Dijous 12 d’Abril
2ª Reis 14
1 L'any segon del regnat de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d'Israel, Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, començà a ser rei.
2 Quan començà a regnar tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
3 Amasies feia allò que plau al Senyor, però no tant com David, el seu avantpassat. En tot es va comportar com el seu pare Joaix.
4 Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi víctimes i cremant-hi ofrenes.
5 Quan el regne va quedar consolidat a les seves mans, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare;
6 però, tal com prescriu el llibre de la Llei de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
7 Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal. Va conquerir Sela i li va posar el nom de Jocteel, que és el que porta encara avui.
8 Després Amasies va enviar missatgers al rei d'Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:
--Vine, que ens veurem les cares!
9 Jehoaix, rei d'Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:
--El card del Líban va dir al cedre del Líban: "Dóna la teva filla al meu fill per muller." Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
10 És cert que has vençut Edom i que el teu cor n'està orgullós. Frueix d'aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t'has d'embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
11 Però Amasies no el va escoltar, i llavors Jehoaix, rei d'Israel, pujà a atacar-lo. Jehoaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
12 Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
13 A Bet-Xèmeix, el rei d'Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill d'Ahazià. Després va pujar a Jerusalem i va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d'Efraïm fins a la porta de l'Angle.
14 Es va apoderar de tot l'or i la plata, de tots els objectes que hi havia al temple del Senyor i dels tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se'n tornà a Samaria.
15 La resta de la història de Jehoaix, les seves gestes i la seva guerra contra Amasies, rei de Judà, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel.
16 Jehoaix va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Samaria, amb els reis d'Israel. El va succeir el seu fill Jeroboam.
17 Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d'Israel.
18 La resta de la història d'Amasies consta en la Crònica dels reis de Judà.
19 Es va tramar una conspiració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix; però enviaren gent a perseguir-lo fins a Laquix, i allí el van matar.
20 Van transportar a cavall el seu cadàver i fou enterrat a Jerusalem, prop dels seus pares, a la ciutat de David.
21 Llavors tot el poble de Judà va agafar Azarià, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies.
22 Va ser Azarià qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s'hagués reunit amb els seus pares.
23 L'any quinzè del regnat d'Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, Jeroboam, fill de Jehoaix, rei d'Israel, començà a ser rei a Samaria. Va regnar-hi quaranta-un anys.
24 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va allunyar de cap dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel.
25 Va recuperar el territori d'Israel des de Lebó-Hamat fins al Mar Mort, tal com el Senyor, Déu d'Israel, havia anunciat per boca del seu servent, el profeta Jonàs, fill d'Amitai, de Gathéfer.
26 És que el Senyor havia vist l'aflicció d'Israel, gran i amarga: ningú, ni infant ni adult, no era capaç d'ajudar-los.
27 I el Senyor, que encara no havia parlat d'esborrar de sota el cel el record d'Israel, els va salvar valent-se de Jeroboam, fill de Jehoaix.
28 La resta de la història de Jeroboam, tot el que va fer, les seves gestes, les seves guerres quan va conquerir Damasc i Hamat, que havien estat de Judà, i les va retornar a Israel, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel.
29 Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares, els reis d'Israel. El va succeir el seu fill Zecarià.
Jesús. Amistades peligrosas III.
Lucas 15: 2
Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
En episodios anteriores
ya hemos comprobado que Jesús no tenía ningún problema en asociarse con
personas que ponían en peligro su reputación. El tipo de gente que un religioso
piadoso de su tiempo nunca osaría frecuentar y cuya presencia evitaría siempre
que le fuera posible. Este tipo de relaciones escandalizaban a los fariseos y
los maestros de la ley. Resultaba incomprensible que alguien buen conocedor de
la ley y de lo políticamente correcto lo practicara. Sin embargo, si nos
fijamos detenidamente en este breve versículo, veremos que el nivel de
indignación de los antagonistas de Jesús subió un grado más. Si ya resultaba
escandaloso que el Maestro frecuentara ese tipo de gente todavía lo era más que
tuviera a bien el compartir la mesa con ellos. ¿Qué tiene de particular esa
acción? ¿Por qué generó aún mayor indignación de la que Jesús ya había
provocado entre sus contemporáneos?
La lectura del libro de
Manning "El evangelio de los andrajosos" me ayudó a entenderlo y
por eso reproduzco su explicación del gesto de Jesús:
"En la tradición
judía, decir "yo quiero cenar contigo" significa "quiero
establecer amistad contigo". Incluso hoy, un judío ortodoxo no le invitará
a su casa a cenar, a menos que quiera establecer amistad con usted o
profundizar la ya existente. Es un encuentro muy sagrado. (Por cierto, es bueno
recordar eso cada vez que reciba la comunión. Jesucristo es el anfitrión y
cuando le invita a venir a su mesa está declarando: "Yo quiero tener una
amistad más profunda contigo")
La murmuración de
los religiosos viene como consecuencia del deseo de Jesús de establecer amistad
con aquella gente. Una cosa -ya imperdonable- era frecuentarlos. Otra
-inadmisible- el desear y tomar la iniciativa en establecer una relación de
amistad con ellos. Porque precisamente esta es, en mi humilde opinión, la gran
enseñanza de este pasaje. Dios desea una amistad con gente como tú y como yo.
Personas indeseables, que no merecemos para nada su amor, aceptación y
compañerismo. Dios siempre busca la amistad con aquellos que en cada momento de
la historia la sociedad ha considerado indeseables. Ayer fueron los
recaudadores de impuestos, hoy serían los miembros del movimiento LGTB o
los abortistas. Gente, todos ellos, que un cristiano evangélico como Dios
manda nunca osaría frecuentar y mucho menos tener una relación de amistad con
ellos. Esto me hace suponer que nuestros niveles de santidad y
de superioridad moral son más elevados incluso que los de nuestro Maestro.
Me pregunto si hoy en día nosotros estaríamos también entre aquellos que
murmurarían de Jesús y sus amistades peligrosas.
Obsérvate
desde la distancia ¿Qué actitud tienes hacia aquellos que son
pecadores, gente de mala reputación? ¿Qué dice acerca de ti? ¿Cuál debería
ser tu actitud en imitación del Maestro?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada