Dijous 5 d’Abril
2ª Reis 7
1 Eliseu va respondre:
--Escolteu la paraula del Senyor: "Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle."
2 L'oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l'home de Déu:
--Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?
Eliseu li va respondre:
--Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.
3 Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, que es van dir:
--Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort?
4 Si decidim d'entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.
5 Al capvespre se'n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú.
6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d'un gran exèrcit. I els arameus s'havien dit: «El rei d'Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»
7 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.
8 Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se'n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se'n van endur més coses i també anaren a amagar-les.
9 Llavors es van dir:
--No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.
10 Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova:
--Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s'hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.
11 Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei.
12 Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials:
--Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s'han amagat al defora, tot dient-se: "Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat."
13 Un dels oficials va proposar:
--Prenguem cinc dels cavalls que ens resten i enviem cinc homes a veure què passa. La seva sort no pot ser pitjor que la de la gent d'Israel que encara queda a la ciutat i ha arribat a la fi.
14 Van preparar dos carros amb els cavalls corresponents i el rei els va enviar a seguir el rastre dels arameus dient:
--Aneu a veure què passa.
15 Ells van seguir el rastre fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i dels objectes que els arameus havien abandonat en la seva precipitada fugida. Van tornar enrere i ho van fer saber al rei.
16 Llavors el poble va sortir i va saquejar el campament dels arameus. Una mesura de farina costava un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle, tal com havia anunciat el Senyor.
17 El rei havia encarregat la vigilància del mercat de la porta de la ciutat a l'oficial sobre el braç del qual es recolzava, però la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia predit l'home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo.
18 En efecte, el dia abans l'home de Déu havia dit al rei: «Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d'ordi, també un sicle»,
19 i l'oficial havia replicat a l'home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.»
20 I així va passar: la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir.
Jesús. Señor de todo. Lucas 8: 26
Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.
Leo el capítulo ocho
del evangelio de Lucas y veo una sucesión de milagros llevados a cabo por
Jesús. Algo me llama la atención y me doy cuenta que hay un patrón común o, al
menos, eso pretendo ver. El Maestro con todo ello demuestra su poder sobre
diferentes ámbitos de la creación. En el primer episodio las fuerzas de la
naturaleza le obedecen y una tormenta que está a punto de hacer perecer a los
discípulos se calma. Jesús y su banda tocan tierra y un
endemoniado, poseído por un número grande de espíritus, sale a su
encuentro y es liberado. Del mismo modo que las fuerzas físicas se rinden ante
su autoridad lo hacen las fuerzas espirituales. De vuelta al lado judío del
lago es recibido con alegría por la multitud. Sin embargo, un hombre angustiado
sale a su encuentro. Su única hija, de doce años de edad, está gravemente
enferma y le pide al Maestro que vaya para sanarla. Él se pone en camino con
ese propósito.
Durante la travesía un
episodio inesperado y no planeado por Jesús tiene lugar. Una mujer que padece
hemorragias permanentes se aproxima al Maestro. Su situación física y
espiritual es mala. La enfermedad la había arruinado económicamente pero
también, por su naturaleza, la hacia ser impura espiritualmente e
imposibilitada para participar en la vida religiosa de Israel. De hecho esa
mujer no debería de acercarse a Jesús ni estar con la multitud. Pero consigue
tocar al Señor y automáticamente resulta sanada. El Maestro demuestra su poder
y autoridad sobre la enfermedad. Pasado ese incidente se recibe aviso que Su
presencia ya no es necesaria, la hija del principal de la sinagoga ha muerto.
Con su resurrección se demuestra que el Hijo de Dios tiene también total y
absoluto poder sobre la muerte. Los elementos físicos, espirituales, el dolor,
la enfermedad y la muerte tienen que someterse a su autoridad y responder ante
Él en obediencia.
No me extraña la
pregunta que se hicieron a sí mismos los discípulos: "¿Quién es
este?". Pregunta que se complementa con aquella otra que Jesús les
hizo a ellos: "Y vosotros, ¿Quién decís que soy yo?". Pienso que
estas dos preguntas nos confrontan a todos los que nos consideramos sus
seguidores. Creo que pueden ser respondidas a dos niveles. Uno puramente
intelectual, muy superficial, que sólo nos implica estar de acuerdo, asentir a
una determinada información o concepto. En este nivel se puede responder de
forma correcta y, al mismo tiempo, vivir sin la más mínima implicación en
la dimensión cotidiana. Otro, más profundo, el del corazón, donde la respuesta
a la pregunta tiene implicaciones en cómo vivimos, cómo afrontamos la vida,
cómo respondemos ante el dolor, la muerte, la enfermedad y todas las
situaciones de la vida que nos sobrepasan y parecen anegarnos física, mental,
espiritual, emocional o económicamente.
¿Quién
dices tú que es Él y qué implicaciones tiene para tu vida cotidiana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada