LECTURA DIMECRES 4/4/18: 2 REIS 6 i LLUC 8:19-21


Dimecres 4 d’Abril

2ª Reis 6
Els del grup de profetes van dir a Eliseu:
--El lloc on estem resulta massa petit per a tots nosaltres. Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d'arbre i ens hi construirem un habitatge.
Ell respongué:
--Aneu-hi.
Un d'ells va demanar:
--Digna't venir amb aquests servents teus.
Ell els va respondre:
--Sí que hi vindré.
Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. Mentre un d'ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar:
--Ai, senyor, que la destral era manllevada!
L'home de Déu preguntà:
--On t'ha caigut?
Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. Llavors digué:
--Estira'l cap a tu.
L'altre va allargar la mà i el va agafar.
El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué:
--Envieu tropes meves a tal poble.
Però l'home de Déu va advertir al rei d'Israel:
--Vigila bé l'accés a tal poble, que els arameus l'atacaran.
10 El rei d'Israel va enviar tropes al lloc que l'home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, 11 el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:
--¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d'Israel?
12 Un dels oficials li va respondre:
--Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d'Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
13 El rei va dir:
--Aneu a veure on és, que el faré agafar.
Algú va informar-lo:
--És a Dotan.
14 Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. 15 Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l'home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
--Ah, senyor! Com ens ho farem?
16 Ell respongué:
--No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
17 I Eliseu va pregar dient:
--Senyor, obre els ulls d'aquest servent, que hi vegi!
El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
18 Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. 19 Llavors Eliseu els va dir:
--No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l'home que busqueu.
I els va conduir a la ciutat de Samaria. 20 Entrant a Samaria, Eliseu va dir:
--Senyor, obre'ls els ulls i que vegin on són!
El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
21 Quan el rei d'Israel els va veure, digué a Eliseu:
--¿Els mato, pare?
22 Ell respongué:
--No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dóna'ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se'n tornin al seu senyor.
23 El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se'n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d'Israel.
24 En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria. 25 La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d'ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc.
26 Mentre el rei d'Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:
--Auxili, rei, senyor meu!
27 Ell respongué:
--Si el Senyor no t'auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l'era o del cup?
28 El rei va afegir:
--Què et passa?
Ella va respondre:
--Aquesta dona m'havia dit: "Dóna'm el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu." 29 Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L'endemà li vaig dir: "Dóna'm el teu fill, que ens el menjarem", però ella el va amagar.
30 Quan el rei va sentir les paraules d'aquella dona, s'esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac.
31 El rei va dir:
--Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles!
32 Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians:
--¿Us heu adonat que aquest fill d'assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d'ell ja se senten les passes del seu amo.
33 Encara els parlava, que el rei ja baixava cap a ell. I li va dir:
--Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d'ell?


Jesús. Lealtades. Lucas 8: 19-21
19 La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. 20 Algú li va dir:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
21 Ell els respongué:
--La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.


Este pasaje nos habla de lealtades. Todos nosotros tenemos un buen número de ellas; políticas, religiosas, familiares, nacionales, sociales, deportivas y de otra índole. Como en nuestros días las más fuertes en la época de Jesús eran las familiares y nacionales. Los judíos eran un pueblo extremadamente nacionalista, un nacionalismo que, a menudo, era xenófobo y le llevaba al desprecio total y absoluto del diferente. Génesis tres nos enseña que el pecado ha roto las relaciones entre los seres humanos y unos dañan, abusan y se enseñorean de otros en función de las diferencias de sexo, cultura, religión, economía, nacionalidad y cualquier otra que nos lleve a despreciar al otro. La historia nos deja un triste registro de las barbaridades que unos seres humanos han inflingido a otros en nombre de una diferencia que les llevaba a creerse superiores nacional, religiosa, económica o racialmente. 

La venida de Jesús cambia de forma radical el panorama, el enfoque, el paradigma. El Maestro viene a romper esas barreras tradicionales de lealtad y afirmar que por encima de las mismas existe una mayor que ensombrece y deja en un lugar secundario a todas las demás, la pertenencia al Reino de los cielos. Jesús reconoció en los gentiles más fe que en el propio Israel (recordemos el caso de la mujer sirio fenicia y el centurión que pidió que su siervo fuera sanado), aceptó a mujeres entre sus discípulos y tuvo palabras de elogio para los samaritanos a los que hasta puso de ejemplo en sus historias. Pablo nos indica que en Jesús y gracias a Él las grandes divisiones de su tiempo han quedado totalmente obsoletas. Ya no hay hombre ni mujer, esclavo ni libre, griego ni judío. Apocalipsis nos indica que en la ciudad celestial vamos a encontrar gente de todo pueblo, tribu, raza y nación unidos alrededor del Cordero.

En este pasaje Jesús no niega el valor de las lealtades, las pone en la perspectiva correcta. Ama a tu familia, tu lengua, tu patria, tu nación, tus preferencias. Sin embargo, no olvides que por encima de todas ellas existe una lealtad mayor y superior, el Reino de Dios y cuando haya un conflicto de lealtades debes de saber claramente que primero es lo primero. Ama todo lo anteriormente dicho pero cuando la afirmación de lo tuyo te lleva al menosprecio del otro, a los sentimientos de superioridad de cualquier tipo, piensa que tal vez has perdido la perspectiva y no estás alineado con el Jesús que supera todas las divisiones artificiales generadas por el pecado.
Jesús afirma que donde está nuestro tesoro está nuestro corazón. No sería descabellado pensar que lo mismo pasa con nuestras lealtades ¿Dónde están tus lealtades?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada