Dissabte 10 de Novembre
Nombres 14
1 Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se.
2 Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia:
--Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert!
3 Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte!
4 I es deien els uns als altres:
--Elegim-nos un cap i tornem a Egipte!
5 Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida.
6 Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s'esquinçaren els vestits
7 i digueren als israelites:
--El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil.
8 Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà.
9 Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d'aquest país: ens els menjarem d'una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d'ells!
10 Però tota la comunitat parlava d'apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites.
11 El Senyor va dir a Moisès:
--Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d'ells?
12 Els faré morir de pesta i els privaré de l'heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.
13 Moisès va replicar al Senyor:
--Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país,
14 i ho han dit als habitants d'aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t'hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d'ells, que de dia camines davant d'ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc.
15 Si ara fas morir d'un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran:
16 "El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert."
17 Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit:
18 "Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l'amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació."
19 Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d'aquest poble, tal com has fet des d'Egipte fins aquí.
20 El Senyor respongué:
--El perdono, tal com m'has demanat.
21 Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,
22 juro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada,
23 no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m'han menyspreat no el veurà.
24 Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m'ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió.
25 Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d'aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.
26 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
27 --Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu.
28 Doncs bé, tu digues-los: "Jo, el Senyor, afirmo i juro que us tractaré tal com he sentit que dèieu.
29 Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morireu en aquest desert, aquí deixareu el vostre cos.
30 Juro que no entrareu al país on vaig prometre que us faria habitar. Tan sols hi entraran Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.
31 Vosaltres dèieu que els vostres fills serien capturats. Doncs són ells els qui jo hi faré entrar; ells coneixeran el país que vosaltres heu menyspreat.
32 Mentre els vostres cossos aniran caient en aquest desert,
33 els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys; hauran de suportar el pes de les vostres infidelitats fins que l'últim de vosaltres mori en aquest desert.
34 Vau explorar el país durant quaranta dies i portareu el pes de les vostres culpes durant quaranta anys, a raó d'un any per dia: així sabreu què vol dir posar-se contra mi.
35 Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s'ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran."
36 Pel que fa als homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de tornada, havien mogut tota la comunitat a murmurar contra ell, fent córrer rumors desfavorables sobre aquella terra,
37 van morir de sobte davant el Senyor, per la dolenteria d'haver escampat aquells rumors.
38 Dels homes que havien explorat el país, van sobreviure tan sols Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè.
39 Quan Moisès hagué dit això a tots els israelites, el poble es va afligir molt.
40 Van llevar-se de bon matí i es dirigiren cap als cims d'aquell país muntanyós, dient:
--Hem pecat. Estem disposats a pujar cap al lloc que el Senyor ens ha promès.
41 Però Moisès va replicar:
--Per què transgrediu l'ordre del Senyor? No en sortireu.
42 El Senyor no és amb vosaltres. No hi aneu, i així no sereu vençuts pels vostres enemics.
43 Allà us esperen els amalequites i els cananeus: les seves espases us mataran. Heu abandonat el Senyor, i per això ell no és amb vosaltres.
44 Però ells s'obstinaren a dirigir-se cap als cims d'aquell país muntanyós, mentre que l'arca de l'aliança del Senyor i Moisès no es movien del campament.
45 Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà.
Joan 11: 1-27
1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.
2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
--Senyor, aquell que estimes està malalt.
4 Jesús, en sentir-ho, digué:
--Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.
6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.
7 Després digué als deixebles:
--Tornem a Judea.
8 Ells li diuen:
--Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
9 Jesús contestà:
--¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món,
10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
11 Dit això, va afegir:
--Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo.
12 Els deixebles li digueren:
--Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.
13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural.
14 Llavors Jesús els digué obertament:
--Llàtzer és mort,
15 i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
16 Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:
--Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies.
18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,
19 i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà.
20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa.
21 Marta digué a Jesús:
--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
23 Jesús li diu:
--El teu germà ressuscitarà.
24 Marta li respon:
--Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
25 Li diu Jesús:
--Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;
26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
27 Ella li respon:
--Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Comienza
el capítulo once en el que se narra la resurrección de Lázaro, el hermano de
Marta y María, quien es definido en este pasaje como amigo de Jesús. Esto ha
sido la primera cosa que ha llamado mi atención, ser amigo de Jesús. No es
broma pensaba si lo mío es amistad o somos meramente conocidos. Es fácil usar
la palabra sin comprenderla o sin vivir plenamente su significado. Tengo más de
mil quinientos amigos en Facebook ¿amigos? Entra Jesús dentro de esa categoría
de amistad.
El mismo Jesús afirma que la muerte de Lázaro servirá para los propósitos del
Señor. No creo que se refiera a que lo hizo morir para eso, sino que incluso de
la muerte Jesús puede sacar significado y dar gloria a Dios.
Pero me ha hecho pensar y lo he relacionado con mi vida, las afirmaciones de
Jesús de andar en la luz o en la oscuridad y las consecuencias. Es muy sencillo
y claro su mensaje. Si andas en la oscuridad, tropiezas. La oscuridad es usada
en la Escritura para referirse al pecado, la luz para referirse a Dios. La
relación es fácil, si ando en pecado, tropiezo y sufro.
Señor, realmente necesito que me des más conciencia de esto, me ayudes a estar más alerta, a evitar la oscuridad, a no jugar con ella, a evitar caer. Sé que es mi responsabilidad pero sé también que puedes ayudarme y te lo pido. Ayúdame a ser consciente, en el momento de decidir, de qué opciones tengo y, por favor, inclina mi corazón hacia la luz.
Por
fin Jesús se encuentra con sus amigos, en este caso primeramente con Marta. La
reunión de los dos sirve de marco para una de las afirmaciones más importantes
y rotundas de Jesús y que durante siglos y siglos ha provisto de esperanza a
los creyentes.
Jesús
es la resurrección y la vida y el que cree en Él no morirá para siempre.
Cuando, como es mi caso, los días que quedan por delante son, sin ninguna duda,
muchos menos que los que hay por detrás, estas palabras del Maestro comienzan a
tener mucho más sentido y uno se las plantea de un modo diferente.
Hace
unos cuatro o cinco años tuve, por primera vez, conciencia de la muerte. La vi
como una realidad que se aproximaba y no únicamente como una probabilidad
estadística. Desde entonces la vida eterna, el encuentro con el Señor, el más
allá, el mismo proceso de morir y dejar esta tierra y esta realidad han cobrado
un significado diferente. Y he pensado de forma muy personal una y otra vez la
afirmación de Jesús ¿Puedes creer esto?
Nos
asimos a la promesa de Jesús de que aunque muramos, volveremos a vivir. Aunque
se acaben los días aquí existe una vida diferente con Él que sólo podemos
especular cómo será, pero estamos seguros que será.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada