Dilluns 9 d’Abril
2ª Reis 10
1 Acab tenia a Samaria setanta fills. Jehú va escriure cartes i les envià a Samaria, als prohoms de Jizreel, als ancians i als tutors dels fills d'Acab. Els deia:
2 «Teniu amb vosaltres els fills del vostre senyor i també carros, cavalls, una ciutat fortificada i armament. Doncs bé, quan us arribi aquesta carta,
3 vegeu quin és el millor i més capaç dels fills del vostre senyor, feu-lo rei en comptes del seu pare, i prepareu-vos a lluitar pel casal del vostre senyor.»
4 Però ells, morts de por, es van dir: «Si dos reis no li han pogut resistir, com podríem resistir-li nosaltres?»
5 Llavors el cap del palau reial, el governador de la ciutat, els ancians i els tutors van enviar a Jehú el següent missatge: «Som servents teus i complirem tot el que ens manis. No proclamarem cap rei. Fes el que et sembli millor.»
6 Jehú els va escriure una segona carta que deia: «Si esteu a favor meu i em voleu obeir, veniu a trobar-me demà a Jizreel, en aquesta mateixa hora, amb els caps dels fills del vostre senyor.»
Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors.
7 Així que els arribà aquella carta, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els enviaren a Jizreel.
8 Va arribar el missatger i anuncià a Jehú:
--Han portat els caps dels fills del rei.
Ell va respondre:
--Deixeu-los exposats, en dos munts, a la porta de la ciutat, fins demà al matí.
9 L'endemà al matí va sortir i va dir a tot el poble:
--Vosaltres sou innocents. Sóc jo qui ha conspirat contra el meu senyor i l'ha mort. Però, qui els ha matat, tots aquests?
10 Que consti, doncs, que res del que el Senyor havia dit, res del que havia anunciat contra el llinatge d'Acab, no ha deixat de complir-se! El Senyor ha realitzat allò que havia dit per boca del seu servent Elies.
11 Jehú va exterminar tots els de la casa d'Acab que quedaven a Jizreel: tots els seus dignataris, els seus familiars i els seus sacerdots. No va deixar cap supervivent.
12 Després d'això, Jehú emprengué la marxa cap a Samaria. Pel camí, a Betéqued dels Pastors,
13 va trobar uns parents d'Ahazià, rei de Judà, i els preguntà:
--Qui sou?
Ells li van respondre:
--Som parents d'Ahazià, que venim a visitar els fills del rei i els fills de la reina mare.
14 Jehú va ordenar:
--Agafeu-me'ls vius!
Els van agafar vius i els van degollar a la cisterna de Betéqued. Eren quaranta-dos homes. No se'n va escapar ni un de sol.
15 Mentre se n'anava d'allí, va trobar Jehonadab, fill de Recab, que venia a veure'l. Jehú el va saludar i li digué:
--¿El teu cor és lleial amb mi com el meu ho és amb tu?
Jehonadab respongué:
--Sí.
Jehú va afegir:
--Si és així, dóna'm la mà.
Jehonadab la hi va donar, i Jehú el va fer pujar dalt el carro,
16 tot dient-li:
--Vine amb mi, que veuràs el meu zel pel Senyor.
Anaven tots dos en el mateix carro,
17 quan Jehú va entrar a Samaria. Jehú va matar tots els qui quedaven de la família d'Acab; va exterminar-ne el llinatge, tal com el Senyor havia anunciat a Elies.
18 Després Jehú va aplegar tot el poble i els digué:
--Acab era poc devot de Baal; Jehú ho serà molt més.
19 Convoqueu-me tots els profetes de Baal, tots els qui li donen culte i tots els seus sacerdots. Que no n'hi falti cap, perquè vull oferir un gran sacrifici a Baal. El qui no hi sigui, morirà.
Jehú obrava amb engany, perquè tenia intenció d'exterminar tots els adoradors de Baal.
20 Per això va donar l'ordre de convocar una assemblea sagrada en honor de Baal.
La van convocar, doncs,
21 i Jehú va fer-ho saber a tot Israel. Tots els devots de Baal hi van acudir: no en faltava ni un. Van entrar al temple de Baal, que s'omplí de gom a gom.
22 Jehú va dir a l'encarregat dels vestits sagrats:
--Treu vestits sagrats per a tots els adoradors de Baal.
I va treure vestits per a tots ells.
23 Jehú va entrar amb Jehonadab, fill de Recab, al temple de Baal i va dir als adoradors de Baal:
--Comproveu i assegureu-vos que no hi hagi aquí cap fidel del Senyor, sinó tan sols adoradors de Baal.
24 Ells començaren a oferir sacrificis i holocaustos. Però Jehú havia apostat a fora vuitanta homes, amb aquesta consigna:
--El qui deixi escapar un sol home dels que poso a les vostres mans, ho pagarà amb la vida.
25 Quan Jehú hagué acabat d'oferir l'holocaust, va ordenar a la guàrdia reial i als oficials:
--Entreu, mateu-los! Que no se n'escapi ni un!
Els soldats de la guàrdia i els oficials els van passar a tall d'espasa i els anaren llançant fora. Després van entrar dins la ciutadella on hi havia el temple de Baal,
26 en van treure els pilars sagrats i els van calcinar.
27 Esbocinaren el pilar sagrat de Baal, enderrocaren tot el seu temple i el van convertir en una claveguera fins al dia d'avui.
28 Jehú va extirpar d'Israel el culte a Baal,
29 però no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. Jehú va mantenir els vedells d'or que hi havia a Betel i a Dan.
30 El Senyor va dir a Jehú:
--Ja que has obrat bé, fent allò que em plau, i has complert amb el llinatge d'Acab el que jo volia, els teus descendents et succeiran en el tron d'Israel fins a la quarta generació.
31 Però Jehú no va observar de tot cor la Llei del Senyor, Déu d'Israel, ni s'apartà dels pecats que Jeroboam havia fet cometre a Israel.
32 En aquell temps, el Senyor començà a retallar el territori d'Israel. Hazael va ocupar tota la franja de territori israelita
33 de l'altra banda del Jordà: tota la regió de Galaad, la dels gadites, la dels rubenites i el territori de Manassès, és a dir, des d'Aroer, vora el torrent d'Arnon, tot Galaad i tot Basan.
34 La resta de la història de Jehú, tot el que va fer, totes les seves gestes, consten en la Crònica dels reis d'Israel.
35 Jehú va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a Samaria. El va succeir el seu fill Joahaz.
36 Jehú havia regnat sobre Israel a Samaria durant vint-i-vuit anys.
Jesús. Acoge. Lucas 7: 44-50
44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
--Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells.
45 Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.
46 Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum.
47 Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48 Després digué a la dona:
--Els teus pecats et són perdonats.
49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50 Jesús digué encara a la dona:
--La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
La iglesia institucional cada día tiene
menos crédito a ojos de un número cada vez mayor de sectores de nuestra
sociedad. Uno de los reproches que comúnmente se levantan contra ella es
su carencia de un carácter acogedor. Juicio, rechazo y condena son percibidos
por parte de aquellos que no conocen a Dios. Es como si los seguidores de Jesús
hubiéramos olvidado quiénes somos y de dónde venimos. Tengamos amnesia
respecto al hecho de que todavía somos miserables pecadores, vulgares enfermos
espirituales en proceso de recuperación con constantes recaídas. Siempre
pretendiendo ser lo que no somos. Intentando engañar a la sociedad y a nosotros
mismos, porque a Dios no le damos gato por liebre. Todo eso contrasta con Jesús
y su capacidad de acoger a la gente que nadie más osaba hacerlo. Plenamente
consciente de quiénes eran y cómo venían sentían que podían acercarse a aquel
hombre que tenía una capacidad infinita para mostrar amor y aceptación. Estos
días estoy leyendo el libro "El evangelio de los andrajosos" de Brennan
Manning. Creo que este autor refleja de forma tan magnífica el carácter
acogedor de Jesús que simplemente reproduciré lo que ha escrito:
"¿Qué atrajo a María para que hiciera
su hermoso acto de adoración? Creo que simplemente estaba abrumada por la belleza
y la compasión de aquel atractivo hombre, ¡Jesús! Y me imagino que los ojos de
este la llamaron: María, ven a mí. Ven ahora. No esperes a corregir tus errores
y tener la cabeza bien puesta. No demores hasta que rescates tu reputación,
hasta que estés libre de orgullo y lujuria, de celos y odio a ti misma. Ven a
mí ahora en tu quebrantamiento y pecaminosidad. Ven ahora, con todos tus miedos
e inseguridades. Te amaré tal y como eres, tal y como eres, no como crees que
deberías ser. El creativo poder del amor de Jesús llamó a María Magdalena a
considerarse a sí misma como lo hacía él, a ver en sí misma las posibilidades
que él veía en ella. La vida de María representa la verdad central de que a
través del amor es posible ser liberado de las profundidades más bajas a las
alturas resplandecientes donde mora Dios. Mi amigo, no espere. Venga ahora, tal
como es, a escuchar la invitación de él y a recibir su amor".
¿Qué
implicaciones tiene para ti? ¿Qué respuesta genera en ti?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada