Divendres 27 d’Abril
1ª Cròniques 2
1 Aquests són els fills d'Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló,
2 Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser.
3 Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d'Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir.
4 Tamar, nora de Judà, va tenir d'ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills.
5 Fills de Peres: Hesron i Hamul.
6 Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total.
7 Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d'una part dels objectes consagrats a l'extermini.
8 Etan va tenir un fill, que es digué Azarià.
9 Fills que va tenir Hesron: Jerahmeel, Ram i Caleb.
10 Ram fou el pare d'Amminadab, i Amminadab, de Nahxon, cap dels jueus.
11 Nahxon fou el pare de Salmà; Salmà, de Booz;
12 Booz, d'Obed, i Obed, de Jessè.
13 Els fills de Jessè van ser: Eliab, el primogènit; Abinadab, el segon; Ximà, el tercer;
14 Netanel, el quart; Radai, el cinquè;
15 Óssem, el sisè, i David, el setè.
16 Les filles de Jessè van ser Seruià i Abigail. Fills de Seruià: Abisai, Joab i Assahel.
17 Abigail va donar a llum Amassà, el pare del qual fou Jèter, l'ismaelita.
18 Caleb, fill d'Hesron, va tenir una filla, Jeriot, de la seva dona Azubà. Els fills de Jeriot van ser Jèixer, Xobab i Ardon.
19 Després de la mort d'Azubà, Caleb es va casar amb Efrata i d'ella va tenir Hur.
20 Hur va ser el pare d'Urí, i Urí, de Bessalel.
21 Després, quan Hesron tenia seixanta anys, es va casar amb la filla de Maquir, pare de Galaad, i tingué d'ella un fill, que es deia Segub.
22 Segub va ser el pare de Jaïr, que va posseir vint-i-tres poblacions al país de Galaad.
23 Però Gueixur i Aram van prendre els Poblets de Jaïr, i també Quenat i les seves rodalies; en total, seixanta pobles. Tots aquests van ser els descendents de Maquir, pare de Galaad.
24 Després de la mort d'Hesron, Caleb es va unir amb Efrata. La dona d'Hesron era Abià, i d'ella va tenir Aixhur, el pare de Tecoa.
25 Els fills de Jerahmeel, primogènit d'Hesron, van ser: Ram, el fill gran, Bunà, Oren, Óssem i Ahià.
26 Jerahmeel va tenir una altra dona, que es deia Atarà i fou la mare d'Onam.
27 Els fills de Ram, primogènit de Jerahmeel, van ser Maas, Jamín i Équer.
28 Els fills d'Onam van ser Xammai i Jadà, i els de Xammai, Nadab i Abixur.
29 La dona d'Abixur es deia Abihail i va ser mare d'Ahban i Molid.
30 Fills de Nadab: Sèled i Apaim. Sèled va morir sense deixar descendència.
31 Apaim va tenir un fill que es digué Ixí. Ixí va ser el pare de Xeixan, i Xeixan, d'Ahlai.
32 Fills de Jadà, germà de Xammai: Jèter i Jonatan. Jèter va morir sense deixar descendència.
33 Fills de Jonatan: Pèlet i Zazà. Aquests van ser els descendents de Jerahmeel.
34 A Xeixan no li van néixer fills, però sí filles. Xeixan tenia un esclau egipci que es deia Jarhà,
35 al qual va donar una filla per muller; aquesta li infantà un fill, que es digué Atai.
36 Atai fou el pare de Natan; Natan, de Zabad;
37 Zabad, d'Eflal; Eflal, d'Obed;
38 Obed, de Jehú; Jehú, d'Azarià;
39 Azarià, d'Heles; Heles, d'Elassà;
40 Elassà, de Sismai; Sismai, de Xal·lum;
41 Xal·lum, de Jecamià, i Jecamià, d'Elixamà.
42 Fills de Caleb, germà de Jerahmeel: Meixà, el primogènit, que va ser el pare de Zif, i Mareixà, que fou el pare d'Hebron.
43 Fills d'Hebron: Córah, Tapúah, Rèquem i Xema.
44 Xema va ser el pare de Ràham, i Ràham, de Jorqueam; Rèquem va ser pare de Xammai;
45 Xammai, de Maon, i Maon, de Betsur.
46 Efà, concubina de Caleb, va ser mare d'Haran, Mossà i Gazez. Haran va tenir un fill que també es digué Gazez.
47 Fills de Jahdai: Règuem, Jotam, Gueixan, Pèlet, Efà i Xàaf.
48 Maacà, concubina de Caleb, va ser mare de Xèber i Tirhanà.
49 També va donar a llum Xàaf, que va ser el pare de Madmannà, i Xevà, que va ser el pare de Macbenà i de Guibà. Caleb va tenir una filla que es deia Acsà.
50 Aquests van ser els fills de Caleb.
Fills d'Hur, primogènit d'Efrata: Xobal, fundador de Quiriat-Jearim;
51 Salmà, fundador de Betlem, i Haref, fundador de Betgader.
52 Xobal, fundador de Quiriat-Jearim, va ser el pare de Reaià i avantpassat de la meitat dels manahatites
53 i dels clans de Quiriat-Jearim, és a dir, dels itrites, putites, xumateus i mixraïtes. D'ells van sortir els soraïtes i els eixtaolites.
54 Descendents de Salmà: la gent de Betlem, de Netofà, d'Atrot-Betjoab, l'altra meitat dels manahatites, i els soraïtes,
55 com també els clans dels escribes que viuen a Jabés, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d'Hammat, avantpassat dels recabites.
Jesús. Pan. Juan 6: 48
Jo sóc el pa de vida.
Todas las culturas tienen un alimento básico
que las sustenta. Puede ser el arroz, el maíz, las patatas, etc. En el mundo
mediterráneo, al cual perteneció Jesús, era el trigo y sus derivados, concretamente
el pan. En su época no había excesiva variedad en la dieta y contento podía
estar aquel que tenía un bocado de pan que echarse a la boca cada día. Esa,
lamentablemente, sigue siendo la realidad hoy en día de millones de personas en
nuestro planeta. No es de extrañar, por tanto, que el Maestro nos enseñara a
pedir por nuestro pan cotidiana, la porción que necesitamos cada día para
sustentar la vida.
Jesús usa la afirmación acerca del pan justo
después de haber alimentado a varios miles de personas. No es difícil ponerse
en la mente de las mismas. Resultaría maravilloso tener como líder a alguien
que día tras día pudiera suplirles del alimento básico de una manera
inagotable. El texto de Juan nos indica que todos aquellos comieron hasta
saciarse. Es decir, calmaron total y absolutamente su hambre. Así que ni cortos
ni perezosos deciden que lo proclamarán rey. De forma definitiva se acabaría su
hambre y tendrían un futuro asegurado. Sin embargo, aquel plan no coincidía
para nada con el de Jesús.
Al usar el símbolo del pan, un alimento
básico, el Maestro estaba afirmando que tiene el compromiso y la capacidad de
satisfacer nuestra necesidad básica y fundamental. En sociedades
mínimamente avanzadas como las nuestras ¿De qué tiene hambre aquel que ya
ha visto cubierta su necesidad primaria de alimento? Mi respuesta sería que
existe un hambre de sentido, de significado, de propósito, de ser amado,
considerado y aceptado, de tener valor y dignidad. Éstas entre otras muchas
cosas. Y esa hambre de significado cada cual intenta saciarla como buenamente
puede. Cada sociedad y cada época tiene "sus panes" en los cuales
busca cubrirla. El placer, el poder, el estatus, las experiencias, las
posesiones, el dinero con todo lo que éste puede proporcionar, forman parte del
menú diario que nuestra sociedad ofrece para, si no saciar y satisfacer, al
menos intentar calmar ese hambre profunda de significado.
El problema es que nos seguidores de Jesús
no estamos exentos de la tentación de cubrir nuestra necesidad con la dieta que
ofrece la sociedad. Con frecuencia olvidamos que todo aquel que como de esos
panes volverá a tener hambre y necesitará una dosis cada vez mayor para calmar
el dolor del hambre de sentido, propósito y significado.
¿Cuál
es la base de tu dieta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada