Dilluns 30 d’Abril
1ª Cròniques 4
1 Fills de Judà: Peres, Hesron, Carmí, Hur i Xobal.
2 Reaià, fill de Xobal, va ser el pare de Jàhat, i Jàhat, d'Ahumai i de Làhad. Aquests van ser els clans dels soraïtes.
3 Jizreel, Ixmà i Idbaix van donar origen a la població d'Etam. La seva germana es deia Asselelponí.
4 Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d'Huixà. Tots aquests van ser els fills d'Hur, primogènit d'Efrata i fundador de Betlem.
5 Aixhur, fundador de Tecoa, tingué dues dones: Helà i Naarà.
6 Naarà li va donar Ahuzam, Héfer, Temní i Ahaixtarí. Aquests van ser els fills de Naarà.
7 Helà fou mare de Sèret, Sóhar i Etnan.
8 Cos fou el pare d'Anub i Sobebà, i l'avantpassat dels clans d'Aharhel, fill d'Arum.
9 Jabés era més important que els seus germans, i la seva mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L'he donat a llum sofrint!»
10 Jabés va fer aquesta petició al Déu d'Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda'm i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
11 Quelub, germà de Xuhà, va ser el pare de Mehir; Mehir, d'Eixton,
12 i Eixton, de Bet-Rafà, Passéah i Tehinnà, fundador de la ciutat de Nahaix. Aquests van ser els homes de Recà.
13 Fills de Quenaz: Otniel i Seraià. Fills d'Otniel: Hatat i Meonotai.
14 Meonotai va ser el pare d'Ofrà, i Seraià, de Joab, el fundador de Gueharaixim, anomenada així perquè els d'aquest lloc eren artesans.
15 Fills de Caleb, fill de Jefunnè: Irú, Elà i Nàam. Elà va ser el pare de Jehal·lelel i de Quenaz.
16 Fills de Jehal·lelel: Zif, Zifà, Tirià i Assarel.
17 Fills d'Ezrà: Jèter, Mèred, Éfer i Jalon. Jèter fou el pare de Miriam, Xammai i Ixbah, fundador d'Eixtemoa.
18 Mèred es va casar amb Bitià, que era egípcia i filla del faraó, i amb ella tingué Jèred, fundador de Guedor, Hèber, fundador de Socó, i Jecutiel, fundador de Zanóah.
19 Amb la seva altra dona, Odià, germana de Nàham, va tenir aquests dos fills: el pare de Queilà, el garmita, i Eixtemoa, el maacatita.
20 Fills de Ximon: Amnon, Rinnà, Benhanan i Tilon. Fills d'Ixí: Zohet i Benzohet.
21 Fills de Xelà, fill de Judà: Er, fundador de Lecà, Ladà, fundador de Mareixà, i els clans que produeixen els teixits de lli fi a Betaixbea.
22 Xelà també fou l'avantpassat de Joquim i de la gent de Cozebà, de Joaix i de Saraf, que dominaren Moab i després van tornar a Betlem; es tracta de fets molt antics.
23 Eren terrissers, que habitaven a Netaïm i Guederà, prop del rei, i estaven al seu servei.
24 Fills de Simeó: Nemuel, Jamín, Jarib, Zèrah i Xaül.
25 Descendents de Xaül: Xal·lum, Mibsam i Mixmà.
26 Els de Mixmà van ser: Hammuel, Zacur i Ximí.
27 Ximí va tenir setze fills i sis filles; però els seus germans no van tenir gaires fills i tots els seus clans no van ser tan nombrosos com els de Judà.
28 Vivien a Beerxeba, Moladà i Hassar-Xual,
29 Bilhà, Èssem, Tolad,
30 Betuel, Hormà, Siclag,
31 Betammarcabot, Hassar-Sussim, Betbirí i Xaaraim. Aquestes eren les seves ciutats fins al regnat de David.
32 A més tenien quatre pobles: Etam, Enrimmon, Toquen i Aixan,
33 i tots els altres pobles al voltant d'aquelles ciutats fins a Bàal. Aquests eren els llocs on vivien.
Registre dels seus clans:
34 Meixobab, Jamlec, Joixà, fill d'Amassià,
35 Joel, Jehú, fill de Joixibià, que era fill de Seraià, fill d'Assiel,
36 Elioenai, Jaacobà, Jeixohaià, Assaià, Adiel, Issimiel, Benaià,
37 Zizà, fill de Xifí, que era fill d'Al·lon, fill de Jedaià, fill de Ximrí, fill de Xemaià.
38 Aquests que han estat designats pels seus noms eren els caps dels clans; els seus llinatges van ser tan nombrosos
39 que arribaren a la vora de Guedor, fins a la banda oriental de la vall, buscant pasturatges per al seu bestiar.
40 Hi van trobar pasturatge abundant i bo, i la regió era espaiosa, tranquil·la i segura. Abans hi havien viscut els camites.
41 En temps d'Ezequies, rei de Judà, aquests que han estat esmentats en el registre van entrar a la regió i van destruir els seus campaments i també els meünites que hi havia, i els van exterminar, fins al punt que, dels antics habitants, no en queda rastre en el present. S'hi van quedar a viure, doncs, en lloc d'ells, perquè hi havia pasturatges.
42 Cinc-cents d'ells, descendents de Simeó, van anar a les muntanyes de Seïr, comandats per Pelatià, Nearià, Refaià i Uziel, fills d'Ixí.
43 Van destruir la resta dels fugitius d'Amalec i han viscut allí fins al dia d'avui.
Jesús. Luz. Juan 8: 12
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
Del mismo modo que el
agua y el pan, la luz es un elemento esencial para la vida humana. Entiendo que
cuando Jesús habla acerca de ella se está refiriendo a la luz solar pues la
eléctrica carecía de existencia en aquellos momentos. Los ritmos de la vida
durante siglos han estado marcados por el sol. La oscuridad limitaba
considerablemente las posibilidades de realizar cualquier tipo de tarea y en
muchos lugares significaba la inseguridad total. La historia nos cuenta que
tras la puesta del sol las calles de la antigua Roma, la capital del imperio
mundial, se volvían totalmente intransitables a causa de la violencia que
imperaba con la oscuridad. Así mismo la luz es precisa para que determinados procesos
químicos puedan llevarse a cabo en los organismos vivos. No podría existir
ningún tipo de vida sin luz.
Cuando pienso acerca de
la luz veo que tiene dos vertientes: Una que podríamos llamar positiva y la
otra, por describirla de alguna manera, negativa. Tratemos la primera de ellas.
La presencia de la luz nos permite ubicarnos y orientarnos. Nos da perspectiva
y una comprensión de lo que hay a nuestro alrededor. Provee también de
seguridad. Todos hemos experimentando las sensaciones asociadas a la oscuridad
e incluso el miedo que puede producir encontrarnos en un lugar donde carecemos
de luz para poder hacernos una idea de la situación. Todo parece indicar que la
oscuridad tiene la capacidad de despertar en muchos de nosotros miedos
ancestrales e incluso irracionales. Todo cambia cuando no hay luz. Yo mismo he
experimentado la inmensa diferencia que significa llegar a un país extranjero
que desconoces en la noche o hacerlo durante el día. Las sensaciones son
totalmente diferentes.
Jesús afirma ser la luz
del mundo y, consecuentemente, aquel que le sigue no andará en tinieblas.
Cuando Jesús hace semejante afirmación lo visualizo como si fuera un faro en
medio de la oscuridad. Su luz me da un punto de referencia, me alerta de los
peligros a mi alrededor y, a la vez, me permite orientarme en la dirección
correcta. Personalmente preciso de todos esos ingredientes a fin de poder
manejar mi propio proyecto vital. En medio de entornos tremendamente convulsos
y cambiantes es urgente e imprescindible tener esas referencias que le permiten
a uno mantenerse orientado en la dirección correcta. Muchas veces parecemos los
zombies de la película "The walking dead", simplemente moviéndonos
mecánicamente de un lugar a otro, rodeados de muchos similares a nosotros, pero
sin un propósito claro ni definido. No es de extrañar que experimentemos en
nuestras vidas muchas de las sensaciones asociadas a la falta de luz y que ya
he mencionado anteriormente. Por eso preciso de Jesús y la vertiente positiva
de la luz. Lo necesito para ver la realidad, para hacerme una idea de dónde
estoy y hacia dónde debo ir. Es indispensable para tener perspectiva y
claridad. Un poco de luz, por pequeña que sea su intensidad, cambia por
completo las cosas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada