Dissabte 21 d’Abril
Alcohólicos Anónimos y cualquier otro grupo de ayuda que acompaña a las personas en los procesos de lucha contra las adicciones, afirman que la sanación no es posible hasta que la persona no acepta plena y totalmente su verdad y la responsabilidad que de ella se deriva. Hay un momento en que clara y abiertamente se ha de afirmar que se es dependiente del alcohol y que esa dependencia no sólo afecta a la persona sino a todo su entorno. Esa verdad se ha de aceptar sin excusas, justificaciones o racionalizaciones. Uno es responsable. La culpa no la tienen los demás, las circunstancias, la vida, los padres, etc. Hay muchas cosas que probablemente pueden explicar pero nunca justificar la verdad. Pero esa verdad es, con demasiada frecuencia, muy dura de aceptar, incluso dolorosa. Esa es la razón por la cual el adicto genera todo tipo de procesos de negación y racionalización. Trata de convencerse a sí mismo pues ya ha perdido, aunque lo intente, la capacidad de convencer a otros.
2ª Reis 22
1 Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jedidà i era filla d'Adaià, de Boscat.
2 Va plaure al Senyor i va imitar en tot el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se'n ni a dreta ni a esquerra.
3 L'any divuit del regnat de Josies, el rei va enviar el canceller Xafan, fill d'Assaliahu, fill de Meixul·lam, al temple del Senyor, amb aquest encàrrec:
4 --Vés a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recompti els diners de les ofrenes del temple del Senyor, tot allò que els guardians del cancell han recollit del poble.
5 Que ho donin als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor, perquè puguin pagar els qui treballen en les obres de reparació dels desperfectes del temple:
6 els fusters i els paletes. Així podran comprar la fusta i els carreus necessaris per a les reparacions de l'edifici.
7 I que no els demanin comptes dels diners que els posen a les mans, perquè són gent de tota confiança.
8 Llavors el gran sacerdot Hilquià va dir al canceller Xafan:
--He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor!
Hilquià va passar el llibre a Xafan, i aquest el va llegir.
9 El canceller Xafan anà a palau i va portar al rei la següent notícia:
--Els teus servents han comptat tots els diners recollits al temple i els han donat als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor.
10 Després el canceller Xafan va comunicar al rei:
--El sacerdot Hilquià m'ha donat un llibre.
I Xafan el va llegir davant el rei.
11 Quan el rei va sentir les paraules del llibre de la Llei es va esquinçar els vestits.
12 Després va donar aquesta ordre al sacerdot Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Acbor, fill de Micaià, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial:
13 --Aneu a consultar el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor es deu haver abrandat contra tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir les paraules d'aquest llibre i no van complir tot el que prescriu.
14 El sacerdot Hilquià, Ahicam, Acbor, Xafan i Assaià anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Ticvà, fill d'Harhàs, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l'assumpte,
15 ella els va dir:
--Això us respon el Senyor, Déu d'Israel: Digueu a l'home que us ha enviat:
16 "Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es complirà tot el que està anunciat en el llibre que el rei de Judà ha sentit llegir.
17 Ells m'han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m'han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s'ha abrandat contra aquest lloc, i és un foc que no s'apagarà."
18 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: "Això et dic jo, el Senyor, Déu d'Israel: Les paraules que has sentit llegir
19 t'han tocat el cor, i t'has humiliat davant el Senyor en sentir com jo afirmava que aquest lloc, amb els seus habitants, quedaria desolat i maleït. Veient que t'has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t'he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor.
20 Per això faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc."
Ells van fer saber al rei aquesta resposta.
Jesús. Lleno de gracia y verdad I.
Juan 1: 14
El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Alcohólicos Anónimos y cualquier otro grupo de ayuda que acompaña a las personas en los procesos de lucha contra las adicciones, afirman que la sanación no es posible hasta que la persona no acepta plena y totalmente su verdad y la responsabilidad que de ella se deriva. Hay un momento en que clara y abiertamente se ha de afirmar que se es dependiente del alcohol y que esa dependencia no sólo afecta a la persona sino a todo su entorno. Esa verdad se ha de aceptar sin excusas, justificaciones o racionalizaciones. Uno es responsable. La culpa no la tienen los demás, las circunstancias, la vida, los padres, etc. Hay muchas cosas que probablemente pueden explicar pero nunca justificar la verdad. Pero esa verdad es, con demasiada frecuencia, muy dura de aceptar, incluso dolorosa. Esa es la razón por la cual el adicto genera todo tipo de procesos de negación y racionalización. Trata de convencerse a sí mismo pues ya ha perdido, aunque lo intente, la capacidad de convencer a otros.
Me doy cuenta que algo
similar sucede con Jesús y nuestra relación con Él. El texto de Juan que
menciono afirma que vino lleno de gracia y verdad. Me gustaría explicarlo.
Jesús viene lleno de verdad. El encuentro con el Maestro pone de manifiesto la
realidad, la verdad acerca de nosotros mismos. Él es luz y la presencia ante la
luz saca a relucir todo lo que hay. La luz no crea nada, simplemente revela. No
es de extrañar, como afirma Juan en su evangelio, que cuando la luz vino al
mundo nosotros preferimos las tinieblas antes que aquella.
¿Qué hacer ante esa
verdad acerca de nosotros mismos que nos muestra Jesús? Pues lo mismo que hace
un adicto, podemos aceptarla y asumir plena responsabilidad por la misma o, por
el contrario, podemos negarla, justificarla, racionalizarla. Pero, como en el
ejemplo del alcohólico, no hay esperanza de liberación hasta que no hay plena
asunción de responsabilidades. Pero aceptar esa realidad puede ser
tremendamente doloroso. Reconocer, entre otras cosas, cómo somos, qué
pensamos, qué deseamos, qué nos motiva, nuestras acciones y nuestras omisiones,
puede ser mucho más de lo que podamos soportar. Preferimos una versión editada
y políticamente correcta de nosotros mismos con la que podamos convivir antes
que reconocer y ponerle nombre y apellidos al monstruo que hay dentro de
nosotros. Sin embargo hay que reconocer y aceptar nuestra verdad. Por eso
Jesús usa esa terapia de choque. Nos confronta con nuestra realidad pura y
dura, de manera brutal, sin anestesia. Lo hace porque es plenamente consciente
que sin la verdad no hay posibilidad de liberación y sanación.
¿En qué fase de tu vida estás, justificación,
racionalización, negación, proyección? ¿Qué dolor te impide aceptar tu verdad?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada