LECTURA DIMARTS 24/4/18: 2 REIS 24 i JOAN 15:16


Dimarts 24 d’Abril

2ª Reis 24
En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, però després tornà a revoltar-se contra ell. El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.
La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. El rei d'Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d'Egipte, des del torrent d'Egipte fins al riu Eufrates.
Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d'Elnatan, de Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare.
10 En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge. 11 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l'assetjaven, 12 i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l'any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner. 13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. 14 Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. 15 Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. 16 Va deportar a Babilònia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra. 17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va fer rei l'oncle de Jeconies, que es deia Matanià, i li va canviar el nom pel de Sedecies.
18 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d'Irmeiahu, de Libnà. 19 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. 20 El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.
Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.


Jesús. Elección. Juan 15: 16
No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.

Recuerdo perfectamente mis días en la escuela primaria y secundaria allá en la ciudad de Zaragoza. A la hora del recreo acostumbrábamos a jugar a fútbol entre los compañeros de clase. Los mejores jugadores se convertían automáticamente en líderes y por turnos iban escogiendo a aquellos que querían que jugaran en su equipo. Naturalmente el proceso natural de selección consistían en escoger primero a los que mejor jugaban. Poco a poco sólo iban quedando los que peor jugaban o... los inútiles que no sabíamos jugar y que éramos más un estorbo que una ayuda; o al menos así nos percibíamos a nosotros mismos. No era nada bueno para mi autoestima ver la cara de decepción del capitán que no tenía más remedio que cargar conmigo en su equipo. Aquellos que éramos como yo nunca fuimos escogidos, simplemente era lo que quedaba y no había más remedio que tenernos en el equipo, le gustara o no al capitán. Éste podía sentirse contento si durante el juego no estorbábamos, porque ya se daba por sentado que no habría ninguna contribución que pudiéramos hacer. Esa fue una constante durante los años escolares, nadie quería escogerme. Para cualquiera que a lo largo de su vida lo haya sido en función de sus méritos o capacidades es difícil entender lo que significa no ser escogido.



Es por eso que tiene tanto significado para mí las palabras de Jesús. Es la primera vez en mi larga historia que alguien ha decidido escogerme. A la hora del reparto ha optado por mí como primera opción habiendo podido escoger a otros muchos antes que a mí. Ha sido elección, opción, decisión, no simplemente resignación porque no había otro remedio. No hemos sido llamados a formar parte de su equipo en función de lo que éramos, sino total y absolutamente a pesar de lo que éramos y somos. Lo fuimos por pura gracia y en base de todo el potencial que podemos desarrollar cuando permitimos la intervención y el trabajo sobrenatural en nuestras vidas. No debemos olvidar las palabras del apóstol Pablo cuando afirma que "a lo vil y menospreciado escogió Dios". Como nuestra elección no se basó en méritos podemos tener la tranquilidad y seguridad que nuestra permanencia en el equipo tampoco se basa en ello. Esto nos provee de una increíble sensación de seguridad y a la vez, genera en nosotros un gran agradecimiento hacia el Señor.



Creo que el pecado ha generado en nosotros una sensación muy profunda y, a menudo, inconsciente de vergüenza. De no ser la persona que deberíamos ser. No ya la que Dios espera, ni siquiera la que nosotros mismos entendemos que deberíamos ser. Esta vergüenza sólo puede ser curada con dosis mayúsculas de gracia, la que gracia que Jesús nos aporta cuando mirándonos a los ojos afirma que ha sido Él quien nos ha elegido a nosotros.


¿Qué significa para ti que has sido escogido consciente, opcional y voluntariamente por Jesús? ¿Cómo afecta o debería afectar a tu sentido de valor, autoestima y dignidad?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada