LECTURA DIVENDRES 13/4/18: 2 REIS 15 i JOAN 10:30


Divendres 13 d’Abril

2ª Reis 15
L'any vint-i-set del regnat de Jeroboam, rei d'Israel, Azarià, fill d'Amasies, rei de Judà, començà a ser rei. Tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecoliahu i era de Jerusalem. Azarià feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. El Senyor va castigar el rei, que es tornà leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure en una casa a part, i el seu fill, Jotam, feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.
La resta de la història d'Azarià, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. Azarià va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Jotam.
L'any trenta-vuit del regnat d'Azarià, rei de Judà, Zecarià, fill de Jeroboam, començà a ser rei d'Israel. Va regnar sis mesos a Samaria. Igual que els seus predecessors, ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. 10 Xal·lum, fill de Jabeix, va conspirar contra Zecarià, el va matar davant de tothom i va regnar en lloc d'ell.
11 La resta de la història de Zecarià consta en la Crònica dels reis d'Israel. 12 És allò que el Senyor havia promès a Jehú: «Els teus fills seuran en el tron d'Israel fins a la quarta generació.» I així va succeir.
13 Xal·lum, fill de Jabeix, començà a ser rei l'any trenta-nou del regnat d'Ozies, rei de Judà. Va regnar a Samaria tan sols un mes, 14 perquè Menahem, fill de Gadí, va pujar de Tirsà a Samaria, va matar Xal·lum, fill de Jabeix, i el va succeir en el tron.
15 La resta de la història de Xal·lum i la conspiració que va tramar, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 16 Menahem va atacar Tifsah, va matar tots els qui eren a la ciutat i en tot el seu territori des de Tirsà, perquè no li havien obert les portes, i va esventrar totes les dones embarassades.
17 L'any trenta-nou del regnat d'Azarià, rei de Judà, Menahem, fill de Gadí, començà a ser rei d'Israel a Samaria. Va regnar deu anys. 18 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. En tot el seu regnat no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel.
19 Pul, rei d'Assíria, va envair el país. Menahem li va donar trenta-cinc tones de plata perquè l'ajudés a consolidar el poder a les seves mans. 20 Menahem va reunir aquesta quantitat mitjançant un impost que va gravar tots els rics d'Israel, a raó de cinquanta sicles de plata cada un d'ells. I el rei d'Assíria se'n va tornar; no es va quedar al país.
21 La resta de la història de Menahem, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel. 22 Menahem va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Pecahià.
23 L'any cinquanta del regnat d'Azarià, rei de Judà, Pecahià, fill de Menahem, començà a ser rei d'Israel a Samaria. Va regnar dos anys. 24 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. 25 El seu ajudant de camp, Pècah, fill de Remaliahu, va conspirar contra ell i el va matar a Samaria, a la torre de l'homenatge del palau, i donà mort també a Argob i Arié. Quan va matar el rei per regnar en comptes d'ell, l'acompanyaven cinquanta homes de Galaad.
26 La resta de la història de Pecahià, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
27 L'any cinquanta-dos del regnat d'Azarià, rei de Judà, Pècah, fill de Remaliahu, començà a ser rei d'Israel a Samaria. Va regnar vint anys. 28 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. No es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. 29 En temps de Pècah, rei d'Israel, Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, va venir i va conquerir Ion, Abel-Betmaacà, Janóah, Quèdeix, Hassor, Galaad, Galilea i tot el territori de Neftalí, i va deportar-ne els habitants a Assíria. 30 Oixea, fill d'Elà, va conspirar contra Pècah, fill de Remaliahu, el va matar i va succeir-lo l'any vintè del regnat de Jotam, fill d'Ozies.
31 La resta de la història de Pècah, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
32 L'any segon del regnat de Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, Jotam, fill d'Ozies, rei de Judà, començà a ser rei. 33 Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc. 34 Jotam feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Ozies, el seu pare. 35 Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes. Jotam va construir la porta superior del temple del Senyor.
36 La resta de la història de Jotam consta en la Crònica dels reis de Judà. 37 Per aquell temps, el Senyor començà a enviar contra Judà Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu. 38 Jotam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Acaz.


Jesús. Dios. Juan 10: 30
Jo i el Pare som u.

Uno de los hitos de mi vida cristiana ha sido entender que si quiero saber cómo es real y verdaderamente Dios debo mirar a Jesús y tan sólo a Él. El filósofo y matemático francés Blas Pascal afirmó con gran sabiduría y precisión: "Dios nos hizo a su imagen y semejanza y nosotros le devolvimos el cumplido". Es decir, nosotros hemos hecho a Dios a nuestra propia imagen. Nos hemos proyectado sobre Él y hemos pensado que es simplemente una amplificación de quien somos nosotros. Hemos volcado sobre Él todos nuestros prejuicios e ideas preconcebidas y lo hemos hecho tal y como somos nosotros. Ya en el monte Sinaí el Señor advirtió sobre el peligro de hacernos imágenes acerca de Él. Nosotros, los evangélicos, nos sentimos muy orgullosos porque, a diferencia de los católicos, no tenemos imágenes en nuestros locales de culto. Sin embargo, para mí es mucho más dañinas, perniciosas y peligrosas las imágenes mentales que nos hacemos de Dios, el dios que construimos en nuestra mente e imaginación. Lo es porque llana y simplemente me relaciono no con Dios tal y como es; más bien establezco una relación con la imagen que tengo de Él, tanto si ésta es falsa como si real. 



Todos nosotros hemos captado la diferencia que existe entre el Dios que aparece reflejado en el Antiguo y el Nuevo Testamento. No hay que ser muy avispado para darse cuenta que hay una diferencia abismal entre el uno y el otro. Es algo que choca a los no cristianos y que también, seamos sinceros, nos produce un impacto y una paradoja a nosotros mismos sus seguidores. El Dios del Antiguo Testamento es tribal. Los salmos una y otra vez afirman que "El Señor es Dios por encima de todos los dioses". Las victorias de Israel sobre sus enemigos son las de Dios sobre los dioses de esos pueblos. El Señor es el Dios de Israel y no tiene preocupación ni carga por otros pueblos. Bueno, al menos así pensaban los judíos en tiempos del Antiguo Testamento. Las muestras de amor universal del Señor no parecieron impactar mucho a su pueblo. Recordemos el enfado de Jonás cuando Dios decide perdonar a Nínive a causa de su arrepentimiento. 



Al ser el Señor el Dios de Israel y no tener interés por los otros pueblos era normal que Israel despreciara a todos aquellos que no eran judíos y se sintiera orgulloso de no ser como ellos. Este es, precisamente, el panorama espiritual previo a la venida de Jesús. Es el clima en el que no olvidemos Dios decide hacerse como uno de nosotros y habitar con nosotros.


Si nos relacionamos no con Dios sino con la imagen que tenemos de Él ¿Cuál es tu imagen? ¿Cómo percibes a Dios? ¿Cómo, para bien o para mal te condiciona?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada