Dijous 26 d’Abril
1ª Cròniques 1
1 Adam, Set, Enoix,
2 Quenan, Mahalalel, Jèred,
3 Henoc, Matusalem, Lèmec,
4 Noè, Sem, Cam i Jàfet.
5 Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mèixec i Tiràs.
6 Descendents de Gómer: Aixquenaz, Difat i Togarmà.
7 Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites.
8 Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan.
9 Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan.
10 Cuix va ser el pare de Nimrod, el primer guerrer de la terra.
11 Egipte fou l'avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah,
12 Patrós, Caslúah i Caftor, d'on van sortir els filisteus.
13 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d'Het;
14 i l'avantpassat també dels jebuseus, amorreus, guirgaixites,
15 hivites, arquites, sinites,
16 arvadites, semarites i hamatites.
17 Descendents de Sem: Elam, Assíria, Arfaxad, Lud, Aram, Us, Hul, Guèter i Mèixec.
18 Arfaxad va ser el pare de Xèlah, i Xèlah, d'Éber.
19 Éber va tenir dos fills: l'un es deia Pèleg, perquè en el temps que ell vivia es va dividir la població de la terra; el seu germà es deia Joctan.
20 Joctan va ser el pare d'Almodad, Xèlef, Hassarmàvet, Jèrah,
21 Adoram, Uzal, Diclà,
22 Ebal, Abimael, Saba,
23 Ofir, Havilà i Jobab. Tots ells eren fills de Joctan.
24 Sem va ser el pare d'Arfaxad; Arfaxad, de Xèlah;
25 Xèlah, d'Éber; Éber, de Pèleg; Pèleg, de Reú;
26 Reú, de Serug; Serug, de Nahor; Nahor, de Tèrah,
27 i Tèrah, d'Abram, que després es va dir Abraham.
28 Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael.
29 Aquests són els seus descendents:
A Ismael li van néixer Nebaiot, el primogènit, Quedar, Adbeel, Mibsam,
30 Mixmà, Dumà, Massà, Hadad, Temà,
31 Jetur, Nafix i Quedma. Aquests són els fills d'Ismael.
32 Queturà, concubina d'Abraham, va donar a llum Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah. Fills de Jocxan: Saba i Dedan.
33 Fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són els descendents de Queturà.
34 Abraham va ser el pare d'Isaac. Fills d'Isaac: Esaú i Israel.
35 Fills d'Esaú: Elifaz, Reuel, Jeuix, Jalam i Córah.
36 Fills d'Elifaz: Teman, Omar, Sefí, Gatam, Quenaz, Timnà i Amalec.
37 Fills de Reuel: Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà.
38 Fills de Seïr: Lotan, Xobal, Sibon, Anà, Dixon, Ésser i Dixan.
39 Fills de Lotan: Horí i Omam. Timnà era germana de Lotan.
40 Fills de Xobal: Alian, Manàhat, Ebal, Xefí i Onam. Fills de Sibon: Aià i Anà.
41 Fills d'Anà: Dixon. Fills de Dixon: Hamran, Eixban, Itran i Queran.
42 Fills d'Ésser: Bilhan, Zaavan i Jaacan. Fills de Dixan: Us i Aran.
43 Aquests són els reis que van regnar al país d'Edom abans que els israelites tinguessin rei: Bela, fill de Beor; la seva ciutat s'anomenava Dinhaba.
44 Bela va morir, i en lloc seu va regnar Jobab, fill de Zèrah, de Bosrà.
45 Mort Jobab, va regnar en lloc seu Huixam, del país dels temanites.
46 Mort Huixam, va regnar en lloc seu Adad, fill de Bedad, que derrotà els madianites a la plana de Moab; el nom de la seva ciutat era Avit.
47 Mort Adad, va regnar en lloc seu Samlà, de Masrecà.
48 Mort Samlà, va regnar en lloc seu Xaül, de Rehobot-Annahar.
49 Mort Xaül, va regnar en lloc seu Baal-Hanan, fill d'Acbor.
50 Mort Baal-Hanan, va regnar en lloc seu Adad; el nom de la seva ciutat era Paí, i la seva dona es deia Mehetabel i era filla de Matred, filla de Mezahab.
51 Mort Adad, van governar Edom els xeics Timnà, Alvà, Jetet,
52 Oholibamà, Elà, Pinon,
53 Quenaz, Teman, Mibsar,
54 Magdiel i Iram. Aquests van ser els xeics d'Edom.
Jesús. Prójimo II. Mateo 25: 40
»El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
Jesús no sólo ha redefinido el concepto
de prójimo sino también la relación que deberíamos tener con él.
Universalizar quién debía ser considerado como mi prójimo ya significó
un cambio revolucionario de perspectiva y paradigma. Pero aún lo es más,
si es que fuera posible, establecer nuevas y radicales normas del juego para
relacionarme con él. El Maestro afirma llana y claramente que cuando estamos
teniendo interacción con nuestro prójimo es con Él mismo con quien lo
hacemos. Es decir, el prójimo es Jesús. Soy consciente de que a nivel
intelectual uno puede llegar a entenderlo; puede costar más o menos pero es
posible. Sin embargo, a nivel interno, emocional, de paradigma, de visión
de la vida es mucho más complicado. Como idea hasta puede resultar romántica,
épica, poética incluso. Como motor de vida es brutalmente desafiante.
Fijémonos bien en las palabras de Jesús. No
afirma que tratemos al prójimo como lo haríamos con Él. Eso, ciertamente, sería
un paso adelante y radical en nuestras relaciones interpersonales. Sin embargo,
el Maestro va mucho mas allá en su radicalidad. Afirma sin tapujos que aquello
que le hacemos o dejamos de hacer al prójimo (pues Jesús habla tanto y pone al
mismo nivel las acciones como las omisiones) es hecho o dejado de hacer
directamente a Él. De tal modo que cuando me encuentro con mi prójimo,
tanto el agradable como el desagradable, el igual a mí como el contrario a mí,
el que ve la vida como yo la veo y aquel que la ve de forma, no sólo diferente,
sino incluso opuesta e irreconciliable a mí, me estoy encontrando con Jesús y
eso debería de guiar mi relación e interacción con Él. Eso es mucho más
desafiante, radical, revolucionario y exigente que ese cristianismo orientado y
centrado en nosotros mismos. Nos exige más que una fe que presenta al Señor
como un megalómano cósmico sediento de reconocimiento y comprometido con
nosotros y todas nuestras necesidades pero que no nos exige una vida
transformada y comprometida con nuestro prójimo.
Hoy,
en nuestra relación con muchas personas, nos vamos a encontrar con Jesús ¿Cómo
reaccionaremos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada