosas vienen a mi mente al pensar en esta afirmación del Maestro.
La primera, es que hay cosas que son agudas (graves y puntuales) y deben de hacerse en el momento en que se presentan. La gravedad, el momento, la urgencia, la oportunidad o la necesidad o incluso una combinación de todo ello, exige que se lleve a cabo, que se actúe, porque de lo contrario se llega tarde y se pierde el momento. Es lo que hizo María con Jesús.

La segunda, es que hay cosas que son crónicas (largas, que vienen de mucho tiempo atrás, que están enquistadas) y que no van a cambiar de la noche a la mañana si es que algún día cambian, como el caso de la pobreza. Delante de situaciones de este tipo nunca podremos hacer lo suficiente, nunca podremos ministrar, cuidar, satisfacer, llenar todas las necesidades existentes y, por tanto, hemos de aprender a llevar a cabo aquello que no es posible y no hundirnos por aquello que está más allá de nuestras posibilidades.


En este pasaje se narran dos acontecimientos, la entrada de Jesús en Jerusalén en vísperas de la celebración de la fiesta de la Pascual y posteriormente, el de los unos griegos que desean conocer a Jesús. Precisamente, este último episodio da pie a unas declaraciones del Maestro que son todo un reto para mi vida.

Jesús juega con las paradojas, algo muy típico de su mensaje, es decir, los mensajes aparentemente contradictorios entre sí. Morir para vivir, perder para ganar. El usa su propia vida como desafío para la mía. El Maestro me dice que el muere para dar vida a muchos, del mismo modo que un grano a menos que muera en la tierra no produce ningún fruto. Siguiendo con las consecuencias lógicas del tema me indica que si trato de vivir centrado en mí mismo, mi vida carecerá de sentido, si vivo centrado en los demás es cuando alcanzará plenitud.

¡Vaya pues! Jesús me plantea un reto serio acerca de qué hacer con mi vida y me desafía a invertirla de tal modo que de fruto en la vida de otros, bendiga a otros, sea de provecho para otros y no me centre en mí, mis necesidades, mis anhelos, mis preocupaciones. La verdad es que quiero vivir de tal modo que al final del camino mi vida haya servido para bendecir y para que otros, sean muchos o pocos puedan haber vivido mejor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada