Dimarts 10 d’Abril
2ª Reis 11-12
11
1 Quan Atalia, la mare d'Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron.
2 Però Jehoixeba, filla del rei Joram i germana d'Ahazià, va agafar Joaix, fill d'Ahazià, d'enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir.
3 Joaix es va quedar amb la dida amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.
4 L'any setè, Joiadà va fer venir els oficials de les companyies dels quereteus i de la guàrdia reial i els va reunir al temple del Senyor. Van concloure un pacte, els va fer prestar jurament i els presentà el fill del rei.
5 Llavors els donà aquestes instruccions:
--Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres que entra de servei el dissabte per custodiar el palau reial,
6 el terç de la porta de Sur i el terç de la porta de darrere la sala de la guàrdia reial, mantindreu la vigilància del palau per torns.
7 Els altres dos contingents, o sigui tots els qui el dissabte acabeu el servei, quedeu-vos de guàrdia al temple, prop del rei.
8 Manteniu-vos al seu voltant, tots amb les armes a la mà. Si algú prova de travessar les vostres files, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
9 Els oficials de les companyies van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d'ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, i anaren a trobar el sacerdot Joiadà.
10 El sacerdot els donà les llances i els escuts de David que es guardaven al temple del Senyor.
11 Els homes de la guàrdia reial, armes en mà, es van arrenglerar des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l'espai entre l'altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei.
12 Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava:
--Visca el rei!
13 Atalia va sentir el clam del poble que corria, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor.
14 Allà va veure el rei dret, al costat de la columna, com és costum ritual, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria i les trompetes sonaven. Llavors Atalia s'esquinçà els vestits i cridà:
--És un complot! És un complot!
15 El sacerdot Joiadà va ordenar als oficials de les companyies que comandaven les tropes:
--Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin.
Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l'interior del temple del Senyor.»
16 La van agafar i, en arribar al palau reial per la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
17 Joiadà va renovar l'aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l'altra, perquè es comprometessin a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble.
18 Tota la gent del poble va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal.
El sacerdot Joiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor.
19 Després, amb els oficials de les companyies, els quereteus, la guàrdia reial i la gent del poble, van fer baixar el rei del temple i, per la porta de la guàrdia reial, van entrar al palau reial. Allí Joaix es va asseure al tron dels reis.
20 Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia dins el palau reial.
12
1 Joaix tenia set anys quan començà a regnar.
2 Van proclamar-lo rei l'any setè del regnat de Jehú, i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba.
3 Joaix va fer tota la vida allò que plau al Senyor, perquè havia estat instruït pel sacerdot Joiadà.
4 Amb tot, no va suprimir els recintes sagrats, i el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.
5 Joaix va dir als sacerdots:
--Tots els diners provinents dels donatius sagrats que es fan al temple del Senyor, tant els provinents dels tributs personals com allò que cadascú ofereix voluntàriament al temple,
6 que tot això ho recullin per als sacerdots els seus homes de confiança, però que els sacerdots s'encarreguin de reparar els desperfectes que trobin al temple.
7 Tanmateix, l'any vint-i-tres del regnat de Joaix, els sacerdots encara no havien reparat cap desperfecte del temple del Senyor.
8 Aleshores el rei Joaix va cridar el sacerdot Joiadà i els altres sacerdots i els digué:
--Com és que no repareu els desperfectes del temple? D'ara endavant no us quedareu més els diners que recullen els vostres homes de confiança, ja que els havíeu de destinar a les reparacions del temple.
9 Els sacerdots es van avenir a no quedar-se els diners oferts pel poble i a no encarregar-se ells de reparar els desperfectes del temple.
10 El sacerdot Joiadà va fer posar una caixa amb una obertura a la tapa vora l'altar, a mà dreta entrant al santuari. Els sacerdots guardians del cancell hi tiraven tots els diners que la gent oferia al temple del Senyor.
11 Quan veien que hi havia molts diners a la caixa, el canceller reial i el gran sacerdot pujaven a recollir i comptar els diners que hi havia al temple del Senyor.
12 Després de comptar-los, els donaven als encarregats de l'obra del temple del Senyor, i aquests els destinaven als fusters, als mestres d'obres que hi treballaven,
13 als paletes i picapedrers, a comprar fusta i carreus, a refer els desperfectes del temple del Senyor i a efectuar qualsevol reparació que es presentés.
14 Amb els diners dels donatius per al temple del Senyor no es fabricaven ni gibrells de plata, ni ganivets, ni calderetes d'aspersió, ni trompetes, ni cap objecte d'or o de plata per al temple,
15 sinó que tot ho donaven als encarregats de les obres perquè fessin les reparacions necessàries al temple del Senyor.
16 No demanaven comptes a les persones que rebien aquells diners, perquè els encarregats de les obres els administraven amb tota honradesa.
17 En canvi, els ingressos provinents dels sacrificis de reparació d'una falta i dels sacrificis pel pecat no es destinaven al temple del Senyor, sinó que eren per als sacerdots.
18 En aquell temps, Hazael, rei dels arameus, va fer una expedició contra Gat i la va conquerir. Després es disposava a atacar Jerusalem,
19 però Joaix, rei de Judà, va aplegar tots els objectes sagrats que havien ofert els seus pares Josafat, Joram i Ahazià, reis de Judà, i els que ell mateix havia ofert, tot l'or que hi havia al tresor del temple del Senyor i al palau reial, i ho va fer arribar a Hazael, rei dels arameus, que va desistir d'atacar Jerusalem.
20 La resta de la història de Joaix, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
21 Els seus oficials es van sublevar, conspiraren contra ell i van matar-lo a Betmil·ló mentre baixava cap a Sil·là.
22 Els qui el van matar foren els seus oficials Jozacar, fill de Ximat, i Jozabad, fill de Xomer. El van enterrar amb els seus pares a la ciutat de David, i el va succeir el seu fill Amasies.
Jesús. Identidad. Lucas 9: 20
Ell els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
--El Messies de Déu.
En coaching enseñamos
que una pregunta es potente en la medida en que genera reflexión en la vida de
la persona que la recibe. En esa disciplina las preguntas no deben hacerse para
satisfacer la curiosidad del que las hace, sino para generar descubrimiento,
reflexión y nuevas perspectivas en el interrogado. Sin ningún lugar a dudas
esto es lo que pretende Jesús cuando dirige su pregunta a sus discípulos. La
intención es que ellos tengan que poner orden en su mente acerca de la
identidad de aquel con quien se han asociado y están siguiendo. Porque
todo alrededor de Él está relacionado y gira acerca de su identidad. Las
enseñanzas del Maestro son, sin duda, importantes, dignas de ser seguidas y
guardadas. Sin embargo, muchos de sus principios de vida no son novedosos y
habían sido enunciados antes que Él los enseñara. Lo que es sorprendente es el
tema de su identidad, quién realmente es Él. Puesto que todo lo que dijo, hizo
y prometió tiene o carece de sentido en función de si era o no quien afirmaba
ser. La oposición que tuvo que enfrentar estuvo motivada por su afirmación de
ser Dios en forma humana. El juicio que decidió su condena a muerte versó sobre
su pretensión de ser el Hijo del Dios viviente. C.S. Lewis, el gran escritor y
pensador cristiano, ya afirmó que Jesús no nos ha dejado el camino fácil e
intermedio de afirmar que fue tan sólo un gran maestro de moral. O era y es
Dios, o un pobre loco con pretensiones divinas, o lo que es peor un malévolo
manipulador que infundió falsas esperanzas en millones de personas a lo largo
de los siglos.
La pregunta de Jesús
sigue confrontando hoy en día a todo ser humano. La pregunta es válida también
para aquellos que nos identificamos de una manera u otra como sus seguidores.
Una pregunta que cada cierto tiempo valdría la pena que nos paráramos y nos la
volviéramos a plantear ¿Quién dices tú que soy? Porque entiendo que la respuesta
debe condicionar la forma en que enfrento y manejo la vida. La pregunta me
obliga a reflexionar sobre mi concepción de Jesús y, o bien cambio la misma o
bien cambio mi vida. No puedo afirmar de corazón que es el Mesías, el Dios
hecho ser humano, y continuar viviendo como si estuviera solo y desamparado en
el universo. No puedo contestar de forma afirmativa y vivir una fe racional,
carente absolutamente de sobrenaturalidad y reducida meramente a un puñado de
rituales que con el paso del tiempo van perdiendo cada vez más significado y
relevancia. Siempre corremos el peligro de familiarizarnos tanto con las
verdades espirituales que llegue un momento que dejen de impresionarnos y las
tratemos con frialdad e incluso frivolidad. Por eso creo que necesitamos cada
cierto tiempo, con determinada frecuencia volver a ser confrontados con el
Jesús que nos pregunta quién creemos que es Él y si estamos viviendo a la
altura de nuestras respuestas.
Y
tú ¿Quién dices que es Él? y eso ¿Cómo se manifiesta en tu vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada