Divendres 30 de
Novembre
Nombres 33 i 34
33
1 Etapes del camí que van fer els israelites des que sortiren d'Egipte formats com un exèrcit, sota el guiatge de Moisès i d'Aaron.
2 Moisès va consignar per escrit els punts de partença de cada etapa quan, per ordre del Senyor, es posaven en camí. Aquests són els llocs de partença:
3 Els israelites van emprendre la marxa de Ramsès el dia quinze del primer mes de l'any. L'endemà de Pasqua van sortir protegits per la mà del Senyor, a la vista de tot Egipte,
4 mentre els egipcis sepultaven tots els seus primogènits que el Senyor havia fet morir. Així el Senyor va fer també justícia contra els déus d'Egipte.
5 Els israelites, doncs, van partir de Ramsès i acamparen a Sucot.
6 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert.
7 Van partir d'Etam i giraren cap a Piahirot, situat enfront de Baal-Sefon, i van acampar davant de Migdol.
8 Van partir de Piahirot, passant pel mig del mar en direcció al desert, i després de caminar durant tres dies pel desert d'Etam van acampar a Marà.
9 Van partir de Marà i arribaren a Elim, on hi havia dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar-hi.
10 Van partir d'Elim i acamparen al litoral del Mar Roig.
11 Van partir del Mar Roig i acamparen al desert de Sín.
12 Del desert de Sín anaren a acampar a Dofcà,
13 de Dofcà a Aluix,
14 i d'Aluix a Refidim, on el poble no trobà aigua per a beure.
15 Van partir de Refidim i acamparen al desert del Sinaí.
16 Del desert del Sinaí anaren a acampar a Quibrot-Ataavà,
17 de Quibrot-Ataavà a Hasserot,
18 d'Hasserot a Ritmà,
19 de Ritmà a Rimmon-Peres,
20 de Rimmon-Peres a Libnà,
21 de Libnà a Rissà,
22 de Rissà a Quehelata,
23 de Quehelata a la muntanya de Xèfer,
24 de la muntanya de Xèfer a Haradà,
25 d'Haradà a Maquehelot,
26 de Maquehelot a Tàhat,
27 de Tàhat a Tèrah,
28 de Tèrah a Mitcà,
29 de Mitcà a Haixmonà,
30 d'Haixmonà a Mosserot,
31 de Mosserot a Bené-Jaacan,
32 de Bené-Jaacan a Horaguidgad,
33 d'Horaguidgad a Jotbata,
34 de Jotbata a Abronà,
35 d'Abronà a Ession-Guèber,
36 d'Ession-Guèber al desert de Sin, és a dir, a Cadeix,
37 i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d'Edom.
38 Per ordre del Senyor, el sacerdot Aaron va pujar al mont Or, i allà va morir. Era el dia primer del mes cinquè, quaranta anys després que els israelites haguessin sortit d'Egipte.
39 Quan Aaron va morir al mont Or, tenia cent vint-i-tres anys.
40 Allà el rei cananeu d'Arad que habitava al Nègueb, en el país de Canaan, es va assabentar que s'acostaven els israelites.
41 Van partir del mont Or i anaren a acampar a Salmonà,
42 de Salmonà a Punon,
43 de Punon a Obot,
44 d'Obot a Iïm d'Abarim, a la frontera de Moab,
45 d'Iïm d'Abarim a Dibon-Gad,
46 de Dibon-Gad a Almon-Diblataima,
47 d'Almon-Diblataima a la serra d'Abarim, enfront del mont Nebó,
48 de la serra d'Abarim a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.
49 El seu campament a la riba del Jordà s'estenia des de Betaieiximot fins a Abel-Aixitim, a les planes de Moab.
50 A les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó, el Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
51 --Comunica això als israelites: "Quan passeu el Jordà per entrar al país de Canaan,
52 expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats.
53 Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l'he donat.
54 Us l'heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l'heretat de les vostres tribus.
55 Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar.
56 Llavors jo us tractaré a vosaltres com havia decidit de tractar-los a ells."
34
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Dóna aquestes instruccions als israelites:
»Ara entrareu al país de Canaan. Aquest és el territori que us toca en heretat, i aquestes són les seves fronteres:
3 »La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d'Edom. A l'est, la frontera meridional començarà a l'extrem del Mar Mort.
4 Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d'Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon.
5 Des d'aquí seguirà fins a arribar al torrent d'Egipte, i s'acabarà al mar Mediterrani.
6 »La frontera occidental serà el mar Mediterrani amb el seu litoral.
7 »La vostra frontera septentrional anirà des del mar Mediterrani fins a Orahar;
8 des d'allà la fareu passar per Lebó-Hamat fins a arribar a Sedad;
9 després seguirà per Zifron i s'acabarà a Hassar-Enan.
10 »La frontera oriental, la traçareu des d'Hassar-Enan fins a Xefam;
11 des d'allà anirà baixant cap a Arbelà, a l'est d'Ain, fins al vessant oriental del mar de Genesaret;
12 seguirà el curs del riu Jordà i s'acabarà al Mar Mort.
»Aquest serà el vostre país i les fronteres que l'envolten.
13 Moisès va transmetre aquestes instruccions als israelites. Els digué:
--Aquest és el territori que el Senyor ha ordenat que repartiu per sorteig entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès.
14 Perquè els clans descendents de les tribus de Rubèn i de Gad i els de l'altra meitat de la tribu de Manassès ja han rebut la seva heretat.
15 La possessió d'aquestes dues tribus i la meitat de la tribu de Manassès es troba enfront de Jericó, a llevant, a la riba oriental del Jordà.
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 --El sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, són els homes que us repartiran la terra.
18 Per a ajudar-los en aquesta tasca, escolliu un cap de cada tribu.
19 Aquests són els seus noms:
»Per la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè.
20 Per la de Simeó, Xemuel, fill d'Ammihud.
21 Per la de Benjamí, Elidad, fill de Quislon.
22 Per la de Dan, Buquí, fill de Joglí.
23 Per la de Manassès, fill de Josep, Hanniel, fill d'Efod.
24 Per la d'Efraïm, fill de Josep, Quemuel, fill de Xiftan.
25 Per la de Zabuló, Elissafan, fill de Parnac.
26 Per la d'Issacar, Paltiel, fill d'Azan.
27 Per la d'Aser, Ahihud, fill de Xelomí.
28 Per la de Neftalí, Pedahel, fill d'Ammihud.
29 Aquests són els homes a qui el Senyor va manar que repartissin la terra de Canaan entre els israelites.
Joan 20: 24-31, 21: 1-14
20
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles.
25 Ells li van dir:
--Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
--Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre.
31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
21
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
3 Simó Pere els diu:
--Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
--Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.
4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell.
5 Llavors Jesús els digué:
--Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
--No.
6 Ell els digué:
--Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia.
7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
--És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua.
8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi.
10 Jesús els diu:
--Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.
12 Jesús els digué:
--Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor.
13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
El capítulo veinte del evangelio termina con una
nueva aparición de Jesús, el interesante episodio de Tomás y su incredulidad y,
por último, una explicación editorial, es decir hecha por el mismo autor del
evangelio acerca del propósito del mismo. En sus propias palabras, Juan dice
que escribe para que yo crea que Jesús es el Hijo de Dios, y creyendo, pueda tener
vida por medio de Él.
Y al leerlo me planteaba una pregunta aparentemente
muy sencilla y, sin embargo, cargada de significado, quién es Jesús para mí y
hasta qué punto mi vida es consistente con la respuesta que, al menos de forma
teórica, doy a la misma. Me pregunto a mí mismo si realmente mi creencia en
Jesús se refleja de forma auténtica en la manera en que vivo, afronto problemas
y dificultades, encaro la vida, establezco prioridades y un largo etcétera. No
quiero sólo hablar y afirmar, también vivir y reflejar.
El capítulo 21 constituye un epílogo al evangelio y
cierra el mismo. Jesús se aparece a sus discípulos y, posteriormente pero en el
mismo contexto, hay un tiempo dedicado a Pedro y otro a Juan. El relato
concluye con una nota editorial por parte de este último, el autor del
evangelio.
En el pasaje que hoy leía el Maestro se encuentra
con algunos de sus seguidores en el contexto de una situación de pesca. El tono
del relato me daba la sensación de cierto cansancio por parte de los
protagonistas y me pregunto si no hay una cierta doble intención con el hecho
de que todos ellos vuelvan a la pesca. Ya se habían encontrado con el Jesús
resucitado, sin embargo, como decía con anterioridad, el tono no es de triunfo
y ánimo. ¿Significaba el volver a la pesca que la vida volvía a ser como antes
de la muerte de Jesús? No lo sé.
Pero Jesús se acerca a ellos y les invita a
sentarse y comer. No se nos dice ni que les reprochara nada, ni les predicara
nada ni tampoco que les diera palabras de consuelo o ánimo. Simplemente
sentarse y comer. Y esto, me hacía pensar en tantas y tantas veces que lo único
que nuestra vida necesita es un alto, es pararnos en el frenesí y tensión de la
vida cotidiana y comer y descansar, relajarnos, parar el ritmo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada