Dissabte 28 d’Abril
1ª Cròniques 3
1 Aquests són els fills que David va tenir a Hebron: Amnon, el primogènit, fill d'Ahinóam, de Jizreel; el segon, Daniel, fill d'Abigail, de Carmel;
2 el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d'Haguit;
3 el cinquè, Xefatià, fill d'Abital; el sisè, Itream, de la seva esposa Eglà.
4 Aquests sis fills van néixer a Hebron, on David va regnar set anys i mig. Després va regnar trenta-tres anys a Jerusalem,
5 on va tenir Ximà, Xobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bat-Xua, filla d'Ammiel.
6 Encara tingué nou fills més: Ibhar, Elixamà, Elifèlet,
7 Nógah, Nèfeg, Jafia,
8 Elixamà, Eliadà i Elifèlet.
9 Tots aquests eren fills de David, sense comptar els fills que va tenir de les seves concubines. També tenia una filla que es deia Tamar.
10 Els successors de Salomó van ser: Roboam, Abies, Asà, Josafat,
11 Joram, Ahazià, Joaix,
12 Amasies, Azarià, Jotam,
13 Acaz, Ezequies, Manassès,
14 Amon i Josies.
15 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart.
16 Fills de Joiaquim: Jeconies i Sidquià.
17 Fills de Jeconies, el deportat: Xealtiel, el primogènit;
18 Malquiram, Pedaià, Xenassar, Jecamià, Oixamà i Nedabià.
19 Fills de Pedaià: Zorobabel i Ximí. Zorobabel va tenir dos fills, Meixul·lam i Hananià, una filla, Xelomit,
20 i cinc altres fills: Haixubà, Óhel, Berequià, Hassadià i Juixab-Hèssed.
21 Fills d'Hananià: Pelatià i Jeixaià. Al costat d'ells hi havia els descendents de Refaià, d'Arnan, d'Obadià i de Xecanià.
22 Fill de Xecanià: Xemaià. Xemaià va tenir sis fills: Hatuix, Igal, Baríah, Nearià i Xafat.
23 Nearià va tenir tres fills: Elioenai, Hizquià i Azricam.
24 Elioenai en va tenir set: Odaviahu, Eliaixib, Pelaià, Acub, Johanan, Delaià i Ananí.
Jesús. Agua. Juan 6: 35
Jesús els diu:
--Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
Está comprobado que un
adulto sano únicamente puede vivir alrededor de cinco días sin agua. Pasado
este tiempo el cuerpo ya no puede cumplir muchas de sus funciones básicas. Hay
casos documentados de personas que han podido alcanzar un límite de doce días
sin ingestión de líquido; estamos hablando de excepciones. Si bien es pan
como sustento básico de la vida es una referencia cultural -maíz, patata,
arroz, ocupan el mismo lugar en otras culturas-, el agua es una referencia
universal, nadie en ningún lugar pueda vivir sin ella. La organización
no gubernamental Wateraid estima que más de 600 millones de personas (10%
de la población) no tienen ni siquiera acceso al agua potable. Sin agua no hay
vida.
No es de extrañar por
tanto que Jesús utilice ese símbolo para referirse a sí mismo como ya lo hizo
anteriormente con el pan. El énfasis sigue siendo en lo básico
e imprescindible para poder sustentar la vida. Jesús está hablando de lo
fundamental, no de lo accesorio. En su conversación con la samaritana afirmó
que cualquiera que bebiera del agua que ella ofrecía volvería a tener sed. Sin
embargo, continuó diciendo Jesús, el que beba del agua que Él provee nunca más
volvería a tener sed. Antes al contrario, en su interior habría un manantial de
agua viva. El ser humano, incluidos los seguidores de Jesús, tenemos sed
de muchas cosas. Cosas dignas: justicia, libertad, igualdad, paz. Otras no
tan dignas y que estamos dispuestos a satisfacer a cualquier precio, incluso si
eso significa dañarnos a nosotros mismos y a otros. En definitiva tenemos una
gran sed de sentido y significado, propósito y trascendencia. No podemos vivir
sin ello aunque al tratar de satisfacerlo lo identifiquemos con muchas cosas
diferentes.
Vale la pena pararse y
pensar acerca de qué tipo de sed estamos experimentando, cómo intentamos
calmarla y qué resultados estamos obteniendo. Situaciones como estas son en las
que verdaderamente la fe entra en juego, pues Jesús nos reta a creer y confiar
que Él puede saciar nuestra sed más profunda.
¿De qué tienes sed?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada