LECTURA DIMARTS 27/11/18: NOMBRES 29-30 i JOAN 18:28-40; 19:1-16

Dimarts 27 de Novembre

Nombres 29 i 30

29

1 »El dia primer del mes setè, us reunireu en aplec sagrat i no fareu cap mena de treball; és un dia festiu anunciat a toc de corn. 2 Aquell dia, oferiu en holocaust d'olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d'un any, sense cap defecte. 3 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos pel vedell, de sis quilos pel moltó 4 i de tres quilos per cada anyell. 5 Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d'expiació a favor vostre. 6 Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més de l'holocaust perpetu i de l'holocaust del primer dia del mes, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents. Són ofrenes consumides pel foc, d'olor agradable al Senyor.

7 »El dia deu d'aquest mes setè, us reunireu en aplec sagrat, dejunareu i no fareu cap mena de treball. 8 Oferiu en holocaust d'olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d'un any, sense cap defecte. 9 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos pel vedell, de sis quilos pel moltó 10 i de tres quilos per cada anyell. 11 Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat, com a sacrifici d'expiació a favor vostre. Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més del sacrifici pel pecat que s'ofereix el dia de l'Expiació, i de l'holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents.

12 »El dia quinze del mes setè, us reunireu en aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. Durant set dies celebrareu la festa dels Tabernacles en honor del Senyor.

13 »El primer dia oferiu en holocaust d'olor agradable al Senyor tretze vedells ja fets, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense cap defecte. 14 Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quilos per cada un dels tretze vedells, de sis quilos per cada un dels dos moltons 15 i de tres quilos per cada un dels catorze anyells. 16 Oferiu també un boc com a sacrifici pel pecat. Totes aquestes ofrenes, les presentareu a més de l'holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents.

17-34 »Del segon al setè dia oferiu, a més de l'holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents, els vedells ja fets que pertoquin, dos moltons i catorze anyells d'un any, sense cap defecte, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents al nombre d'animals sacrificats, tal com se sol fer. Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat. (17-19) »El segon dia oferiu dotze vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc; (20-22) el tercer dia oferiu onze vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc; (23-25) el quart dia oferiu deu vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc; (26-28) el cinquè dia oferiu nou vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc; (29-31) el sisè dia oferiu vuit vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc; (32-34) el setè dia oferiu set vedells, dos moltons i catorze anyells d'un any, a més d'un boc.

35 »El vuitè dia us reunireu en l'aplec sagrat de cloenda, i no fareu cap mena de treball. 36 Oferiu en holocaust d'olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d'un any, sense cap defecte, 37 amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents, tal com se sol fer. 38 Oferiu també un boc com a sacrifici pel pecat. Oferiu tots aquests sacrificis a més de l'holocaust perpetu, amb les ofrenes de farina i les libacions de vi corresponents.

39 »Aquests són els sacrificis que heu d'oferir al Senyor en les vostres festes, a part dels vostres sacrificis en compliment d'un vot, dels sacrificis voluntaris, dels holocaustos, de les ofrenes de farina, de les libacions de vi i dels sacrificis de comunió."

30

1 Moisès va comunicar als israelites totes les ordres que el Senyor li havia donat.

2 Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué:

--Això és el que el Senyor ordena:

3 »Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès.

4 »Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu pare hagi fet un vot al Senyor o s'hagi compromès a complir alguna cosa, 5 si el seu pare, quan se n'assabenta, no li diu res, el vot o el compromís és vàlid. 6 Ara bé, si el pare el desaprova el mateix dia que se n'assabenta, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l'hi tindrà en compte, perquè el pare l'ha desaprovat.

7 »En el cas que una dona, a la lleugera, hagi fet un vot o s'hagi compromès a complir alguna cosa, però després es casa, 8 si el mateix dia que se n'assabenta el seu marit no li diu res, el seu vot o el seu compromís és vàlid. 9 Però si el seu marit, el mateix dia que se n'assabenta, el desaprova, anul·la aquell vot o aquell compromís que ella havia pres sense pensar-s'hi; i el Senyor no l'hi tindrà en compte.

10 »El vot fet per una viuda o per una repudiada i tot allò a què s'hagi compromès, és vàlid.

11 »Però en el cas que una dona hagi fet un vot o s'hagi compromès amb jurament a complir alguna cosa mentre encara era a casa del seu marit, 12 si ell se n'havia assabentat i no li havia dit res, el seu vot o el seu compromís és vàlid. 13 Però si el seu marit, el mateix dia que se n'assabenta, l'anul·la, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l'hi tindrà en compte, perquè el seu marit el va anul·lar.

14 »El marit pot ratificar o anul·lar tot vot o compromís de complir una penitència que hagi fet la seva muller. 15 Però si el marit no li diu res fins l'endemà, ratifica tots els vots o compromisos contrets per ella, perquè no li va dir res el dia que se'n va assabentar. 16 En canvi, si més tard pretén d'anul·lar-los, ell es carregarà amb el pes de la culpa derivada del fet que la seva dona no hagi complert els seus vots o compromisos.

17 Aquestes són les prescripcions que el Senyor va donar a Moisès referents a la validesa dels vots pronunciats per una dona casada o per una filla mentre aquesta encara és jove i depèn del seu pare.

Joan 18: 28-40, 19: 1-16

18

28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:

--Quina acusació porteu contra aquest home?

30 Ells li contestaren:

--Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.

31 Pilat els replicà:

--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.

Els jueus li respongueren:

--A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.

32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.

33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

--¿Tu ets el rei dels jueus?

34 Jesús contestà:

--¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?

35 Pilat replicà:

--Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?

36 Jesús contestà:

--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.

37 Pilat li digué:

--Per tant, tu ets rei?

Jesús contestà:

--Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

38 Li diu Pilat:

--I què és la veritat?

Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:

--Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?

40 Ells van contestar cridant:

--Aquest, no! Volem Barrabàs!

Barrabàs era un bandoler.

19

1 Llavors Pilat féu assotar Jesús. 2 Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3 Se li acostaven i li deien:

--Salve, rei dels jueus!

I li pegaven bufetades.

4 Pilat tornà a sortir i els digué:

--Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.

5 Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:

--Aquí teniu l'home!

6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:

--Crucifica'l, crucifica'l!

Pilat els diu:

--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.

7 Els jueus li contestaren:

--Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu.

8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:

--D'on ets, tu?

Però Jesús no li tornà contesta. 10 Llavors Pilat li diu:

--¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?

11 Jesús li respongué:

--No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran.

12 Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:

--Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.

13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus:

--Aquí teniu el vostre rei.

15 Ells cridaren:

--Fora, fora, crucifica'l!

Pilat els diu:

--¿Al vostre rei, haig de crucificar?

Els grans sacerdots respongueren:

--No tenim cap altre rei fora del Cèsar.

16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Jesús es llevado por los dirigentes de los judíos ante Pilato el gobernador romano que, a pesar de ser un hombre corrupto y con fama de violento e injusto, es consciente de la inocencia del Maestro y pretende dejarlo libre por todos los medios posibles. Sin embargo, la presión de los líderes de Israel lo hará inviable. En su intento, Pilato recurre a una vieja costumbre de soltar un preso durante la fiesta de la Pascua. El pueblo es puesto ante la necesidad de escoger entre Jesús y Barrabás, un criminal, y ante la decisión prefieren al criminal.

He pensado en mi propia experiencia como seguidor de Jesús y ha venido a mi mente las veces que he tenido que escoger entre Jesús y cualquier otra cosa. Ha venido a mi pensamiento tantas y tantas veces en que como cristiano tengo la opción, me encuentro ante la encrucijada, ante la disyuntiva y, como con frecuencia, todo y que sé que se trata de un desprecio, puedo ser capaz de escoger en contra de Jesús.

Me doy cuenta que la vida es escoger, decidir, optar y que en el proceso de hacerlo de una manera u otra Jesús esta allí y mi decisión le implica a Él. La verdad es que quiero ser más consciente de estos procesos, más consciente de lo que implican y más consciente de que, en el fondo, es Jesús quien está pendiente de decisión.

Las mismas personas que, con toda probabilidad, aclamaron a Jesús cuando llevó a cabo su entrada triunfal en la ciudad de Jerusalén son las que ahora piden a gritos su sangre y su vida.

El propio Pilato, de quien sabemos por la historia que era una persona sin moral ni escrúpulos, es consciente de la inocencia de Jesús y quiere salvarlo.

Jesús, que toda su vida practicó el bien y que fue siempre sensible a las necesidades de las personas a su alrededor, el propio Dios hecho hombre es llevado a la muerte a causa, precisamente, de su práctica del bien y de su compromiso con un mundo roto y necesitado.

Al leer este archiconocido pasaje de la Biblia lo único que podía pensar era en eso, en que la práctica del bien no implica ni significa que las cosas nos saldrán bien a nosotros y que todo será bendición. Este pasaje me enseña que si seriamente nos comprometemos con ser agentes de restauración, puede ser que hagamos muchos enemigos y haya mucha gente que no esté de acuerdo ni lo vea con buenos ojos. Este pasaje me enseña que la imitación de Jesús puede ser arriesgada, dolorosa e incluso peligrosa porque hay muchos que se oponen y se opondrán al bien.

En fin, este pasaje enseña que la imitación del Maestro es una opción por el dolor y el sufrimiento algo que Él mismo experimentó y nos anuncia que deberíamos estar dispuestos a afrontar.