Dilluns 19 de Novembre
Nombres 21
1 Quan el rei cananeu d'Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d'Atarim, anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners.
2 Llavors Israel va fer aquesta prometença al Senyor:
--Si poses aquest poble a les nostres mans, consagrarem a l'extermini les seves ciutats.
3 El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l'extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d'Hormà (que vol dir «extermini»).
4 Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d'Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència
5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
--Per què ens heu tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d'aliment!
6 Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites.
7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
--Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble,
8 i el Senyor li respongué:
--Fes-te una imatge d'aquestes serps i posa-la dalt d'un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
9 Moisès va fer una serp d'aram i la posà dalt d'un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d'aram i salvava la vida.
10 Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot.
11 Van seguir enllà i acamparen a Iïm d'Abarim, al desert que s'estén tocant a Moab pel cantó de llevant.
12 Van partir d'allà i acamparen al torrent de Zèred.
13 Van partir d'allà i acamparen a l'altra banda de l'Arnon, el torrent que passa pel desert després d'haver nascut en el territori dels amorreus. L'Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab.
14 Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor:
«Vaheb a Sufà, i torrents de l'Arnon:
15 vessant dels torrents
que s'estén cap a la vila d'Ar
i va seguint la frontera de Moab.»
16 D'allà van partir cap a Beer (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.»
17 Llavors els israelites van cantar aquesta cançó:
«Brolla, pou! Canteu-li!
18 Pou excavat per senyors,
obert pels nobles del poble,
amb els seus ceptres i les seves vares.»
Des del desert anaren a Matanà,
19 després a Nahaliel, després a Bamot;
20 i des d'allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d'on es domina el desert.
21 Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus:
22 --Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori.
23 Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites.
24 Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l'Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada.
25 Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s'hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia.
26 Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l'Arnon.
27 Per això diuen els poetes:
«Veniu a Heixbon: que sigui edificada
i restaurada la ciutat de Sehon!
28 D'Heixbon ha sortit un foc,
una flama, de la ciutat de Sehon,
que ha devorat Ar de Moab
i els senyors de les carenes de l'Arnon.
29 Ai de tu, Moab!
Esteu perduts,
adoradors de Quemoix!
Ell va fer que fugissin els teus fills,
que les teves filles caiguessin captives
en poder de Sehon, rei amorreu.
30 Però, quan hem disparat contra ells,
Heixbon ha sucumbit fins a Dibon;
hem devastat fins a Nófah,
s'ha estès el foc fins a Medebà.»
31 Israel es va establir en el país dels amorreus.
32 Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer; van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats els amorreus que hi vivien.
33 Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d'aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí.
34 Llavors el Senyor digué a Moisès:
--No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta'l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
35 Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.
Joan 14: 21-31
21 El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.
22 Judes, no l'Iscariot, li pregunta:
--Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
23 Jesús li respon:
--Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.
24 El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.
25 »Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres,
26 però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin.
28 Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.
29 Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
30 Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi,
31 però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat.
»Aixequeu-vos, anem-nos-en d'aquí!
Jesús introduce algo muy
importante en estos breves versículos, el sinónimo amor y obediencia. El
Maestro afirma en varias ocasiones que la mejor expresión de nuestro amor es
obedecerle. Como es natural, y del mismo modo, también indica que la
desobediencia es una muestra de desamor.
Para nuestra mente es
difícil aceptar este planteamiento de Jesús. Lo es porque tenemos la tendencia
a pensar en el amor en términos de emociones y sentimientos y, aunque le
desobedezcamos, nuestros sentimientos hacia Jesús son positivos. Creemos que
podemos amarle todo y que le seamos infieles, pero la realidad es que no es
así.
De hecho, lo que Jesús me
está diciendo es que una buena manera para mí de medir mi amor es medir mi
obediencia. Tanto obedezco, tanto le amo. Al fin y al cabo el amor es costoso,
a Jesús le costó su propia vida amarnos hasta el fin, por tanto, no es de
extrañar que cuando queremos expresar nuestro amor por medio de la obediencia
esto se presente, en ocasiones, como algo costoso, incluso doloroso.
Me ha ayudado entender que no hay amor sin dolor y
que el dolor puede ser el precio que hay que pagar por amar.
La paz, en los
evangelios, no es la ausencia de conflictos internos o externos. Tampoco es
estar libre de presiones, tensiones, problemas o angustias. Más bien, según nos
enseña Jesús, es la capacidad de experimentar su presencia, su consuelo y
compañía incluso en medio y en el contexto de todo lo anteriormente detallado.
Experimentamos una
sensación de descanso y seguridad no debido a la ausencia de situaciones
difíciles, sino a pesar de las mismas, por la seguridad de que Jesús, como
promete en estos versículos y en tantos otros de la Biblia, está con nosotros y
está en medio de nosotros y nos dará la capacidad para capear el temporal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada