LECTURA DISSABTE 17/11/18: NOMBRES 20 i JOAN 14:1-20

Dissabte 17 de Novembre

Nombres 20

1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s'instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada.

2 La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. 3 El poble discutia amb Moisès. Li deia:

--Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! 4 Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? 5 Per què ens vau treure d'Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure!

6 Moisès i Aaron van deixar l'assemblea dels israelites i se n'anaren cap a l'entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se'ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, 7 i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

8 --Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l'assemblea. Després, en presència d'ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.

9 Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. 10 Després Moisès i Aaron van reunir l'assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué:

--Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d'aquesta roca?

11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. 12 Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

--Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono.

13 Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir «discussió»), on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat.

14 Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d'Edom per dir-li:

--Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat. 15 Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares. 16 Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d'Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori. 17 Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.

18 Però els d'Edom van respondre:

--No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mà.

19 Els israelites van insistir:

--Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.

20 Els d'Edom van respondre:

--No passareu!

I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat. 21 Com que Edom es negava a deixar passar els israelites pel seu territori, aquests van prendre una altra direcció.

22 Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribà al mont Or. 23 Allà, tocant a la frontera del país d'Edom, el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

24 --Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d'entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres. 25 Tu, Moisès, pren Aaron i el seu fill Eleazar i puja amb ells al mont Or; 26 allà treu les vestidures sacerdotals a Aaron i posa-les al seu fill Eleazar, perquè Aaron morirà en aquella muntanya.

27 Moisès va complir el que el Senyor li havia ordenat: tota la comunitat els va veure pujar al mont Or. 28 Allà va treure les vestidures sacerdotals a Aaron i les posà al seu fill Eleazar. Aaron va morir al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar d'allà dalt.

29 Tota la comunitat va veure que Aaron havia mort, i tot Israel el va plorar durant trenta dies.

Joan 14: 1-20

1 »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

--Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

--Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

8 Li diu Felip:

--Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

--Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. 13 I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. 14 Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

15 »Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, 16 i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17 Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. 18 No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. 19 D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20 Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.

Comienza el capítulo 14 y con él algunos de los discursos más íntimos de Jesús donde comparte importantes principios espirituales y prácticos para nuestra vida cotidiana. En estos pocos versículos se comparten, a mi entender, cuatro cosas muy importantes:

En primer lugar, una invitación. Jesús me invita a que mis miedos, inquietudes y angustias pueda echarlas en sus manos y descanse y confíe en Él.

En segundo lugar, una afirmación, Jesús me asegura que la eternidad estaré con Él y el Padre.

En tercer lugar, una explicación. Jesús afirma que nadie puede llegar a Dios si no es por medio de Él. Esta declaración por parte del Maestro ha creado muchas discusiones y objeciones por su carácter exclusivo. A muchas personas les cuesta aceptar y entender que únicamente por medio de Jesús alguien pueda llegar a Dios. Afirmaciones del tipo, todos los caminos llevan a Dios, Dios es uno y cada persona lo entiende de forma diferente. Lo importante es ser sincero, etc., etc., son la respuesta natural de aquel a quien le cuesta aceptar la exclusividad de las afirmaciones de Jesús. Pero tiene todo el sentido del mundo este carácter exclusivo si tenemos en cuenta que el Maestro es el mismo Dios hecho ser humano, tomando la iniciativa de acercarse a nosotros, bajando a nuestra realidad. Esa aparente tensión desaparece, sería como afirmar que sólo a través de Dios puede llegarse a Dios.

En cuarto lugar, hay una promesa, nuestras oraciones serán escuchadas y honradas por el Padre.

En este breve pasaje Jesús me hace una de las promesas más grandes, la de no dejarme solo, no dejarme huérfano sino venir a vivir en mi propia vida. El trabajo que Él llevó a cabo con sus discípulos acompañándoles, amándoles, guiándoles, cuidándoles, reprendiéndoles y corrigiéndoles cuando era necesario, haciendo que pensaran y meditaran y fueran creciendo en su conocimiento del Padre, ni más, ni menos, eso mismo es lo que Jesús lleva a cabo en mi vida, totalmente lo mismo, pero por medio de su Espíritu que viven en mí y en la vida de cada creyente.

¡Qué inmensa promesa! ¡Qué paz y tranquilidad otorga a mi vida el saber que no estoy solo! Él está conmigo en todo momento, en toda circunstancia, en los momentos buenos y difíciles.