Dimecres 28 de Novembre
Nombres 31
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Venja els israelites del mal que els han fet els madianites. Després d'això, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus pares.
3 Llavors Moisès va dir al poble:
--Escolliu homes d'entre vosaltres i armeu-los per sortir en campanya contra Madian i executar contra ells la venjança que el Senyor ha decidit.
4 Cada tribu ha d'enviar mil homes a l'expedició.
5 Entre les unitats d'Israel van mobilitzar mil homes de cada tribu, en total dotze mil homes armats per a sortir en campanya.
6 Moisès en va enviar a l'expedició mil de cada tribu, i també envià amb ells Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, que portava els objectes sagrats i les trompetes per a donar el senyal d'entrar en combat.
7 Van fer la campanya contra Madian, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, i van matar tots els homes.
8 Mataren igualment els cinc reis de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, i també Balaam, fill de Beor.
9 Els israelites es van endur captives les dones de Madian i les criatures, s'apoderaren de tots els animals de càrrega, de tots els ramats i de tots els objectes de valor,
10 i calaren foc a totes les poblacions i campaments madianites.
11 Acabat es van endur el botí i totes les persones i els animals que havien capturat,
12 i van portar-ho a Moisès, al sacerdot Eleazar i a la comunitat dels israelites que estaven acampats a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Portaven els captius amb tot el botí.
13 Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els principals de la comunitat van sortir a rebre'ls fora del campament.
14 Però Moisès s'indignà contra els homes designats per a comandar les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de l'expedició.
15 Els va dir:
--Però com és que no heu matat les dones?
16 Penseu que van ser elles les qui, aconsellades per Balaam, van arrossegar els israelites a ser infidels al Senyor en el cas de Peor; per això es va abatre una epidèmia sobre la comunitat del Senyor.
17 Per tant, mateu tots els nois i totes les dones que han estat casades.
18 Deixeu tan sols amb vida les noies solteres, i que siguin per a vosaltres.
19 I ara acampeu set dies fora del campament. Tots els qui hagin mort algú o hagin tocat un cadàver s'hauran de purificar el tercer dia i el setè. Això mateix hauran de fer les vostres captives.
20 Purifiqueu també la roba i tots els objectes de pell, els teixits de pèl de cabra i els objectes de fusta.
21 Després el sacerdot Eleazar digué als homes de la tropa que havien anat a combatre:
--Aquesta és la llei ritual que el Senyor ha donat a Moisès:
22 Els objectes d'or, de plata, de bronze, de ferro, d'estany i de plom,
23 és a dir, tot allò que pot resistir el foc, passeu-ho pel foc i purifiqueu-ho; després passeu-ho per l'aigua de la purificació. I tot allò que es cremaria, passeu-ho tan sols per l'aigua de la purificació.
24 El setè dia renteu-vos la roba i sereu ritualment purs. Així podreu entrar al campament.
25 El Senyor va dir a Moisès:
26 --Tu, el sacerdot Eleazar i els caps de llinatge de la comunitat, feu el recompte de les persones i dels animals capturats.
27 Reparteix el botí a mitges entre els combatents, els qui han sortit en campanya, i la resta de la comunitat.
28 De la part assignada als combatents, reserva'n com a tribut per al Senyor un per cada cinc-cents, tant de les persones com dels ases i dels ramats de vaques, ovelles i cabres.
29 Això, dóna-ho al sacerdot Eleazar com a part reservada al Senyor.
30 De l'altra meitat assignada a la resta dels israelites, separa'n un per cada cinquanta, tant de les persones, com dels ases, dels ramats de vaques, ovelles i cabres, i de tot el bestiar. Això, dóna-ho als levites que estan al servei del tabernacle del Senyor.
31 Moisès i el sacerdot Eleazar van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
32 El total del botí, a part del saqueig que els combatents havien fet pel seu compte, era de 675000 caps dels ramats d'ovelles i cabres,
33 72000 caps dels ramats de vaques
34 i 61000 ases;
35 les persones, és a dir, les dones que no havien estat casades, eren 32000.
36 La meitat assignada als qui havien sortit en campanya pujava a 337000 caps dels ramats d'ovelles i cabres,
37 dels quals van reservar-ne 675 com a tribut per al Senyor;
38 36000 caps dels ramats de vaques, dels quals van reservar-ne 72 com a tribut per al Senyor;
39 30500 ases, dels quals van reservar-ne 61 com a tribut per al Senyor;
40 16000 persones, de les quals van reservar-ne 32 com a tribut per al Senyor.
41 Moisès va donar al sacerdot Eleazar la part reservada com a tribut per al Senyor, tal com el Senyor havia ordenat.
42 L'altra meitat, que Moisès havia retingut als combatents, assignada a la resta dels israelites,
43 destinada a la comunitat, era de 337500 caps dels ramats d'ovelles i cabres,
44 36000 caps dels ramats de vaques,
45 30500 ases
46 i 16000 persones.
47 D'aquesta part assignada als israelites, Moisès en va separar un per cada cinquanta, tant de les persones com del bestiar, i va donar-ho als levites, que estan al servei del tabernacle del Senyor, tal com el Senyor havia ordenat.
48 Acabat, els homes designats per a comandar les unitats de l'exèrcit, els caps de mil i de cent combatents, es van presentar a Moisès
49 i li digueren:
--Els teus servents han fet el recompte dels combatents que estaven a les nostres ordres, i no en manca ni un.
50 Nosaltres, doncs, volem portar com a ofrena al Senyor els objectes d'or que cada un ha trobat: braçalets, cadenetes, anells, arracades i collarets; serà davant el Senyor una expiació per les nostres vides.
51 Moisès i el sacerdot Eleazar reberen l'or que els van portar, tot en peces treballades.
52 El pes total de l'or reservat per al Senyor, i ofert pels caps de mil i de cent homes, fou de cent setanta quilos.
53 Cada combatent, en efecte, havia saquejat pel seu compte.
54 L'or que Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre dels caps de cent i de mil homes, el portaren a la tenda del trobament perquè el Senyor tingués sempre presents els israelites.
Joan 19: 17-42
Prengueren, doncs, Jesús,
17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota.
18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig.
19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.»
20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec.
21 Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
--No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus."
22 Pilat contestà:
--El que he escrit, ja està escrit.
23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix,
24 i es digueren entre ells:
--No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
--Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
--Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
--Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.
30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
--Tot s'ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos.
32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.
33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,
34 però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua.
35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
36 En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os.
37 I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
38 Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.
39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures.
40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus.
41 Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.
42 Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
Al leer este pasaje tan conocido y tan leído de las
Escrituras vino a mi mente la imagen de las tres cruces. Dos de ellas estaban
ocupadas por ladrones, criminales que merecían realmente aquello que estaban
experimentando. La tercera, la del centro, estaba ocupada por Jesús, un
inocente, alguien que moría sin culpa propia por la culpa de otros.
Al leer pensaba que esa tercera cruz es la que me
correspondía a mí. Yo tenía que ocuparla para pagar por tanta y tanta muerte
cometida, tantos y tantos pecados que han contribuido a que este mundo no sea
lo que Dios pensó, sino un mundo roto y lleno de dolor y sufrimiento. Tantos
pecados de acción y, a veces, los peores, lo de omisión, aquellos que abortaron
lo que pudo ser y debido a mi falta de acción ya nunca más será pero que pudo
aliviar, mejorar, evitar el sufrimiento de otros.
Las tres cruces son, al menos para mí, el
recordatorio de mi propia maldad y de que alguien, en este caso el mismo Dios
hecho hombre en Jesús, tuvo que pagar para que yo no la ocupara.
Este breve pasaje describe la sepultura de Jesús en
un sepulcro excavado en la roca. Lo sorprendente del episodio es quién está y
quién no está presente. Todos los discípulos están ausentes pues, como sabemos
porque lo hemos leído anteriormente, han huido al ser Jesús arrestado.
Los que se hacen cargo del cuerpo de Jesús son José
y Nicodemo. Es interesante observar la descripción que se hace de ambos. Del
primero se dice que era discípulo en secreto por temor a los judíos. Del
segundo, que visitó al Maestro de noche, también sabemos cuál era el motivo.
Sin embargo, estos dos hombres son los que públicamente se presentan ante
Pilato pare reclamar el cadáver de Jesús, se manifiestan como seguidores suyos
de forma pública en el momento más duro, difícil y peligroso, cuando todos los
otros han desaparecido.
Es bien cierto que las crisis ponen de manifiesto
la calidad del carácter. Es en esos momentos cuando se prueba la consistencia y
fiabilidad de las cosas. Es, precisamente, en las crisis cuando se revela la
realidad de nuestra fe, su madurez y su calidad. Las crisis no provocan nada,
simplemente sacan a la luz la realidad y, en ocasiones, esa realidad no es la
que pensábamos, esperábamos o creíamos. La crisis evidencia que somos inmaduros
y nuestro seguimiento de Jesús es más bien superficial.
Las crisis sacan a la superficie la realidad y lo
cierto es que esta no siempre nos gusta pero, tienen la gran ventaja que nos
permiten trabajar con esa realidad, ponerla en las manos de Dios, pedirle que
nos ayude a cambiar, a afrontar las carencias que esa realidad ha puesto sobre
la mesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada